diumenge, 13 de setembre del 2009

Maçanet, inaugurant la temporada.

Avui he reprès les sortides amb els nois. De fet erem només 5 bikers, però com que el que és important no és la quantitat sino la qualitat.... i avui n'hi havia molta, hem passat una estona ben guapa. Com sempre ens hem trobat a la granja de Palafolls. Ara ja podem retardar una miqueta l'hora de sortida perque la calor no ens apreta com a ple estiu, de fet avui no ha fet gens de calor i a primera hora no feien nosa uns maneguins.

La ruta fins a Maçanet ha estat la de costum, així que no us avorriré amb detalls que, els que hi heu anat ja coneixeu, i els que no, no podrieu ubicar. El que sí puc fer és parlar de com m'he trobat avui sobre la bici.

Com ja he dit, era el primer dia que tornava a sortir amb alguns dels nois, per tant era el moment de comprovar si realment la millora que m'havia semblat notar durant aquest mes d'agost, era real o només un bluf. Començava a dubtar-ho perque dijous vaig fer una volteta al matí, de Palafolls a Quatre Camins per Vallmanya i baixada per la riera de Santa Susanna, i em vaig notar com fluixa. No podia dir si era que, sense adonar-me, vaig apretant més i al anar sola no tenia amb qui veure-ho, o que realment no era el meu dia. El cas és que estava intrigada amb el tema i per fí, avui, he sortit de dubtes.

Certament hi ha hagut millora. Encara que els nois continuen tenint un punt més alt que el meu, hem anat tots plegats a un ritme molt similar i la ruta s'ha pogut fer d'una atacada, sense les típiques estones que alguns havien de passar per esperar-me. Tota la pujada amb el 32 i només corones altes en un parell de tramets que són més pendents. En resum, força satisfeta, però encara m'ho prenc amb reserves a manca de fer alguna sortida més.

Vistes del Montseny desde la pujada a Maçanet, tot i que el dia ha estat núvol

Els nois, d'esquerra a dereta, Adolfo, Pere, Àlex i Félix

Hem fet la ruta d'una tirada, sense aturar-nos a Maçanet per esmorzar. Hem decidit fer-ho a Can Dieta perque així podiem fer-ho tots plegats, sempre hi ha algú que té una mica més de presa que els altres i no s'hauria pogut quedar a Maçanet.

Pel camí ens hem trobat un parell de cops amb en Manu i un col.lega seu que també han fet Maçanet, ademés de no sé quantes coses més. Però a aquests dos se'ls ha de donar de menjar a part que no hi ha qui els segueixi la roda!! jajaja....

Total, 37 km. i uns 420 m. de desnivell acumulat i una mitjana de 15,5 km/h., no és gaire, però tampoc està malament. El més important, ens hem mogut i hem rigut una estona gaudint de la muntanya. 

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada