diumenge, 26 de juliol del 2009

Mallorquines. Bones sensacions.....

..... a les cames.  És cert, fa uns dies que tinc bones sensacions a les cames, inclús de pujada!!! jajaja.... Bé, parlant seriosament.... començo a sentir-me més còmode a les pujades de certa entitat. Si bé encara tinc un puntet de patiment, que crec que no es deixa de tenir mai sobre la bicicleta. Avui el tinc amb certs pendents i demà el tindré amb d'altres majors. És la justa progresió que espero  no deixar de tenir mai sobre la meva princesa.

Avui hem anat a Les Mallorquines amb els Senglars, en David i l'Enrique. Hem sortit d'horeta amb un ambient força fresc que s'agraeix moltíssim en aquesta època i que, per desgràcia, no ens ha acompanyat a la tornada.

Per donar-vos unes traces del recorregut us diré que hem anat cap a Tordera i d'allí a Maçanet de la Selva i a uns 5 km tenim Les Mallorquines on hem esmorzat.

La pujada fins a dalt de Maçanet es suau amb poques rampes que piquin una mica, la màxima no arriba a un 11%, i s'ha fet a força bon ritme. Com podeu imaginar parlo de mí mateixa, perque els Senglars tiren molt i han estat al devant tota la pujada, i amb ells el David, que cada dia tira més i l'Enrique molt de prop, Enrique.....qué te has tomado?? jejeje.....

Al redera ens hem quedat el Pere, que avui ha decidit que volia anar tranquil, l'Adolfo, que  no estava inspirat, i jo que he anat fent al meu tran tran, bé, potser una mica més que al tran tran avui.... ; ) De seguida ens hem plantat a dalt i hem fet les quatre fotos de costum i.....jejejeje....alguna més que m'ha quedat "no apta para menores"!!! jajaja....

Hem baixat en un moment a Maçanet i hem fet els 5 km fins a Les Mallorquines molt còmodement entre pistes i corriols, algun d'ells força fresquet.

Arribats al restaurant hem posat..... per cert, a veure si trobeu les 7 diferències ; )

..... i a menjar! 

Mare meva, fins i tot jo m'he posat com el quico! i què bona la birra ben freda....

Com veieu, falta el Jesús que tenia pressa i no s'ha pogut quedar a esmorzar amb nosaltres.

Quanta bellesa junta!!!! i la meva princesa....

Tot just acabar tornem desfent el mateix camí, excepte per la pujada desde Maçanet que hem fet per redera de Mas Altaba tot vorejant el Puig Mari, que puja més dereta però és un xic més curta, 1 km. menys. Ara la calor és insoportable, el sol pica de valent i al llarg de tota la pujada tenim ben poqueta ombra, per no dir gairebé gens. Un cop de nou a dalt, tot baixada fins a Tordera, perfecte per refrigerar-nos una mica i divertir-nos també.

En total gairebé 48 km. que hem fet molt còmodement.

A partir de la setmana vinent nou escenari. Canvio les muntanyes del Montnegre per les del Pirineu a la Cerdanya on espero fer uns quants bons km. de btt. Fins llavors.....

Salut!

2 comentaris:

  1. COMO SE CUIDAN USTEDES EHHHHHHHH JAJAJJAJJAJA

    QUE VIVAN LOS ALMUERZOS¡¡¡¡¡¡¡¡¡....

    UN SALUDO..

    JUAN IGNACIO...

    ResponElimina
  2. Qué sería de la vida sin éstos momentos..... y algunos mejores!
    Salut!

    ResponElimina