dimecres, 5 d’agost de 2009

Refugi Cortal d'en Vidal. Bona ruta per començar les vacances.

Bé, sóc a la Cerdanya, i només arribar ja he fet la primera ruta interessant. Hem sortit del camping Pirineus l’Adolfo i jo amb la intenció d’arribar fins a Urús, i un cop allí decidir si pujem fins el Refugi del Cortal d’en Vidal.

Com de costum, anem cap a la Torre del Remei i enfilem cap a Talltorta, Soriguerola i Sanavastre. Fins aquí portem un bon ritme. A base de plat gran anem rodant sense problemes, és d’hora encara i anem força frescos, de fet la primera baixada per la carretera ens ha fet agafar una mica de fred, és nota on som.

A partir de Sanavastre comencem a pujar, en direcció a Mossoll. El pendent es suau i asfaltat així que anem fent fins arribar a la carretera que porta a Prats i Sansor i d’allí trenquem a l’esquerra cap a Das i Urús. A partir de Das trobem alguna rampa més forta però de moment les salvem de maravella, les nostres cames cada dia van millor i això ho notem en moments així, de fet, les rampes del Montnegre són les responsables d’aquesta millora. En aquest punt estem seguint una part del GR-150, que deixarem tant bon punt ens desviem cap el refugi.

Ja som a Urús. Portem uns 20 km. desde que hem sortit. Sense ni tan sols aturar-nos ni dir-nos res, continuem cap amunt en direcció al Refugi dels Ordiassos. Al principi la pujada és asfaltada i, tot i que tenim alguna rampeta, no deixem el plat mitjà. Després d’aproximadament 1,5 km per fi desapareix l’asfalt i trepitgem els primers metres de pista de la jornada. Ja era hora!

Fem una aturadeta técnica just abans d’una baixada que hi ha al principi. Desde allí es pot veure el peatje del Túnel del Cadí. Fem les primeres fotos del dia. Encara que no és el primer cop que pujem per aquí, sí que és el primer cop que ho fem amb les burres i estem força entusiasmats per fer-ho.

Bona baixadeta, però molt suelta!!

Després de la baixadeta comencem l'ascenció fins al primer refugi, el dels Ordiassos, a 1456 m. d'altitud. Ens arribem al refugi per refrescar-nos una mica i fer alguna foto més. Fins ara hem fet les rampes més dures del dia, encara que no ens han fet en cap moment treure el plat mitjà. 

Ara prenem el camí que ens durà fins a dalt de tot on acaba la pista i on trobarem el refugi del Cortal d'en Vidal. A partir d'aquí la pista, que és tancada a la circul.lació, és més pedregosa i és un xic més difícil pedalar, però tot i així es deixa fer molt bé. Les rampes són força suaus i continuu amb plat mitjà fins arribar al refugi.

Han estat uns 7 km de pujada desde Urús que hem gaudit força. Som a 1659 m. d'altitud i tenim la recompensa d'unes vistes magnífiques...... 

.......i la companyia de les vaques que pasturen pels voltants.

Després d'una estona al refugi, i després de veure que hi havia una vaca que ens mirava amb "carinyu...." decidim que ha arribat el moment de tornar.

Com que el terreny és força trencat baixem amb cura. No volem repetir l'experiència de l'estiu passat, quan l'Adolfo va caure i es va fer una luxació de colze que ens va tenir tot el mes en secà.

Arribem a Urús de nou, on no podem evitar aturar-nos a la font per refrescar-nos una mica. Son dos quarts de dotze i ja fa una caloreta..... sort que de baixada no la patim tant.

A partir d'aquí, tornada al punt de sortida. Han estat 53 km. i 973 m. de desnivell acumulat força agradables i arribem amb el bon gust de boca d'haver arribat fins dalt del refugi sense cap esforç agònic. 

Propera sortida, el Puigmal. Primera ascenció després de dos anys sense fer muntanya. Ja us explicaré ; )

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada