dimarts, 28 de juliol de 2009

Woow!! Turó Gros!!

Impensable fa dos o tres mesos, avui ha estat posible, he pujat al Turó Gros, el cim més alt del Montnegre a 759 m. d'altitud. Han estat prop de 50 km. amb un desnivell acumulat de pujada de gairebé 1300 m. i unes rampes duríssimes que, en algún cas, m'han fet posar peu a terra, molt poquets per això..... : ) 

Hem sortit de Palafolls en Jose, en Santi i jo. Amb en Jose he fet moltes rutes d'un temps aquí, però amb en Santi ha estat la primera i haig de dir que ha estat un plaer pedalar amb ell. Ha estat, per què no dir-ho, molt pacient amb mí, doncs el meu ritme a les pujades és força fluixet per ell. Tot i així, ha estat amb mí una bona estona acompanyant-me. És una manera de donar una mica d'ànims a qui pitjor puja i aprofito aquestes ratlles per agrair-li.

Doncs bé, per començar hem tirat cap a Sant Genís de Palafolls. Allí tenim les primeres rampes dures, però són asfaltades i es deixen fer molt bé, encara que no puc evitar pensar que aquest esforç a les cames només començar potser el pagui car més endevant. D'allí baixem fins a Santa Susanna, desde on pujarem pel camí que va a Sant Pere de Riu, amb noves rampes molt dures però curtes per sort, per passar a Pineda i un cop allí començar l'ascensió fins al Coll de Sant Andreu. Abans d'arribar a Sant Andreu els primers dos peus a terra del matí. Dues rampes que hi ha just abans del coll i que, tot i que han arreglat la pista i han tret els reguerots, encara estan una mica desfetes i es perd tracció fàcilment amb marxes molt curtes. I, evidentment, jo he anat amb la marxa més curta de totes, plat petit i el 34!!

Continuem amunt, els Tres Tèrmes..... la Font dels Amics.... i.... zas! tercer peu a terra en una rampa dura pero  perfectament factible per mi. La roda del redera ha derrapat amb un toll de sorra i m'ha fet posar peu. Bé no pasa res més enllà de que costa enganxar de nou quan estàs en terreny tant pendent. Després d'intentar-ho uns quants cops aconssegueixo pujar de nou i ara sí tot amunt. 

A partir d'ara la pista puja amb bons pendents, d'entre un 8% les més "suaus" fins arribar a 15% o 16% segons em diu en ruta el meu Rox, tenint en compte que calcula els pendents sobre la marxa. Si mirem el track ens adonarem que hi ha un pendent màxim d'un 27% i el pendent mitja en un recorregut de 2,2 km és de l' 11% i salvem 233 m. de desnivell, que es diu aviat. Tot i així vaig fent al tran tran sense deixar el meu ritme, apretant fort a les rampes més dures i recuperant i abaixant pulsacions quan afluixaven fins arribar al desviament a l'esquerra que ens portarà cap al Turó Gros. Mentre pujo no puc evitar pensar en que potser les meves cames no aguantin bé tota la pujada i començo a fer elucubracions sobre si acabaré la ruta o no, on els hauré d'esperar mentre ells l'acaben, que potser un Turó Gros encara és una mica massa per mi...... ai...!! el que fa la psique!

En arribar al trencall faig una petita aturada per pendre un gel recuperador i estirar una mica l'esquena. La pujada m'ha carregat la zona lumbar i m'estimo més relaxar-la abans de continuar, doncs sóc conscient de que encara tinc una bona pujada per devant, estem a uns 550 m. d'altitud i hem de pujar fins als 759 m. que té el Turó Gros en 3,4 km. Els 2 minutets escasos de descans em fan oblidar tots els pensaments que m'han acompanyat fins aquí, i la meva intenció és ara arribar fins dalt de tot, sóc una biker!

A partir d'aquí la pujada es fa molt més agradable, el camí és molt més fresc doncs el bosc és més tancat i la pista més estreta i, fora d'un grup d'obrers que treballen netejant el bosc, la tranquil.litat és inmensa. El camí que estem seguint ens duria, si no el deixessim, fins l'ermita de Santa Maria de Montnegre que ara estan restaurant, i al Roure Monumental de Santa Maria de Montnegre que ja és bicentenari, però poc abans d'això, hi ha un trencall a l'esquerra que puja força trencat en direcció al Turó Gros.

Ara més que pista és un corriol que va pujant amb algún tram de baixada. Son 2 km que es deixen fer malgrat alguna rampa més dura, llevat d'una en concret al principi del corriol que no només és força pendent, sino que ademés està plena de pedres tant sueltes com enganxades a terra i algunes d'elles d'un tamany important. I efectivament, ho heu encertat els que penseu que aquí vaig posar l'últim peu a terra del matí, encara que en aquest cas em consola pensar que el meu peu no va ser l'únic que va trepitjar pedra ;p.

Doncs ja hi som! Després de gairebé 21 km corono el meu primer Turó Gros!! Estic contenta de com he anat, malgrat els quatre peus a terra, que evidentment m'haguès agradat no posar, però em sento molt satisfeta de com em trobo després d'una ascenció tan dura per les meves capacitats físiques actuals.

Dalt del Turó Gros hi ha una torre de guaita. Hauria estat bé pujar-hi per fer una ullada a les vistes que deu haver desde allí, però ja era una mica tard i ens quedava la tornada. Ens vam fer la foto de rigor i de seguida vam tornar a pujar a les burres per tirar aball.

El que abans havien estat rampes dures de pujada ara eren baixades molt ràpides amb l'afegit de que el terreny en aquest tram és força trencat. Així que baixo amb cura algún tram que em fa treure inclús el cul del selló, quina sensació.... jejeje

La tornada la farem per un altre camí, així que, quan arribem al trencall, girem a l'esquerra en direcció a Santa Maria de Montnegre i el Roure Monumental, que no puc evitar fotografiar.

Continuem la baixada fins el camí que ve de Sant Martí de Montnegre i aquí girem a la dereta. Ara ens toca pujar de nou, fins el Coll de Can Benet. Les cames ja han pujat uns quants kilòmetres però continuen pedalant al millor ritme possible. Tenim sort que el camí és força ombrívol perque s'acosten les 11 h. i són hores en que la calor apreta de valent. Passem per la Font de la Brinxa, i sort! perque en Jose va ja sense aigua i aquesta penúltima pujada sembla que no se li està fent gaire còmode. En Santi també reompla el seu bidó i jo sóc la única que encara tinc aigua al meu camel i per tant només faig uns glops de l'aigua fresca de la font, mmm.... boníssima! 

Anar fent arribem al coll i sense aturar-nos ens dirigim al Coll de Palomeres desde on baixem fins a Tordera per la Urbanització de Les Ferreres i el GR-92 fins a Can Dieta. Allí prenem un esmorzar amb unes birres que ens senten de maravella. Aquest últim tram es fa etern per en Jose que va "pajarón" perdut. Es queda enrere just baixar Les Ferreres i li costa agafar-nos tot i que nosaltres, després d'adonar-nos que no ens segueix, anem ben a poc a poc per deixar que enganxi de nou.

Després d'esmorzar el Santi s'avança doncs se li fa tard i nosaltres tornem a Palafolls tranquil.lament. Són les 13 h. quan arribem al poble, desde les 7:45 h., hora en que haviem sortit al matí.

Com que feia dies que volia portar la princesa al taller per una vibració que em tenia una mica mosquejada, després de confirmar que me la podrien mirar, vaig cap a Blanes a que em treguin de dubtes. Efectivament, no és res important, una simple vibració, normal en les frenades fortes, donat el recorregut de la meva forquilla i la presió baixa que porto, m'agrada suaveta..... ; )

Així doncs, torno cap a Palafolls, ja són les 14 h., després d'un matí força completet m'espera una bona dutxa i descans, m'ho mereixo, no creieu? 

Salut!

7 comentaris:

  1. Hola Nena, bona sortida, escolta, portes un GPS a la bike?, es per si podries publicar el track de forma que si un dia ens apropem al Montnegre poguem fer cim!!, jejeje, bona sortida... 50km son molts kms...

    ResponElimina
  2. Ah, una coseta mes... la camara la portes lligada al coll?, t'has inventat alguna forma de posar-la?, jo sempre estic mirant de trobar un lloc on estigui accesible pero que no molesti... com va en aquest lloc, molesta gaire?

    ResponElimina
  3. Hola maco, sí que porto el gps i el track està penjat a wikiloc http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=472953
    La càmera la porto lligada amb la cinta de pit de la motxilla. Com que la funda té el típic passador pel cinturó, el passo per la cinta de pit i per seguretat a l'hora de treure'm i possar-me la motxilla, porto la funda lligada amb una anella al tirant de la motxilla.
    Es porta molt bé aquí i sempre la tens a mà, a mi no em molesta gens, fa molts anys que la porto així, tant en bici com a la muntanya.

    ResponElimina
  4. Hosties nena, aquesta ruta té un IBP de 147 posant-la amb camí typical de muntanya. Deu ni do, quina pallissa!. Esteu en molt bona forma!!. Ara si, bones vacances a tothom.

    Per cert:

    http://www.ibpindex.com

    ResponElimina
  5. Ah!, jejeje, ja ens el link al IBP... jejeje, que despistat!, fins ara

    ResponElimina
  6. Doncs sí ja ho vaig mirar això de l'IBP i em vaig quedar de pedra!! jajaja... Més que un Cabrerés!!!!
    Bona forma? no, molt d'esforç i capacitat de patir a sobre de la bici! jajaja, però val la pena.
    Bones vacances!

    ResponElimina
  7. MOLT BÉ NENA, ja ser on es estat, jo no he arribat mai encara..., fins el trencall que agafeu a l'esquerra si, així que em falta l'ultim tros, pero ja fins allà es un rutón de cuidado, quant torni a sortir una mica (estic de baixon) l'intento.

    ResponElimina