La Vall de Benasc és un lloc que trobo magnífic. Les seves muntanyes són impresionants, ferèstegues, i té recons preciosos. No és el primer cop que hi he anat. Precisament la ruta que vaig anar a fer, ja l'havia fet uns anys enrera i venia de gust repetir-la. Aquest cop acompanyats pel meu germà i la seva dona.
Com que la cosa era qüestió d'un parell de dies, vam anar amb les tendes de campanya. La idea era arribar i muntar-ho tot per fer la ruta al dia següent, fer un bon sopar i tornar l'endemà al matí després de plegar-ho tot. Una visita una mica ràpida, però que ha valgut la pena fer.
Ens vam llevar d'hora i vam preparar-ho tot per sortir. Ja feia solet quan ho feiem, però la temperatura era agradable, així que, bona embadurnadeta de protecció solar i au! En marxa!!
Sortim del càmping La Borda d'Arnaldet, a Sesué. Som a uns escasos 12 km. de Benasc. Els primers km. els hem de fer per la carretera, però de seguida ens desviem a la dereta cap a l'embassament de Linsoles, al poble d'Eriste. Hi ha un camí que voreja totalment l'embassament i ofereix unes vistes molt agradables, ademés, a primera hora del matí, amb la llum que hi ha, encara són més maques.
Embassament de Linsoles.
D'allí mateix continuem camí en direcció a Ansils. És un bonic poble de molt poquets habitants, pel que sembla només 180, amb algunes cases senyorials dels segles XVI i XVII de gran valor arquitectònic.
Sortim d'Ansils per una carretereta secundaria que ens porta fins a Benasc i allí prenem un camí que transcòrre paral.lel a la carretera fins al desviament al càmping Ixeia. A partir d'aquí ja trepitgem terra fins al final i és on comença la bona pujadeta : ).
Anem fent. El terreny és molt pedregós i això sempre dificulta una mica mes l'avançada en certs pendets, sobretot si hi ha pedra molt suelta o grossa, com ens trobem en algún tram més tècnic. La tendència és sempre la d'anar cap amunt, a estones amb pendents suaus, però la majoria del temps la pujada és evident i inclús forta.
La primera dificultat del dia la trobem a la zona de l'Embassament de Paso Nuevo, on les rampes es posen durilles, fins del 15%. Plat petit i amunt amb ganes, que això no és res!!! El més dur no té més d'un kilòmetre, desprès la pujada torna a ser suau, però la Inma, que no està tan feta a la bici encara, pateix una mica. A les rampes apreto les dents i tiro amunt, però un cop superades, ralentitzo la velocitat per tal de que ella m'agafi sense necessitar aturar-me. Així, d'una banda no perdo ritme i, de l'altre, a qui està per arribar no li dona la sensació de que l'han estat esperant, però quan el pendent es fa pla o inclús fa baixada, em veig obligada a aturar-me per no marxar massa.
Poquet després trobem el trencall que ens duria a la Vall de Vallibierna, que també és pot pujar en btt, i després d'una curta baixadeta arribem al Plan de la Senarta, una zona d'acampada municipal amb unes vistes estupendes i on haviem estat acampats fa anys quan vàrem fer un tram de la Transpirenaica.
Plan de la Senarta.
Un cop travessada La Senarta tornem a trobar un tram de bones rampes on la nostra companya torna a posar peu a terra. No passa res, a tots ens passa algún cop, forma part d'aquest esport. Però el cert és que a partir d'ara el camí ja no tornarà a ser amable fins que arribem.
Pujades interessants, algún tram de baixada, i altres pujades ben picades que ens fan suar a tots. En especial el tram que hi ha després de la cabana dels pescadors....uff!! Allò son rampots forts i ademés amb moltíssimes pedres com a punys i totes sueltes les punyeteres!! Malauradament, una d'elles em fa perdre el contacte de la roda del devant i no em queda més que posar peu a terra o fotre'm un lletot.
Evidentment, i sense ni pensar, el meu cervell em fa posar el peu i, és clar, ara qualsevol torna a enganxar amb tanta pedra i aquest pendent. Respiro fons, vaig cansada, abaixo algún pinyó i poso plat mitjà per intentar tornar a pujar a la bici, però aquests maleïts pedrots no parem de moure's i no tinc prou força, ni sóc prou ràpida com per encadenar dues pedalades seguides. No queda més que pujar uns metres a peu fins trobar un lloc on el terreny doni una mica de treva i tornar a arrencar. No trigo molt a trobar un reconet apropiat i torno a atacar les rampes que em queden sense problemes, això sí, esbufegant, que no és per menys!!! jejeje....
Allò continua pujant sense remei. Nosaltres estem acostumats a fer rutes així, però la Inma, que tot i el que va patir es va portar com una campiona, està rebentada. Decidim, tot i que la intenció era arribar fins a l'Hospital de Benàs, que acabarem la ruta a l'Hotel Turpí on podrem menjar i beure alguna cosa abans de tornar cap el càmping. No ens han quedat gaires kilòmetres per fer, uns 5 només, però sí que teniem per devant la pujada fins al Balneari de Baños de Benasque que té uns pendents una mica castigadors i no estava la cosa com per continuar pujant donades les circumstànscies. L'objectiu del dia, que era passar una bona estona de btt en bona companyia estava més que acomplert, així doncs, ens arribem fins a l'Hotel Turpí per recarregar piles amb uns bons entrepans i unes birres ben fredes que no ens podien caure millor.
Després d'una bona estona de relax, amb les panxes contentes i oblidades les rampes que ens han fet patir a la pujada, tornem a muntar i enfilem la tornada. Per tornar tenim dues alternatives. Podem fer-ho per la carretera, sempre de baixada i més ràpida, o podem desfer el camí fet, trobarem algún tram de pujada, doncs els hem baixat a l'anada, però és molt més maco i divertit.
Qué guapa soy y qué tipo tengo!!
Mentre baixem ens aturem de tant en tant a fer alguna foto i gravar una mica de vídeo. Que si ara baixes tu, que si ara jo..... aquestes coses. En Joan i jo, que som més atrevits a les baixades, especialment ell, anem baixant a trams per poder agafar l'Adolfo i la Inma en alguna instantànea. Certament, les baixades les gaudeixo molt, i més si són en llocs tant macos i tenem algún tramet "divertit", per tant, m'ho vaig passar pipa!!
Sí, jo també em demano perque només en Joan ha quedat mogut, jejejeje......
Tot el que puja.....
..... baixa
Gairebé sense adonar-nos ja tornem a ser al trencall de la carretera i tornem a agafar el camí paral.lel que ens deixa a Benasc. En aquest camí trobem un desviament que fa una volteta molt curta i té una pinta de ser divertit..... jejeje, de manera que en Joan i jo l'agafem per veure que ens trobem. Buah!! guapíssim!!!!! Una baixada, no gaire forta, però amb uns rocs enormes, però enooooooooooormes, ben arrodonits pel pas de l'aigua que em donen una dosi d'adrenalina estupenda!! Llàstima que és molt curtet i ademés no està documentat, estava massa al.lucinada passant-m'ho teta!!! jajajaja....
Com si res ja van caient els kilòmetres doncs anem baixant. Tornem a passar per Ansils i aquest cop sí que faig una aturadeta per fer alguna fotografia...
Ansils
... i també per l'Embassament de Linsoles
Embassament de Linsoles
Ara ja no ens queda gaire per arribar al càmping on ens espera un sopar d'aquells que et deixen ben rodó. Res millor per possar la guinda a un dia interessant. Bon menjar, bon vi.......
.... i bons riures!! Haig de confessar que el vi va fer de les seves i vam tenir després una estona força divertida. Digue'm-li..... moment flipe.
Què passa? Cadascú mira les estrelles com més li agrada oi? jajajaja.....
L'endemà, tal i com era previst, vam aixecar el campament i cada ovella al seu corral. Ha estat una escapada rodona.
La ruta? Uns 42 km. amb un desnivell acumulat d'uns 800 m. i uns paisatges fantàstics. Poques coses deixen tant bon gust de boca.
Aquesta ha estat la última sortida de les vacances. A partir d'ara ja tornem a la normalitat i a les nostres sortides pel Montnegre, que una mica també l'he trobat a faltar.... ; )
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada