Després de veure volar els ciclistes al seu pas per Palafolls, vaig quedar-me amb ganes de més. Així doncs, com que dissabte haviem d'estar tant a prop d'Andorra, ho vam preparar tot per anar al Port d'Envalira a veure'ls passar de nou.
A les 6 del matí sonava el despertador i ens posàvem en marxa. Acabar d'agafar les quatre coses, esmorzar.... i, au!
La idea era pujar pel Pas de la Casa fins on ens deixessin, i arribar-nos desde allí a la banda de pujada d'Envalira. Com que haviem estat previsors, vam poder arribar amb el cotxe fins el mateix Coll d'Envalira, a 2408 m. d'alçada, vora de les 8 del matí.
Ben aparcats i amb la motxilla a l'esquena vam anar a fer una ullada pels voltants. Ja es respirava l'ambient lúdic que comporta un esdeveniment així, amb tot de gent que, ja a aquesta hora del matí, esperava l'arribada de la cursa.
Moltíssimes autocaravanes aparcades que havien passat la nit al Port i gent prenent posicions redera de les tanques de seguretat. Verdaders campaments en miniatura per passar les més de 5 hores que faltaven per veure els ciclistes, taules parades amb menjar i beure..., cadires..., parasols...., de tot!!
Evidentment molts dels aficionats s'havien arribat amb les seves bicis i allò era un no parar de veure grups de ciclistes que arribaven per ambdues bandes del port.
Com que teniem tot el temps del mon per endevant, vam anar a fer una ullada a les espectaculars vistes que hi ha desde allí, per lo qual vam pujar per una pista fins on està l'Estació de Radio.
Encara era força d'hora, però vam començar a buscar el lloc desde on veure passar el Tour. Ens semblava bona idea col.locar-nos en una corba desde on tindriem visió del corredors tant de cara com d'esquena. Un cop decidit quina seria, vam menjar una mica, eren una mica més de les 10 del matí i ja feia molt que haviem esmorzat.
Bé doncs, ara a esperar!
El cert és que l'espera va ser amena. Cada moment passaven ciclistes i es veia moviment. La carretera ja era tallada i no es permetia la circulació de vehícles aliens a la organització, ni tan sols bicletes. El policia andorrà que teniem a la vora va anar fent una mica la vista grosa fins que l'arribada de la Caravana Publicitària era inminent, bé, més aviat la gent no li feia gaire cas i ell no entrava en baralla, fins que, ja per seguretat, es va possar més seriosament.
Un dels ciclistes a qui va fer aturar era un aficionat de Manresa que es va quedar al costat nostre i amb qui vam estar xerrant una bona estona. Si per casualitat llegeixes aquestes linees, una salutació i sort amb l'Alpe D'Huez!!
Com que erem al costat del policia, i anàvem sentint la ràdio, ens assabentàvem de com anava tot i ell de tant en tant també ens deia alguna cosa. Així que quan es va fer l'hora estàvem llestos per veure la Caravana Publicitària i fer algunes preses de vídeo.
Cotxes i carrosses prou divertides, acolorides, amb música i hostesses repartint els gadgets publicitaris i saludant la gent. És una bona forma de fer passar l'estona al menys....
Però el que de debó voliem era veure el ciclistes, i per fí, en l'horari previst, es van començar a veure arribar els corredors.
El primer, que va passar com un coet,va ser en Sandy Casar, seguit a uns segons per la resta de fugats, entre els que hi havia homes importants com Cadel Evans, Vladimir Efinkim i Egoi Martínez. Poc després el pelotó, comandat per l'Astana i al redera, i sovint a compte gotes, la resta de corredors van anar desfilant al nostre devant fins que vam veure passar l'últim, molt enderrerit i donant mostres de "no anar" com s'acostuma a dir.
Això és tot?
No! La cursa ha passat, però encara passaran un munt de cotxes i autocars dels equips tancant el seguici. És increïble la quantitat de gent que es mou al voltant del Tour i l'enorme desplegament que es fa. Moltíssima policia, tot el seguiment mediàtic, publicitari..... No ens podem fer la idea de la quantitat de diners que deu moure un Tour!!
Com que l'espectacle havia acabat vam anar tirant cap el cotxe. Quedava una tornada una mica lenta per la quantitat de cotxes que erem a la carretera, però estàvem contents d'haver gaudit de l'ambient d'una etapa de muntanya del Tour. Espero poder veure moltes més.
Aquí teniu un modest vídeo que resumeix el que us acabo de relatar.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada