Maçanet de la Selva. Buff....quina calor!!

Aquí em teniu, amb una nova crònica. Aquest cop vam anar a Maçanet. Erem una bona colla de bikers amb unes quantes cares noves, entre elles l'amic Dani i en Jordi.

Altres companys que es van afegir van ser en Juli, el Manu (un crak!) i el fill d'en Francesc, el Roger, el biker més jove del grup amb 10 anys!!! Pobret, va patir bastant a les pujades.... i és que em penso que aspira a rutes massa dures per ell!! jejeje.... poquet a poquet Roger!! ;)

Vam sortir amb un petit retard camí de Tordera per enfilar cap a el nostre destí. Un cop al camí de pujada a Maçanet vam anar fent cadascú al seu ritme, com és habitual. Després de les últimes rutes, on haviem fet pujades amb rampes molt fortes, las de diumenge es van deixar fer molt còmodement, fins el punt que quan vaig arribar a dalt gairebé no m'ho podia creure, ja hi era!! Mare meva, quan vaig pujar al febrer no vaig poder treure el plat petit i em va costar no posar peu a terre, i diumenge gairebé ni el vaig posar, només a una de les rampes i amb intenció de regular, doncs tenia la sensació de que quedava encara molt que pujar. Res més lluny!!

Així que, aquí em teniu, esperant alguns companys i més contenta que un gínjol! Per cert.....

Buenos dias Jose!!!!! jajaja ;)

Com mana la tradició, la obligada foto del grup, bé, sí, falten alguns que no van fer gaire cas de la crida, ai......

Doncs bé, reagrupats tots vam començar la baixada per una pista bastant pedregosa però divertida i de seguida erem a Maçanet esmorzant. Bons entrepans i bona conversa......

.....i cap a casa. La tornada va ser una mica boja doncs es va disgregar el grup. Per una banda alguns companys que tenien presa van tornar sense esperar que acabessin de pujar tots de nou. D'altre en Jose, que va fer de les seves, i en comptes de pujar per on ho haviem fet els demés, ho va fer per la pista de pedres i va passar al devant de tots, també portava presa. Quedàvem quatre gats i un va punxar.....

Res, que no tenim sortida sense punxades, en aquest cas el nostre benjamí, el Roger, que ja havia patit lo seu!!

Vam continuar baixant i poc després el Dani i el Jordi es van despistar agafant un desviament equivocat. Ja no vam arribar a temps d'avisar-los, així que després de confirmar que tot estava ok, cada grup va seguir pel camí que portava. I ara, ja sense més sorpreses, tots cap a Palafolls.

Vam trigar força temps en fer la ruta. Per una banda pel fet d'esperar el Roger, no era qüestió de portarlo agobiat i també a algún despistat que es va confondre de camí tot pujant, eh Juli.... ;), i d'altre l'estona que vam estar a l'esmorzar, erem una bona colla per servir-nos. Això va fer que la pujada de tornada la fessim a unes hores on la calor apretava i de valent. Esperem que el proper dia no ens torni a passar!!

Salut!