diumenge, 11 de desembre de 2011

Toma! 38 km.! Iujuuuuuuuuuuu!


Doncs sí, he fet una passa de gegant aquest diumenge i m'han sortit 38 km. de ruta. Estic tant contenta com cansada, per dir la veritat, tot i que no ha estat una ruta dura.

No he anat sola, aquest cop m'ha acompanyat el meu germà. La veritat és que no devia anar massa malament perquè no hem parat de xerrar, bé, hi ha hagut un parell de pujades, una d'elles la mataora, en les que he esbufegat més que parlat, jejeje... Per cert, avui la mataora ja ho ha estat un pelet menys, qualsevol dia la mataora seré jo! :)



El recorregut avui ha començat, com de costum, a la Plaça Karl Marx i fins a Vista Rica ha estat igual que el de dijous passat. M'he trobat força bé, en general, a les pujades, ja us dic, anàvem xerrant la majoria del temps. Han passat dos dies des de que vaig sortir l'últim cop i suposo que el descans a les cames m'ha anat bé, tot i que tinc unes agulletes mortals de les peses als pectorals! Mare meva..., sort que a la bici ni les notava.

A partir de Vista Rica, en comptes de baixar per Can Borni, hem tirat cap a Vallvidrera i allà, pujant per un carrer força pendent on el Rox em donava un pendent de l'11%, hem tirat cap el Coll del Portell i d'allà, per una pista que fa un parell o tres de puja i baixa, hem arribat a la Plaça Mireia. Així com altres vegades hem parat al bar que hi ha allà a fer una birra i unes braves o un bon entrepà, avui hem decidit continuar cap a la ctra. de les Aigües i fer la ruta d'una atacada. A partir d'aquí, i despés d'una rampa picadeta però curta, ja s'enfila la ctra. de les Aigües que avui tancava la ruta. Hem fet els aproximadament 9 km. sortejant runners, bikers, families, gossos... per cert, de poc que no em menjo un que anava com un boig esumant tot el que trobava, en fi que, com sempre, Collserola estava petada de gent. Tant de bo pogués sortir entre setmana. Ho vaig fer algun cop quan acabava d'arribar a Barcelona i encara no havia trobat feina i la veritat és que la diferencia és brutal. Lamentablement ens hem de conformar amb sortir el cap de setmana amb la incomoditat que això representa en moltes ocasions.

Aquí teniu les dades de la ruta que recupero ja del meu Rox.


Salut!

dijous, 8 de desembre de 2011

Canvi revisat, pila al Rox i jo, petada!


Per fi he portat el canvi a revisar. Dimecres a la tarda vaig treure'm la mandra del damunt per portar la bici a una botiga, que hi ha a prop de casa meva, de la que no diré el nom, a veure si el sr. amo tenia a bé permetre'm tenir l'honor de revisar-me el canvi. I dic "permetre'm tenir l'honor" perquè el paio sembla que t'estigui fent el favor de la teva vida agafant-te la bici, i encara em volia fer venir l'endemà a buscar-la. Senyor! per revisar un canvi? En fi, després de fer-me esperar una hora, em vaig endur la bici revisada amb l'esperança que canvies com cal.


La segona novetat de la setmana ha estat que ja he posat pila al meu ciclocomputador (gràcies César!), sense portar-ne anava com cega. A més a més, vaig reemplaçar-lo pel gps mentre no tenia pila, però fa un parell de sortides es va trencar el suport per la bici i ja no el puc portar a la vista, cosa que fa molt incòmode consultar-lo.  


Aquesta setmana que he acabat feta caldo. Córrer, les peses, 3 dies de bici... Indubtablement, he aprofitat al màxim els dies de festa, tot i no haver fet pont cap dels dies feiners.

Dimarts vaig sortir per la tarda i, avui dijous, al matí. Ha fet un matí esplèndit, i això s'ha notat en que els camins estaven plens de gent . El recorregut que estic fent aquests dies és sempre el mateix. Una volta d'uns 25 km. aproximadament. 


El recorregut


Començo a tenir la sensació que podria fer 10 km. més sense acabar trencada, però encara no ho he provat, potser el diumenge vinent.

Avui, tot i haver descansat ahir dimecres, he anat petada i, sorprenentment, he fet la mitjana més alta des de que he començat a sortir de nou, per tant, deu ser que estic anant a millor. De totes maneres, hi ha parts del recorregut, que havia fet abans de la lesió, que em recorden lo malament que estic de forma, sobretot una pujada, no massa llarga que algú havia batejat com "la mataora" i que si recordeu vaig descriure un cop...


"Continuem pujant, ara ja per pista. La pujada és suau encara i anem alternant trams plans amb algun de baixada. Sento comentaris al fons del "gran grup" que diuen....
- subiremos por "La Mataora" Juan?
- sí sí, por "La Mataora"
- buf!, ya vereis, ya.... "La Mataora".....
..... i jo penso...... ostres! com deu ser "La Mataora" no?
Al cap d'uns kilòmetres, en els quals he aprofitat per explicar la meva gesta d'ahir a l'Erola jejeje...., al cap d'uns kilòmetres, deia, en Joan m'adverteix....
- Nuri! después de esa curva empieza "La Mataora"! Sube piñoneeeeeees......
- valeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
..... i jo que pujo pinyons com una boja just abans de la corba. Començo "La Mataora" i penso..... doncs no sembla tant dolenta, així que baixo tots el pinyons que he pujat. Hem sento forta, no dic que no sigui una tramet de pujada una mica picat, de fet, té algun punt amb pendents d'entre el 10% i el 12% (sent sincera, rampes que fa uns mesos em feien tremolar les cames),però avui sembla que res no em porti feina. El ritme tant tranquil que portem fa que tingui les cames fresques i rampes que acabaria pujant amb el 22 avui les he fet amb el 32, de fet no he posat plat petit més que en un tram on m'ha avisat en Joan que el posés per pujar uns pedrots, que finalment no he pujat, bé, sí, però no pedalant jejeje...... potser si hagués deixat plat mitjà, tenint més tracció...... bé, tant és, anem al tema, que m'he trobat de conya! jajaja!! I.... com que m'he avançaaaaat.... doncs m'aturo a fer alguna foooooooto..... pal recueeeeerdo.... jejeje."

Doncs sí, així de fàcil pujava jo la mataora fa un parell d'anys, Cóm passa el temps i quantes coses han passat des de llavors... Ara, la mateixa rampa, d'escassos 750 m., l'haig de fer a plat petit i estirant de manillar per poder-la acabar, esbufegant de mala manera. Espero, d'aquí a uns mesos, poder-vos explicar que torno a pujar-la xiulant. Al menys avui he pogut canviar sense problemes!


La mataora en dades


Poc després ja es pren el desviament cap a Vista Rica i s'enfila la tornada per Can Borni que, avui, amb tanta gent, ha estat una baixada molt tranquil.la. La tornada a casa me l'he hagut de prendre també amb moooooolta calma, de la gentada que hi havia pels carrers de Gràcia, per on acostumo a tornar. És el que tenen els dies festius :(.


Alguna foto per testimoniar la sortida i poca cosa més és el que us puc ensenyar. De manera que, fins la propera, que serà diumenge!


Salut!


Camí cap a Vista Rica

Ep!

Des del portal

diumenge, 4 de desembre de 2011

Necessito revisar el canvi



Aquesta setmana ja he fet una ruta més betetera, per fi! Després de dues sortides amb poca "txitxa", he pogut provar-me una mica més. La conclusió ha estat que, tot i que vaig molt a poc a poc, vaig fent pujades al meu tran tran i estic contenta. Avui em sentia a mi mateixa dir-me "molt bé Núria! ànim guapa!" mentre encarava una pujada que, en veure-la, he estat temptada d'evitar, jejeje... com que surto sola algú m'ha d'animar :P

Com sempre, he pujat des de la plaça Karl Marx que, de moment i fins que em trobi més forta, seguirà sent el meu punt d'inici de ruta. Així doncs he pujat la ctra. Alta de Roquetes, potser una mica millor que els altres dies, cosa que m'anima. A veure si un dia em veig amb ganes de pujar per la pista que em plantaria a dalt sense fer la volta per la carretera, de manera que de seguida deixaria l'asfalt. 

Doncs bé, he continuat, després del Coll de la Ventosa, cap al Forat del Vent, la intenció era anar fent fins arribar a Vista Rica i d'allà cap a Can Borni. He anat vorejant la muntanya, des de on tenia unes bones vistes a Barcelona, tot i que amb el dia que ha fet es veies força encalitjada.

Aquest recorregut ja l'havia fet en alguna ocasió abans de tenir tots els problemes d'esquena que he patit i recordo haver fet les pujades que anava trobant amb facilitat, plat mitjà i bon ritme. Avui de plat mitjà, res de res, i per postres amb problemes amb el canvi. Vaig canviar casette i cadena i no li he trobat el punt al cable, afluixo i tenso sense deixar-lo bé i, sense ànim de que serveixi d'excusa, perquè no m'amago del fet que no estic gens en forma, m'ha jugat un parell de males passades tot pujant per un parell de zones més fortes on m'ha fet posar peu a terra perquè no havia manera de que engranés.

Una de les pujades on m'ha passat, la que em portava cap a Vista Rica. Aquesta me l'he mirat un parell de cops abans de fer-la i fins i tot he estat temptada de baixar cap a la gossera per evitar-la, però finalment m'he decidit i he començat a pujar, plat petit evidentment, però amb ganes. Quan, als pocs metres, he hagut de pujar un pinyó ha començat a donar-me estrabadetes a cada pedalada i, justa que anava, he hagut de baixar-me de la bici i caminar uns metres fins una zona més adient per tornar a enganxar. La veritat és que la pujada m'ha fet esbufegar una bona estona, però ha valgut la pena, m'he sentit molt satisfeta de fer-la. Després la baixada cap a Vista Rica, que semblava les rambles de bikers que pujaven i gent que anava caminant, ha estat una primera presa de contacte amb pistes més trencades. No em sento gaire confiada encara, però a mida que vagi fent espero que la cosa canviarà.

Ja només quedava el petit tram de carretera fina a l'explanada de Can Borni i baixada a la ctra. de les Aigües i cap a casa. 

En definitiva, satisfeta del dia d'avui i animada per continuar. Ara començo a pensar que no em costarà tant com creia tornar a encarar sortides més llargues i dures, només cal que tingui paciència.

Us deixo mapa del track, per si us voleu distreure fent una ullada a les dades i demés.


Si tot va bé, aquesta setmana faré alguna sortida més, que tenim dies de festa per davant!

Salut!


diumenge, 27 de novembre de 2011

Provant de millorar


Dissabte vaig tornar a sortir en bici. Bàsicament vaig repetir la mateixa ruta que la setmana anterior, tot i que la vaig fer un xic, molt poc, més llarga i una mica més divertida perquè vaig fer una baixada per pista que em va tornar les sensacions que tant de temps tenia oblidades. 

Haig de reconèixer que, després de tot aquest temps sense muntar i amb la poca seguretat que em dona l'estat del meu canell dret, no em sento sobre la bici igual que quan la vaig haver de penjar per la lesió d'esquena. Noto que haig de tornar a agafar el tacte dels frens, les suspensions, però, sobretot, haig de tornar a mesurar-me. 

Després del temps passat, en que he perdut la forma, no sóc capaç de valorar d'una ullada si una pujada la faré amb comoditat o, si pel contrari, em penediré d'haver-la provat, si una baixada divertida no acabarà fent-me més mal al canell del que ara sento encara..., vaja, no és com començar de zero però s'assembla. A més a més, la penjada de la bici va coincidir amb el meu trasllat a Barcelona i no em conec Collserola gairebé gens. Els camins del Montnegre, que tant havia trepitjat, serien ara ideals per tornar a fer bones sortides, però el fet de no conèixer gaire el terreny que ara tinc per davant em fa sentir una mica perduda a l'hora de planejar una ruta. Sort que tinc il.lusió per tornar a sortir en bici i, tot i que a estones m'enfado amb mi mateixa, continuo pensant en com allargar la propera sortida sense morir en l'intent!


La ruta que he fet aquesta setmana no té massa que explicar, de manera que no us avorriré amb massa lletra més. Això sí, us deixo unes fotos per il.lustrar una mica la sortida i el track. Espero que la propera sigui més interessant!


Salut!








divendres, 25 de novembre de 2011

Altre cop a la muntanya. Turó de l'Home i Les Agudes.


Divendres tenia festa a la feina. Després dels dies tant esgotadors que estic passant a la feina, i els que tinc per davant, sense veure cap recompensa per part de l'empresa, vaig decidir agafar-me un dia de festa per poder compartir una excursió en bona companyia.

Com que hi havia ganes d'anar al Montseny des de feia temps i està força a prop de Barcelona vam fer cap a Santa Fe del Montseny per pujar al Turó de l'Home i Les Agudes. Una volta molt maca que vam trobar donant uns tombs pel Wikiloc.

Entre anar a recollir el cotxe, que havíem llogat, i dos autocars que vam enganxar a la carretera que puja fins a Santa Fe, la veritat és que no vam arribar gaire d'hora, però com que no és una excursió molt llarga, en prou feines 9 km. en total, no calia patir pel temps.


Un cop a l'aparcament de la Font de Passavets i d'haver omplert els camels amb l'aigua de la font vam començar a pujar cap al Turó de l'Home. El camí és ample entre el bosc de faigs. Una llàstima haver enganxat ja totes les fulles a terra, perquè ens vam perdre el paisatge de tardor, però tot i així també tenia el seu encant. El Montseny és molt maco a qualsevol època de l'any.



Pujant pel bosc de la Fageda Gran
La pujada no és dura, de fet és una excursió ben senzilla, tot i que si no estàs prou en forma... Jo vaig començar de menys a més, al principi anava bastant matada a un ritme per sobre del que podia fer còmodament, però a mida que anava escalfant ja em vaig trobar millor i com qui diu la pujada al Turó de l'home va estar feta en un moment, si no comptem, és clar, l'últim tram que és més dret i em va fer treure els colors i de quina manera :P.


Al cim del Turó de l'Home s'estava de vici, tocant-me el sol a la cara, gaudint d'un paisatge fantàstic amb vistes, fins i tot, als cims nevats del Pirineu, i endrapant un entrepà boníssim! Afortunadament no hi havia gairebé gent. Pujant només vam trobar una parella i a dalt, algunes persones més que havien arribat en cotxe, però sent divendres vam estar força tranquils.


Vistes del Pirineus des del cim del Turó de 'Home
Propera parada, Les Agudes.


El camí cap a Les Agudes és gairebé planer, ara baixa un pel, ara puja una mica, en definitiva, és d'aquells que es poden fer xiulant, excepte l'últim tram, que és ben picadet i que em torna a fer esbufegar de valent. 65 m. de desnivell en una distància de menys de 300 m. amb un pendent aproximat de gairebé el 30% que vaig trigar 20 minuts en fer! D'acord, no seria el Puigmal, però em va donar feina :P.


A dalt altre cop unes bones vistes, entre elles la del Pantà de Santa Fe. Només la companyia d'una parell d'escaladors que estaven esperant la resta de companys mentre menjaven un bon tros de pa amb embotit i formatge.


Després d'una estona vam començar a baixar. Un camí força pendent en gran part de la baixada, amb l'inconvenient que l'enorme quantitat de fulles dels faigs que formaven una espesa capa, de gairebé un pam, al terra, no ens deixaven veure que teniem a sota i fins i tot em van fer relliscar més d'un cop, amb aterratge inclòs. 


Finalment arribem de nou a l'aparcament. Després d'haver gaudit d'un dia fantàstic, amb bona temperatura, la muntanya i, sobretot, la calma que es respirava. Necessitava desconnectar de la ciutat, el transit, la feina i les coses que ens preocupen al dia a dia i ho vaig aconseguir. 


Pel que fa a l'estat de forma... és encara nefast pel meu gust. Sóc conscient del molt temps que feia que no entrenava amb regularitat, per tant no em preocuparé encara. Ara toca entrenar el millor que pugui, al menys tinc la tranquil.litat de que no em quedaré clavada en qualsevol moment amb una lumbàlgia o una ciàtica severes, i això nois... és el rècord guinessss....


Aquí teniu la ruta al wikiloc





Salut!


P.D.: Les meves disculpes per la mala qualitat de les fotos.

dissabte, 19 de novembre de 2011

La primera de moltes més :)



Avui tinc motius per estar contenta. He fet la meva primera sortida en bici després d'haver passat gairebé 18 mesos sense ni ensumar-la. Que cóm ha estat? Doncs tenint en compte que no estic en el que es diria "un gran estat de forma", ha anat prou bé.

He sortit tard, s'ha de dir, però com que les calorades de l'estiu queden ja lluny, a no ser que es pretengui fer una ruta llarga, l'únic inconvenient de sortir tard és el trànsit que hi ha a Barcelona, tot i ser dissabte. No és un inconvenient menor, la veritat. M'emprenyen els cotxes, autobusos... tot i que entenc que jo els dec emprenyar a ells també, i així m'ho fan saber, colla de m*******! De manera que estem en pau.

La ruta avui havia de ser el més suau possible. La veritat és que, dels poc menys de 19 km. que he fet, la majoria han estat per ciutat. No puc dir que hagi gaudit massa amb les característiques de la ruta, però sí pel fet que ja puc començar a fer kilòmetres per anar agafant, mica en mica, la forma de nou. Sóc conscient que em costarà, sobretot pel fet que el canell molesta i està una mica rígid, de manera que no em refio gaire de fer camins molt "beteters". Això sí, he trepitjat pista, tot i que molt poqueta estona. Qui no es conforma és perquè no vol...

Pel que sí estic satisfeta és de com m'he trobat després de tant de temps. He fet un desnivell discret, uns 360m., però els he fet més còmode del que esperava, plat mitjà gairebé tot el recorregut i, a més a més, ara em trobo de conya i hauria pogut fer més km., llàstima del poc temps que tenia. Ja veureu que he fet una mitjana bastant ridícula, però, al cap i a la fi, la sensació que tinc és bona en general. D'alguna cosa havien de servir tots els km. que he fet caminant des de em vaig recuperar de l'operació de l'esquena.

No he fet ni una foto! Seré ximple! Inauguro la nova etapa i no immortalitzo el moment... bé, per la propera espero deixar testimoni gràfic. Ara us haureu de conformar amb xafardejar una mica el recorregut que he fet. Res de l'altre mon, cert, però per ser el primer dia no està del tot malament. Vosaltres què dieu?

Salut!

diumenge, 13 de novembre de 2011

Xopa, però contenta.



Avui m'he llevat sense saber massa bé què volia fer. No sabia si anar a caminar/córrer a Collserola o al Parc del Guinardó, potser anar al gimnàs...

Mentre esmorzava he estat fent una ullada al blog d'un company biker i de sobte he pensat que podia portar la bici a rentar de pas que em feia la primera volta des de fa gairebé 1 any i mig. Tenia ganes de provar, sobretot, com va el canell després de més de dos mesos d'haver-me operat.

Abans de sortir tocava fer un repàs a les pressions de la forquilla i l'amortidor i de les rodes, que estaven totalment desinflades. Recuperar del calaix la roba ciclista que feia tant de temps que no em posava i buscar les eines i les coses que habitualment porto a la motxilla. No aniria a fer ruta, però no estava de més portar-les per si necessitava ajustar alguna coseta. La intenció era fer una volta per Barcelona després de rentar-la per treure'm una mica el mono també, tot i que rodar entre cotxes no és la meva idea de sortir en bici.

Tot i que, quan estava enfeinada amb els preparatius ha començat a plovisquejar una mica, no li he donat importància i he continuat enllestint-ho tot per sortir. Poc em pensava que cauria tanta aigua més tard.

Baixar i pujar la bici de casa meva és tota una odissea. Per si fos poc amb l'espai tant just del rebedor de casa, l'ascensor és molt estret (dona l'ample just del manillar de la bici) i l'amplada del replà és mínima, gairebé just per obrir la porta de l'ascensor. Com que no m'agrada haver d'estar traient i posant la roda cada cop, me les empesco per baixar-la sencera, però us puc assegurar que haig de fer mil miracles i posturetes per poder-ho fer.

Quan per fi arribo al vestíbul de l'escala, després d'una hora entre preparatius diversos, resulta que està plovent a bots i barrals! Per sort he agafat el goretex i després de tot el que he estat fent decideixo sortir igualment, potser no duri massa la pluja i pugui fer la volteta que tenia pensada.

No ha estat així, cada cop plovia més i he arribat al rentat de cotxes ben xopa ja. Tot i que no m'ha anat malament perquè la pluja ha estovat la brutícia i després la bici ha quedat ben neta :)





He esperat una mica a veure si afluixava i en un moment en que semblava que plovia menys he aprofitat per tornar cap a casa. M'he posat encara més xopa i en arribar al portal he deixat un bon bassal a l'entrada :P.

No ha faltat avui la veïna que em deia si la bici no li farà malbé l'ascensor, que amb la milionada que els va costar... ai senyor, que les rodes son de goma senyora! jejeje...

Ja us podeu imaginar com he posat el pis d'aigua, però la veritat és que he arribat contenta d'haver pogut, per fi, fer una volta, encara que molt curta i passada per aigua, sobre la meva bici.

La mà no m'ha molestat, portava una canellera a més a més dels guants i anava subjecta. És clar que he estat molt poca estona i per ciutat, però crec que puc començar a fer alguna sortida suau i sense gaires sotracs pel canell. Ara la bici ja està a punt si fa o no fa, tot i que una revisió no li aniria malament, així que espero poder fer la meva primera sortida el dissabte vinent!

Ah! i de l'esquena, ni recordar-me'n! ;)

Serà veritat que s'ha acabat la sequera biker?

Salut!

dilluns, 24 d’octubre de 2011

No hi ha manera...

Fa un mes vaig apuntar a l'agenda, amb tota la meva il.lusió, que el dia 1 d'octubre ja podria sortir a fer una volta de reconeixement amb la bici després de més d'un any sense tastar-la. Avui ja és 24 d'octubre i encara no he pogut muntar.
Esperava que l'operació de la mà tingués una recuperació més ràpida, però no hi ha manera. Ara haig de fer rehabilitació a veure si la rigidesa que encara tinc i els dolors residuals que queden acaben de marxar. Creieu-me si us dic que ja estic una mica farta de tants dolors i tantes hòsties... Mai m'hagués imaginat que em trobaria millor de l'operació de l'esquena que no pas de la del canell.
Mentre això millora, vaig entrenant en allò que puc, que, de moment, és el cardio. Vaig a córrer gairebé 5 dies a la setmana, tot i que encara no puc aguantar corrents tota l'estona, vaig fent tot el que puc i ja estic notant la millora. He provat també de començar a entrenar de nou al gimnàs, tot i que la mà molesta. El resultat és que vaig feta caldo però contenta, perquè noto que l'entrenament comença a donar fruit i em sento cada cop una mica millor.
Ja veieu, la cosa no va com esperava, i la sorpresa de l'operació de la mà ha fet que es retardi tot massa temps pel meu gust. Espero que la rehabilitació doni resultat i aviat pugui penjar la primera foto muntada de nou sobre la meva bici. De moment, us deixo algunes fotos del cel tant maco que estem tenint els darrers dies a Barcelona.
Aquesta és d'avui, el dia en que faig els 40 XD
Salut!

dissabte, 10 de setembre de 2011

L'enhorabona Jabalís!

Ja ho sé, ja ho sé... la Cebrianenca va ser la setmana passada... però no em podia estar de felicitar als companys Jabalí Bikers per les bones crítiques que estic llegint arreu sobre l'organització de la prova que ha estat un èxit de participació.
Felicitats nois! A veure si per la propera us puc felicitar en persona!
Una abraçada i salut!

dimecres, 24 d’agost de 2011

Bisturí? Sí, gràcies.

Hola a tots,
Ara ja fa un temps que no he publicat res. No és que hagi passat del bloc, sinó que no hi havia massa de bo a explicar. Alguns que em coneixeu ja sabeu que em van diagnosticar una hèrnia discal L5-S1 que m'estava deixant cada cop més K.O. A conseqüència d'això fa un any llarg que no he muntat en bici i la meva activitat física s'ha limitat a fer alguna visita al gym quan la lesió m'ho ha permès, poques vegades, per dir la veritat. De manera que, cansada de no poder fer una de les coses que més m'agraden, i de que la meva qualitat de vida quedés minvada, després de mesos de donar-hi voltes, vaig seguir el consell dels metges i vaig decidir operar-me.
Vaig anar a la consulta d'un neurocirurgià per informar-me de quines eren les opcions que hi havia i em vaig decidir per la pròtesi de disc, doncs és la que més garanties d'èxit ofereix i sense perdre la mobilitat natural de la columna. De manera que el dia 20 de juny m'operaven per fí, després de gairebé dos anys, des d'octubre del 2009, amb lumbàlgies molt fortes i ciàtiques de gairebé no poder caminar.
M6-L Disc Cutout
Vaig anar a quiròfan molt tranquil.la i seguríssima de que després de l'operació no sentiria cap dolor, fora del propi de la ferida i poc més. La realitat va ser que em feien mal fins i tot les pestanyes! Quan em van ajudar a aixecar-me del llit al dia següent de l'operació pensava que em caurien els budells per terra, quina sensació!
Els primers 2 o 3 dies van ser horribles. No tenia forces per res, no menjava gaire i això encara em deixava més dèbil, però tant aviat vaig tenir més gana em vaig refer i 5 dies després d'operada ja era a casa.
Ara ja han passat dos mesos de l'operació i es podria dir que estic totalment recuperada, amb un lleuger dolor residual que espero marxi aviat. Ja he començat a entrenar fent caminades que, poc a poc, van sent més llargues, i també he començat amb el gimnàs. De moment vaig petada! jejeje... això de començar de nou és duret, però vaig notant la millora, així que estic contenta.
I per a començar a fer bici? Doncs tant aviat rebi un cassete nou i la cadena, que estan molt precaris, començaré a pedalar, així que aviat tornareu a tenir notícies meves :D.
De moment aquí us penjo una caminada que he fet avui per Collserola.
Salut!

divendres, 18 de març de 2011

XVII Marxa BTT Vila de Pineda

Us animo a tots a participar a la Marxa que es farà el 10 d'abril a Pineda de Mar. Aquí teniu l'enllaç al Club Ciclista de Pineda de Mar on trobareu més informació.

Club Ciclista Pineda de Mar

Salut!

divendres, 7 de gener de 2011

Cingles de Bertí, o... la constatació fehacent que no estic en forma.

M'agradaria poder explicar que vaig pujar fins dalt dels Cingles de Bertí amb la meva bici, però la realitat és que la pobreta està vinga fer pols al rebedor de casa. Abans de intentar alguna ruta en bici crec que és més prudent agafar una mica de ritme fent bones caminades, aquesta ho va ser, i anant amb regularitat al gimnàs. La mala sort, però, m'acompanya, i quan no és una cosa, és una altre. Quan estic "recuperada" de l'esquena, resulta que em faig mal no se cóm a un bessó, quan no, és una estrabadeta al quàdriceps i si no les agulletes, estic agafant unes quantes ara que començo a moure'm una mica seriosament. Però bé, estic contenta per què al menys el meu major problema fins el moment, la meva hernia discal, m'està deixant fer, i això ja és moltíssim. 
Sempre m'ha agradat la muntanya. Tot i que el que més m'agrada és el paisatge pirinenc, la mitja muntanya també té el seu encant, sobretot a la tardor i l'hivern, quan els boscos estan humits i es poden recórrer més en solitud. Així doncs, aprofitant que tenia uns dies de vacances i ganes de sortir a la muntanya, vaig buscar una ruta assequible en tots els sentits i la dels Cingles de Bertí va semblar força adequada.
Aquesta caminada, d'uns 18 km i amb un desnivell positiu acumulat de gairebé 1000 metres, parteix de l'estació de tren de El Figaró, de manera que si no es té cotxe propi, com és el meu cas, es pot fer sense cap inconvenient. De seguida et trobes al bosc pujant per un corriol força empinat en algun tram i pedregós, per tant no es fa gens avorrit, com alguns recorreguts que en la seva majoria van per pista forestal.
Us deixo algunes fotos que vaig fer per què us feu la idea de la mena de paisatge que hi ha i per si algú s'anima a fer-la la podeu veure i descarregar a wikiloc. Espero que us agradin.

Salut!