diumenge, 6 de setembre del 2009

Estació d'esquí nòrdic de Guils-Fontanera a Meranges. Objectiu acomplert.

No contents amb la bona pujada que havíem fet el dia abans, ens tornem a pujar a les burres per sortir de ruta, i com no, tirant amunt. Avui sortim disposats a fer la pujada desde Saneja, a 1200 m., fins a l’estació d’esquí nòrdic de Guils-Fontanera a 1900 m. d’altitud, i, si les cames ens aguanten, continuar amunt fins al Pla de la Feixa a uns 2200 m. i desde allí baixar per la pista fins a Meranges.
A diferència d’ahir, avui la pujada promet castigar-nos les cames. Per començar, sortim de Saneja i comencem a pujar sense poder fer ni un sol kilòmetre d’escalfament, cosa que notem en les pulsacions, que de seguida s’enfilen. Tenim per davant altres 10 km. de pujada fins a l’estació d’esquí, però desconeixem quants més haurem de fer en cas de continuar amunt. 
Fins a Guils de Cerdanya hi ha prop de 3 km. amb pendents semblants als de la pujada a Meranges, inclús amb un tramet, molt curt, de fals pla a 1,5 km. de Saneja i que serà l’únic tram de descans de tota la pujada. Sí, heu llegit bé, l’únic tram de descans. A partir de Guils la carretera puja i puja sense donar treva amb pendents d’entre el 7% i el 13%. Probablement sembli una pujada gairebé bessona a la de Meranges, però us puc assegurar que no és així. El fet de no tenir cap tram de descans intensifica la pujada pel fet de no poder estirar les cames ni l’esquena en cap moment. Com que la postura a sobre de la bici és tota l’estona la mateixa, es carrega moltíssim la zona lumbar i el cul no acaba de trobar la postura. De tant en tant, en els trams més “suaus”, poso una marxa més llarga per tal de poder pedalar de peu durant uns metres i descansar així una mica l’esquena. Sembla que no serveixi de gaire, però aquest petit canvi em torna a donar aire per continuar pujant. Les cames funcionen força bé també avui, tot i que faig bona part de la pujada amb el 22 per tal de regular forces, i després d’uns kilòmetres d’escalfament forçat, les pulsacions s’han normalitzat i de fet les porto força bé per ser que estic pujant de forma tant continuada.
Com és natural no som els únics bikers que avui ens hem llevat amb ganes de marxa, i trobem un parell de bikers més que pugen, igual que nosaltres. Tots dos ens avancen. Al primer, tot i que em passa esbufegant, se’m posa al davant i va guanyant metres, no el perdo de vista en cap moment, fins que, de sobte, ja no hi és, per tant pensem que no ha acabat la pujada i ha tirat avall fins a Guils de nou per algun dels trams de pista que es van trobant de tant en tant. El segon, ens avança i tira amunt. Sembla que va molt bé, però al cap d’una estona el trobem que puja caminant i inclús, s’atura un moment. 
Ja ens queda menys, però els últims 2 km. es fan eterns. A cada corba esperem veure l’aparcament de l’estació d’esquí, però no arriba mai. Per fi, ja el veiem, però, al contrari del que esperàvem, el pendent no afluixa fins arribar ben bé a l’inici de la pista forestal on són les instal•lacions de Guils – Fontanera.
Aquí el paisatge és preciós, prat i bosc de pi negre, aigua, verdor..... fem una foto i prenem un gel recuperador. Les cames estan cansades, l’esquena ressentida, però continuem amunt, després de més de 700 m. de desnivell pensem que uns metres més valen la pena per poder fer una ruta com cal, així que seguim la pista amunt.
Qualificar de pedregosa la pista és quedar-se curta. Sobretot al principi, no pots avançar un metre sense passar per sobre de pedres i més pedres de tamany mitjà i ben encastades al terra que m’obliguen a obrir l’amortidor per no perdre tracció i poder pujar amb una mica més de comoditat. No sabem quants kilòmetres tenim fins al Pla de la Feixa, però el que sí veig és que els pendents són gairebé idèntics als que hem fet al tram de carretera. Tot i això, he posat el 32 i ja no l’he tret en els prop més de 5 km. de pujada que ens faltaven per arribar a la cota màxima del dia, 2215 m.
Buf!! Les cames gairebé ni s’ho poden creure! Per fi anem per pla!! Plat mitjà i corones baixes?? Semblava que no les podria posar mai més!! I pocs metres després del pla, el 42 i cap avall. Uns 20 km de descens amb un tram de fals pla més avall del refugi de Malniu, que per cert no visitem perque ho havíem de fer dies després en l’ascensió a peu al Puigpedrós, el segon cim més alt de la Cerdanya. Doncs com deia, uns 10 km. de baixada per la pista, i els altres 10 desde Meranges fins a Ger van fer apujar una mica la mitjana de velocitat de la ruta, que ha estat penosa, 12,2 km/h., doncs hem trigat prop de 2 hores en pujar els 15 primers km.
Les vistes a la primera part de la baixada són una pasada, i la hòstia que hi ha si et falta pista també!! jajaja
A Meranges ens trobem un dels bikers que havíem vist a la pujada. Sembla que el desviador se li ha mogut i li ha fet sortir la cadena, no s’ha fotut un llenyot de miracle. Al voler posar-ho a lloc no li entren bé les marxes perque li toca tota l’estona la cadena, de manera que el deixa per poder anar amb el 32 i jugar amb els pinyons el que queda de ruta fins a Saneja, que fem plegats.
Avui han estat uns 46 km. però estem més cansats que ahir. La pujada ha estat durilla i també s’han notat els 52 km. del dia anterior. Finalment han estat 1114 m. de desnivell acumulat. Al final resultarà que tinc cames!! Jejeje....
Propera crònica.... Puigpedrós a 2914 m. d’altitud, preciós.
Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada