diumenge, 8 de novembre de 2009

Dura anada a Hostalric, i una tornada.....

Avui no m'agrada massa la crònica que haig de fer. De fet podria fer-la passant per alt algunes de les coses que diré. Podria fer veure que avui ens ho hem passat de conya tots plegats. Però la realitat, tot i que la major part de la ruta a anat bé, és que alguns "detalls" d'algun "company" no han estat a l'alçada del que es pot esperar. Però no avançaré aconteixements i aniré fent a mida que sigui el seu moment.
A les 8 h. del matí érem a la granja de Palafolls. Algun company ja hi era fent el cafetonet i hem estat esperant fins que vinguessin la resta dels nois. Finalment hem sortit a les 8:30 h. una mica massa tard, entre d'altres coses perquè hem hagut d'esperar en Josep. La cosa estava dividida, Maçanet o Hostalric per la banda dura. Finalment ha guanyat, pel que sembla, la opció d'Hostalric i cap allà hem sortit els 11 bikers que ens hem trobat avui. Una bona colla, al menys a la sortida.
Tirem cap a Tordera, pujarem per Les Ferreres en direcció a Hortsavinyà, així doncs agafem el GR92, fent drecera per un corriol molt divertit que tira un pel amunt, i sortim a la carretera que ens hi portarà. Molts dels que llegiu aquestes línies sabreu com és aquesta pujada, però pels que no la conegueu us puc dir que té aproximadament 2 km. amb un pendent mitjà de gairebé el 10% amb rampes de gairebé el 20% en algun punt, per tant el grup es trenca, però al trencall de Roca Rossa ens reagrupem. Un cop tots junts de nou continuem la pujada en direcció a Can Camps. També trobem alguna rampa important però infinitament més curta tot i que no deixem de pujar. Un cop a la urbanització comença una forta baixada pel camí del Remió cap a Hostalric.
Arribem a l'autopista on prenem el camí que hi va paral.lel que ens acaba deixant a la carretera de Fogars a Hostalric. Avui, amb lo clar que està el dia doncs ha fet vent, tenim unes vistes del Montseny guapíssimes.
Allà alguns parlen d'esmorzar ja perquè encara ens queda al menys una horeta ben bona fins a Tordera, però, i aquí comença la cosa, s'acaba decidint que s'esmorzarà a Can Dieta. Com que jo conec un camí molt xulo per anar a Fogars i d'allí a Tordera diem de seguir-lo, per tant hem de continuar per la carretera uns pocs metres per ficar-nos pel P.I. on hi havia la Sun Roller i d'allà seguir un camí molt maco fins a l'ermita de Sant Cebrià de Fogars. Com és costum el company Pere D. sembla que tingui presa i comença a tirar cap a Fogars, però no pas esperant a veure per on cal tirar per fer el camí, sinó pel camí que ell "suposa" que farem. Com que va tant de presa en ficar-se per sota el pont de l'autopista i alguns companys han hagut d'esperar per poder creuar la carretera no veuen per on tirem i segueixen el camí que s'havia establert. Jo m'adono de seguida que no venen i intento trucar per avisar, però no deuen sentir les trucades. Així doncs, després de preguntar si per allí també sortíem a la urbanització del Parc dels Prínceps, començo a tirar per tal d'arribar a l'ermita al temps dels companys despistats i que no s'alarmin en no trobar-nos.
Quan arribo trobo els nois que acaben d'arribar. Algun d'ells una mica emprenyat perquè, a sobre d'haver-nos separat, ha patit una caiguda, per sort sense conseqüències, fruit del neguit per veure si ens trobàvem tots de nou. Esperem la resta dels nois i ara resulta que a en P.D. i cia. no se'ls veu venir. Esperem una estona i en veure que no venen en David B. desfà camí fins trobar-los i tornen tots tres. 
Viiiiiiiiinga..... torneeeeeem-m'hi.... Avís als nois: ara farem un camí nou, per tant m'heu de seguir. Una frase senzilla de comprendre oi?
Bé agafo el camí que va per darrera de l'ermita i ens porta tot baixant fins al costat del riu a l'alçada dels vivers de Can Simó. El camí és molt maco, obac i gens transitat. Ens porta a uns camps i allà agafem un corriol ben estret fins el riu i d'allí agafem la pista de pujada pels vivers fins a dalt de la urbanització Parc dels Prínceps a l'alçada de les obres del col.lector.
Allà, com que pugem, cadascú agafa el seu ritme. Sento algú darrera meu que es queixa pel fet de tornar a pujar. Ningú ha dit que la vida sigui un camí de roses oi? Ni que la muntanya sigui planera..... som bikers o què? Arribem a les obres i esperem una mica a que vingui tothom. Els dic per on hem de continuar i és llavors quan alguns comencen a tirar i es passen de llarg el trencall del camí que hem d'agafar. De nou el mal costum de no anar darrera de qui t'està guiant. Es que n'hi ha qui és molt llest, es veu...., i a sobre té presa. 
Es despisten cinc dels nois, un d'ells torna enrere de seguida, però els altres sembla que no ens han sentit. Els truquem per telèfon i diuen que tornen, així doncs els esperem. Després de més d'un quart d'hora els truquem de nou i ara ens diuen que han tirat cap a Tordera. I nosaltres esperant allà com uns g*********!!! grrrrrrrrrrr........
Bé, calma, tot arriba tard o d'hora. Continuem els set que quedem. Ara baixem fins a un corriol molt guapo, per després fer una petita pujada fins a donar al camí antic de Fogars, que ara és tallat per la famoses obres del col.lector. Com que entre unes coses i altres s'ha fet tard, un cop estem a la carretera decidim tornar per allà mateix a Tordera. La idea d'anar a Can Dieta s'ha de descartar, pel que diuen, perquè a aquestes hores ja no ens donaran esmorzar. Així que tirem cap un bar que hi ha al parc, La Sardana, on el David ha continuat cap a casa doncs feia tard a un dinar i la resta ens hem adonat que altres dos companys no ens han seguit. Pel que sembla han provat sort a Can Dieta. Ai senyor..... no aprenem....
Resultat, d'onze bikers hem quedat quatre per esmorzar i tornar plegats a Palafolls.
De tot això que us acabo d'explicar es poden fer algunes reflexions:
No només hem de semblar un grup, sinó que ho hem de ser. Sortim junts i hem d'arribar junts, qui tingui presa no ha d'intentar imposar res a la resta. Si no et convé venir no ho facis, però, si us plau, no emprenyis.
La paraula majoria vol dir alguna cosa. No pot ser que cadascú faci la seva. Si es decideix anar per una ruta determinada no valen queixes, llevat de força major, evidentment. Es respecta la decisió del grup i, si no es coneix el camí, un s'espera als trencalls dubtosos o allà on no li quedi clara la ruta, a que vingui qui sí la coneix. Ens estalviem molt de temps perdut i algun malentès que altre. Si per algun motiu no et convé la ruta, ningú t'obliga, només cal que diguis que marxes per la teva banda, però si us plau, no emprenyis.
No es deixa tirat ningú. Si algú no va bé pujant, o ha tingut pana o és mal baixador, o senzillament s'ha aturat a fer una foto o un riu, tant és, se l'ha d'esperar. No podem donar per fet que ens segueixen, ens hem d'assegurar que ho fan tots i cadascun dels companys. Si per algun motiu no et convé, no surtis en grup, però, si us plau, no emprenyis.
Sap greu que, després del dia d'avui, algun company pot decidir no tornar, de fet jo mateixa em plantejo que, si ho faig, serà perquè es donin certes condicions. Surto en bici per divertir-me, no a que em prenguin el número, i tinc la sort de poder escollir les companyies.
Malgrat tot, una ruta molt maca, bona muntanya, uns 48 km amb un desnivell acumulat d'uns 800 m., pistes i corriols obacs, els bons paisatges que ens deixa la tardor, aquella olor a humit del bosc...... en fi... que em quedo amb lo maco del dia.
Salut!

13 comentaris:

  1. Hola sóc el impresentable P.D.: (juas me parto)
    primerament la sortida ja estava decidida, i va se en Jose qui la va proposar. (Jo només vaig afirmar i donar el meu vot a favor)
    Respecte a que no vaig esperar a la decissió d'anar a Hostalric o a Can Dieta, es veritat, però hi havia molta gent que deia Can Dieta i entre que decidim o no, que si això que si allò, segur que no anavem a cap lloc i jo vaig decidir a Can Dieta. Qui no em vulgui seguir que no em segueixi, que jo no ho he demanat.
    Tercer, en Josep va ser qui va decidir anar per sota el pont i no jo, ja que el camí que conec va per darrera la SUN ROLER!!!!!!, i si et vas adonar em vaig donar compte que faltava gent quan haviem tirat un tros i vaig trucar al JOSE! Comunicació perfecte. (per si no ho sabies)
    Quarta, ostia les estic enumerant i tot, això es perquè no deu ser l'única errada OOOH. Jo no tinc pressa, a més a més, quan he tingut pressa sempre he dit, "que vagi bé la sortida que jo m'em vaig" sense trencar la sortida a la resta del grup. També que si algú vol venir no li dirè pas que no!!!!
    Respecte a la confusió del camí, sabiem que estava en obres, però els 4 que vam tirar no sabiem que estava tallat el camí. Fins aquí cap promblema, en Jose va trucar i jo li vaig dir que tiravem enrera, i vaig entendre que era fins la cruïlla de la urbanització de Fogars. Al no vere-hos, alguns (no dirè noms) van creure que estarieu abaix de la urbanització, i es va decidir baixar. Allà dins ens vam perdre i en Jose em va trucar, i al no troba solució possible i que vosaltres ens estaveu esparant feia estona es va decidir intentar arribar a Tordera cadascú pel seu compte.
    Amb això crec que m'he explicat prou bè, però també penso que no era necessaria la meva explicació.
    A més a més, com tú dius s'ha desperar al grup, ja que per això és un grup, però potser cal fer dos grups o qui no pugui que es quedi a casa amb la BICI ESTATICA. (una mica de caxondeo) el grup és el grup i s'ha de respectar a tothom.

    ResponElimina
  2. Molt ben dit P.D. Estic totalment d'acord amb la teva opinió. No veig que hagis sigut tú el que has trencat el grup, simplement vas donar la teva opinió i ningú tenia l'obligació de seguir-te sinó volia. Respecte al que fa la tornada veig que a la senyoreta li molestava alguna que altra queixa de les pujades, el fet no era aquest,sinó que ni amb el gps sap on ha d'anar. Per últim i com diu ella, si realment té altres companyies millors, ningú l'obliga a que estigui amb nosaltres, pot anar amb qui vulgui, almenys no tindrem a ningú que doni ordres, perquè com ella diu que som un grup, que aprengui a no donar ordres com si fós la mestra. Ens veiem crack!!

    ResponElimina
  3. Per P.D.:

    M'agrada que hagis donat el teu punt de vista. D'aquesta manera algun malentès pot quedar resolt. Sincerament, em disgusta molt com va anar tot plegat ahir i, pel que fa a mi, no donaré oportunitat perquè torni a passar.
    Per cert, en cap moment he dit que la idea d'anar a Hostalric fos teva, sabia que era en Jose qui volia anar.

    ResponElimina
  4. Per D.R.:

    Quina novetat seria que no estiguessis d'acord! Certament no tenia la obligació de seguir-lo, per això no ho vaig fer.
    Sincerament, crec que qui està confós ets tu maco, no soc jo la que es va perdre.
    I finalment, no és amb vosaltres amb qui surto en bici, sinó amb tots els companys, i si em coneguessis tant sols una mica sabries que sempre m'he adaptat al que el grup fa, no tinc cap intenció d'erigir-me en mestressa de ningú, tal com dius, altres feines més importants tinc. No tens ni idea del que estas dient.
    Si tant et molesta que algú et vulgui ensenyar un camí que no coneixes es que tens un problema. O potser no és això el que et molesta?

    ResponElimina
  5. Jo no en tinc cap de problema. Segurament al igual que quan tu vas escriure això estaves una mica escalfada i vas escriure coses que realment potser no eren necessàries, al igual em va passar a mi a l'hora de llegir-ho i contestar. Sincerament i com a la resta del grup, no estem esperant que arribi el diumenge per fastidiar-lo, sinó que millor hi ha que sortir tots plegats, fer una bona ruta i en acabat un bon esmorzar, jo crec que això és el que vol tothom.
    Igual que jo, pots saber que no hi ha ningú que coincideixi mai en les mateixes coses, però com a grup crec que s'ha de respectar i no crec que valgui la pena enfadar-se, al fi i al cap, com he dit abans, només sortim a disfrutar d'una bona ruta amb bici, i no a que hi hagin malentesos entre nosaltres.
    Espero que estiguem d'acord en el que penso.
    Gràcies.

    ResponElimina
  6. Ufff, las salidas en grupo...que complicado resulta a veces cuando en realidad deberia ser algo sencillo y relajado para disfrutar en los fines de semana.
    Es normal que cuanto mas numeroso sea el grupo, mas discordancia haya sobre la ruta. Yo por eso intento seguir dos normas basicas:
    -Si no soy la guia, ir siempre detras porque el que tiene que ir delante es el que guia.
    -Si soy la guia de la ruta, parar en cada cruce para reagrupar y estar segura que todos me siguen.
    Aunque la verdad sea dicha, casi nunca soy la guia, soy un desastre guiando y siempre me pierdo.
    Otra cosa que tengo muy clara, que cuando voy en grupo, me adapto al ritmo del grupo. Para entrenar, salgo sola.
    Por eso, tantas y tantas veces hago mis rutas maratonianas sola. La gente se sorprende de que pueda hacer 100kms o mas sola, pero me relaja ir sola, escuchando musica, haciendo fotos. Voy a mi ritmo, aprieto cuando puedo, me arrastro cuando no hay mas remedio.
    Ánimo. No te desanimes por un mal dia. Ya veras que habrá muchas otras rutas, que lo pasaras muy bien y al final, lo sucedido quedará en una anecdota para recordar y reir un poco.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  7. Es cierto, y suele ser así siempre, y desde luego nunca soy la guia del grupo, pero mira, cosas que pasan.

    Yo disfruto mucho de ir sola también, es otra manera de ir a la montaña, sin nadie con quien tener que consensuar cada decisión.

    Me enfadé mucho el otro día, pero prefiero dejar atrás estas cosas y seguir disfrutando de la bike como una loca, que al fin y al cabo, de eso se trata.

    Un beso guapa.

    ResponElimina
  8. Es nuestro hobby, eso es lo más importante!!! A disfrutar bikers y buenas rutas.

    ResponElimina
  9. Saludos desde Bike Llinars y buen rollo. Yo me perdí en Santa Fe un día de mucha niebla el problema fue para mis compañeros se volvieron locos buscándome. Me cabree mas con migo mismo porque sabía el camino y me despiste. Salir solo está bien salir en grupo es mejor si nadie se cree superior a los demás así somos los de Bike Llinars. Nos vemos en las montañas

    ResponElimina
  10. Hola Manel,

    Por una parte tienes razón, pero a veces se llega a la conclusión de que más vale poquitos y bien avenidos, es mucho más fácil llegar a entendimientos.

    Un saludos a todos los de Bike Llinars.

    ResponElimina