Les nocturnes son fantàstiques. És fabulós veure com un camí que has fet desenes de vegades i que de dia pot semblar inclús monòton de tant que l'has fet, esdevé tot un camí diferent si el fas de nit. No veus més enllà del que il.luminen els teus llums, sembla que sentis més sorolls dels habituals i sents l'emoció de no saber que esta passant al teu voltant. Realment és una de les coses que cap biker s'ha de perdre. Només us faré una recomanació a aquells que us vulgueu animar a provar-ho. Porteu un bon llum, res de frontals ni llenternetes del xinos, pujant us semblara que ja esta bé, però per baixar us les veureu canutes.
Sense cap mena de dubtes una experiència a repetir. Ja m'ho direu.
Salut!
Estoy de acuerdo contigo, la nocturnidad da un otro aire a las rutas de siempre. En las subidas, ver apenas unos metros por delante, cambia completamente la pespectiva, elimina el efecto psicologico de ver por delante toda la subida.
ResponEliminaYo tengo que espabilarme y volver a currar en bici, y asi tambien haré mis nocturnas (mas bien madrugadoras porque salgo a las 6:15).
Pues ya sabes! da lo mismo si es por la mañana o por la noche, todo tiene su gracia. Ver salir el sol es muy bonito.
ResponEliminaOle, ole, les nocturnes!!! Misticas, m'encanten.
ResponEliminaHola soc Manel i he arribat de casualitat al teu Blogg , molt intereant per cert , nosaltres tenim un que es diu CEBOLLETOS DRINK TEAM , entra i pot ser s´aniaran les dones .
ResponEliminaSon de Sant Andreu de la Barca
Hola Manel,
ResponEliminam'alegro que el trobis interessant, intento que sigui al menys una mica amè.
Ja he estat al vostre blog i tens una salutació ;)
Ens veiem.