dilluns, 2 de novembre de 2009

Challenge Palafolls - Sant Celoni remasteritzada.

No, no estem bojos, i no, no som massoques. Ens va agradar tant la Challenge que l'hem volgut repetir, aquest cop a l'inrevés i amb alguna variant més. Vam quedar que sortiríem a les 6h. del matí, volíem fer part del recorregut de nit per donar-li una mica més de divertimento a la ruta. Els primers en arribar, Adolfo, Pedro, Albert i jo mateixa. Tenia una trucada perduda d'en David d'ahir a la nit i al matí va tornar a trucar, així que vam trucar a veure el que. Pana! Resulta que te alguna cosa que li toca el disc de fre del davant i estant intentant en Pere i ell resoldre el tema. Val, doncs esperarem.

Comença a sortir el sol. Llàstima... ja no tenim nocturna. I seguim esperant..... Passada una bona estona truquem de nou a veure com van les feines de reparació i sembla que encara estan mirant de arreglar-ho. Val, seguirem esperant................................ Finalment, quan ja estàvem a punt de tornar a trucar, veiem que venen tots dos. Son les 7:30 del matí i ja és totalment de dia. 

Pel que sembla el problema està en el clip que subjecta les pastilles de fre, per tant han tret les pastilles i el clip perquè no hi havia manera de que s'aguantés. En David sortirà sense frens al davant.

Deixem que els dos "mecànics" prenguin un cafè i a la fi sortim, amb més d'una hora i mitja de retard sobre l'horari previst, cap a Tordera. Comença la Challenge! 

El camí a seguir passa per Tordera, GR92, carretera de les Ferreres i agafem una pista que ens porta per un seguit de masies i camps de pagesos.

Vaig al davant guiant el grup quan sento que em fan aturar. El Pedro ha punxat. Com que porta càmeres anti-punxades, no cal desmuntar-ho tot per canviar-la, li posen aire i a rodar, el líquid de dins s'encarregarà de fer la resta. 

Continuem. D'aquí sortim a la ctra. de Fogars, la travessem pel P.I. Pla de la Júlia i prenem el camí que teòricament porta a Fogars i que més endavant és tallat per les obres. Just en aquest punt comença "la variant". Pista a la dreta, i corriol a l'esquerra, divertit, d'anar a fila d'un, gens complicat, hauria estat maco fer-lo de nit. Continuem sense deixar el corriol fins arribar a un trencall on hem d'agafar una pista a l'esquerra que tira amunt una mica picada i amb algun reguerot que altre. Pugem, pugem fins arribar a l'altre extrem de les obres a la urb. Parc dels Prínceps, on hem de passar pel camí que tenen fet perquè passin els camions, fins donar a una nova pista que agafem a mà dreta. D'entrada puja una mica, però de seguida baixem i trobem a l'esquerra l'entrada al corriol divertit que ens deixa prop de l'ermita de Sant Cebrià de Fogars.

Pel que sembla la roda del Pedro ha perdut aire, així que aprofitem l'aturada de reagrupament per inflar de nou la roda, i de pas faig alguna foto.

Just passada l'ermita hem de creuat un pont per vianants per salvar un curs d'aigua i un cop travessat comença un corriol molt maco, entre el bosc, ple de les fulles que van caient dels arbres i d'herba. El terra és humit i l'ambient tot i que fresc, el sento agradable i tranquil. El camí ens deixa just darrera de la Sun Roller. Travessem el polígon i sortim a la carretera uns metres abans del trencall cap a Hostalric. 

Nosaltres hem de travessar aquesta carretera per anar a parar al camí que va seguint l'autopista i que ens ha de deixar a Sant Celoni a l'inici de la pujada a Sant Martí de Montnegre.

Fins aquí hem fet la part més "planera" i ja portem gairebé 40 km. a les cames. Ara tenim per davant 8,5 km. de pujada. Ens aturem un moment i alguns ens traiem la roba de més que portem i jo prenc un gel per prevenir una possible buidada de combustible, la pujada és promet llarga.

Al principi trobem unes bones rampes asfaltades en passar per la urbanització Can Coll. Aquestes primeres son les més dures de la pujada amb percentatges de fins el 12%. Aquí cadascú anem agafant el nostre ritme i, com és natural, els més forts van tirant amunt i ens van guanyant metres als que quedem a la cua, que finalment som en Pedro i jo. Ja hem deixat enrere l'asfalt i trepitgem pista que és el que les burretes volen. L'Adolfo avui està pujant molt bé i poc a poc el vaig perdent de vista. Jo un cop em trobo còmoda amb el meu ritme també vaig fent, i finalment em trobo pujant sola, en Pedro va quedant enrere, però crec que no el porto massa lluny doncs encara el sento. Al cap d'una mica em giro i ja no el veig. Bé, cadascú que vagi com millor es trobi i donat el cas de trobar un trencall ens esperarem.

Els kilòmetres van passant molt a poc a poc. Ara la pujada és molt més còmoda amb rampes més suaus, inclús té un tramet molt curt de baixada que em va perfecte per estirar-me una mica. Però la felicitat no dura massa, ha estat poc més de mig kilòmetre i de seguida torna a pujar, em queden poc menys de 5 km. per arribar a Sant Martí i m'ho prenc amb calma. Vaig pujant amb el 22 i jugant amb els pinyons tota l'estona. Intento portar una marxa amb la màxima tracció que pugui moure amb una cadència còmoda, no em vull cremar, però tampoc anar massa lenta. L'esquena em fa mal de no canviar la postura, així que de tant en tant poso plat mitjà i baixo pinyons per poder pedalar de peu una estona i així descansar la postura. Sembla que no, però ajuda moltíssim.

Trobo un rètol on diu que em queden 2,5 km. fins a Sant Martí. Bé, ja queda poc. A partir d'aquí les rampes esdevenen molt suaus, amb algun petit tramet més fort, però permeten deixar posat el 32. Vaig avançant força de presa, ara asseguda, ara de peu i em trobo molt bé. Em trobo l'Adolfo aturat i em diu que s'estava esperant a veure si venia, li explico que el Pedro fa temps que l'he perdut de vista i ens esperem allí una estona. Passen uns minuts i encara no el veiem venir, així que ell decideix baixar una mica a buscar-lo i jo continuo amunt per avisar els altres que no s'amoïnin. Ja queda molt poca pujada doncs una mica abans de Sant Martí la pista torna a fer baixada fins allí. Als pocs minuts arriben el Pedro i l'Adolfo. Ja hi som tots. Ara toca omplir els dipòsits.  Aquí ens teniu a tots, que si una botifarra.... que si un txurrasco... que si una truiteta de patates.... i quines llesques de pa amb tomàquet! Mare meva, quina gana que portaven alguns! La veritat és que ho estem passant molt bé, esta sent un dia de bici com pocs.

Després de la teca toca seguir endavant. Reomplerts els dipòsits que ens queda encara una mica de pujada fins a l'Esplai i després a Palomeres. L'Albert i en Pedro s'avancen sols perquè porten una mica de presa, la resta hem de tornar poc a poc doncs el David, si ho recordeu, no porta fre al davant.

Tirem doncs tranquil.lament anar baixant amb la calma i.... sorpresa!! Però si és l'Andrés!! Un dels Jabalí Bikers de Sant Cebrià que vaig tenir el plaer de conèixer a la Via Verda. Quina alegria! Parlem uns instants i cadascú reprèn la seva marxa, ell tira cap a Sant Martí i nosaltres continuem avall. L'Andrés ens ha avisat que una mica més avall hi ha una colla de nengs fumant porros i demés amb el cotxe travessat al mig de la pista. Aquests segurament encara no han anat a dormir i no tenen altre cosa millor a fer que anar a tocar el que no sona als altres. Efectivament ens els trobem i passem amb compte, no sigui que algun ens passi pel mig o alguna cosa d'aquestes.

Al David li comença a fallar el fre del darrera. Ai senyor.... s'ha quedat sense pastilles també a darrera. Ara si que hem d'anat tranquil.lets. La pujada fins a l'Esplai se'm fa curta avui, hem anat fent conya i xerrant tota l'estona i ha passat volant, a més em trobo forta. Ara anem cap a Palomeres quan veig una bona vista d'Hortsavinyà i faig un parell de fotos, tot i que el dia no és gaire lluit.

En un moment som dalt de tot i ja només ens queda la baixada per les Ferreres fins a Tordera, però promet ser una baixada llarga doncs no podem deixar el David sol pobret, que va sense frens!!! Per curiositat, podeu fer la prova d'intentar baixar per la part asfaltada de les Ferreres a 15 km/h. És molt difícil! jajaja! Una baixada tant ràpida com aquesta, en la que algun cop ens hem posat a més de 60 km/h costa un esforç de concentració enorme fer-la tant a poc a poc. No pots deixar de prémer els frens perquè a la que ho fas t'embales en un moment. Però bé, amb paciència i anar xerrant, la fem sense cap problema encara que haig de reconèixer que pateixo un mica pel David, que feia conya dient que si el vèiem que es tirava a terra era perquè ja s'havia quedat sense fren del tot, jejeje.... amb humor tot passa millor.

Ja no ens queda més que arribar a Tordera, d'allà a Palafolls i cap a casa. El poc que queda té alguna pujada curta que el David ha de fer sense poder deixar anar el fre! jajaja, quina putada... però que tots els problemes siguin aquests i acabin així de bé. Per cert, al mecànic del David li devien xiular una mica les orelles, jejeje....

Prova superada! Una nova Challenge, divertida i en molt bona companyia. Poc més de 73 km. amb un desnivell acumulat de 1124 m., no està gens malament. En el sentit que l'hem fet aquest cop crec que és més dura que a l'inrevés, doncs afrontes la pujada a Sant Martí amb vora 40 km fets i força energia consumida, però una vegada més hem arribat perfectament sencers i amb ganes de repetir, un bon senyal ;-)

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada