diumenge, 20 de setembre del 2009

Prova superada.

Després d'estar tota la setmana en blanc, a causa d'unes molèsties al quàdriceps esquerra que vaig notar dilluns al gym, avui era l'hora de provar si realment havien desaparegut. Feia un parell o tres de dies que ja no sentia cap mena de dolor i he sortit amb els nois a veure que tal responia la cama.

Com de costum ens hem trobat a la granja de Palafolls a les 8 del matí, com que la calor ja no és tant forta podem quedar més tard. No hi havia cap ruta decidida, així que després de comentar-ho una mica hem dit d'anar cap a Coll de Porc i segons anés la cosa fins i tot a l'Erola. Uf!! l'Erola no seria la meva idea de provar-me després de les molèsties. Els rampots inhumans que s'han de pujar no em semblen massa bona idea, però tant és, si diguessin de pujar sempre puc girar cua i esperar-los en algun lloc.

Ens dirigim cap a Tordera per agafar el GR92. Els que seguiu una mica el bloc ja sabeu que és un camí que m'encanta, té trams divertits, la seva pujadeta està força bé i sobretot no és fàcil trobar-te cap cotxe. Tot al contrari de fer la Carretera de Vallmanya, que és una pista amplíssima, de pujada suau, gens interessant, llevat d'algun tram que considero agradable, i amb l'inconvenient de ser força transitada, tant per cotxes com per gent que hi passeja.

Quan tocava començar el tram no asfaltat del GR s'uneixen a nosaltres uns bikers que havíem trobat ja abans de camí a Tordera. Com es normal en aquests casos, acabem una mica barrejats tots plegats i anem fent cap amunt, de moment suau. A l'alçada de la urbanització de Les Ferreres ja tornem a ser dos grups separats i la casualitat ha volgut que em trobi al capdavant del nostre grup, seguint de molt a prop els bikers de cua de l'altre colla. 

Vaig fent. No els vull avançar per no deixar enrere els nois, que van de tranqui, ni quedar altre cop "abduïda" per aquesta colla, de manera que em vaig retenint una mica. Arriba el primer tram divertit i tot seguit una pujadeta. Intento deixar distància amb ells, però de seguida els torno a agafar junt amb algun company. Vaja! Bé, així anem fent, ara ells ara nosaltres, fins que al final, en l'últim tram de pujada els avanço i darrera meu la resta dels nois que encara faltaven. I vinga amunt una micona més per acabar baixant fins al peu de la pujada a Vallmanya.

Pugem Vallmanya, Quatre Camins, Coll de Porc i finalment allí, decidim no fer l'Erola, sort, avui, per diversos motius, no era el meu millor dia per provar de nou la pujada de l'Erola.

Des de Coll de Porc prenem la trialera del GR, però en lloc de baixar a la pista de Quatre Camins, agafem el trencall a l'esquerra que ens deixa a Vallmanya altre cop, i d'allí ràpida baixada fins a Can Dieta a regalar-nos amb una birreta i alguna cosa per entretenir l'estomac. Bé, n'hi ha que en comptes d'entretenir-lo li donen feina per estona!! jajajaja.... Com sempre una bona estona amb els nois, uns bons riures i la típica conversa biker, que si jo vaig millor ara que abans...., que si la pujada de tal....., que si 6 km/h....., que si..... bé, què us haig de dir! ; )

Cafetons i cap a casa. Una tornada plàcida com de costum. Avui s'ens ha fet una mica curta la ruta, uns 33 km a força bon ritme. Haig de confessar que avui no m'he trobat en el millor dia. Potser per no haver fet res des de dilluns, o que no he dormit massa..... però he tingut la sensació de que havia fet una passa enrere. Espero sincerament que només es tracti d'una sensació i durant aquesta setmana pugui constatar el contrari. Ja us diré.

Per la setmana vinent tot sembla indicar que anirem al Roure Centenari, al costat de Santa Maria de Montnegre, recentment restaurada. Ja tinc ganes!!!

Salut bikers!

2 comentaris:

  1. No dic pas que la pujada a l'Erola des de Coll de Porc sigui un camí de roses,però això de dir-ne "rampots inhumans"...em recorda un amic que m'explicava que,quan es puja des d'Arenys de Munt (Lourdes) cap a la Creu de Rupit,de les últimes rampes que hi ha abans d'arribar a la Creu,en deia que eren dignes "d'un Campionat d'Espanya" per la seva duresa.

    Salutacions des de les terres tarragonines

    David (Nic-boleta)

    ResponElimina
  2. Bé, entenc el que dius. Jo parlo desde el que jo sento a les cames. Segurament el meu nivell està per sota del teu, i les meves sensacions són, ara per ara, aquestes. També és cert que ja fa un parell de mesos ben bons que la vaig pujar i vaig haver de fer un tram a peu perque no podia més sobre la bici. Potser el proper cop aguanti una mica més i qui sap, la faci sencera!!

    ResponElimina