diumenge, 8 de novembre de 2009

Fogars i nova prospecció.

Avui havia quedat amb el meu col.lega Paco per anar a fer una mica de bici. Tenia un camí per provar per anar a Maçanet des de Fogars, el vaig trobar a Wikiloc fa uns dies i em va semblar bona idea per poder empalmar les dues rutes. Al Paco li va semblar bé la idea així que vam anar tirant amb aquesta intenció.
La ruta anava cap a Fogars pel camí que vaig descobrir fins a l'ermita, i a partir d'allí ja era territori per explorar. En Paco anava com un tiro, "me acabo de comer un par de donuts que me han sentado de bien...." em diu, i jo penso, clar, així vas d'embalat col.lega. Anàvem per pla a una velocitat creuer d'uns 25 km/h. i jo anava amb la llengua fora!
Vam anar fent camí entre xerrar i alguna burrada que altre, amb ell sempre és així i m'agrada. La primera part de camí ja l'havia fet amb ell uns dies enrere, però avui faríem el tram des de les obres a la urbanització del Parc dels Prínceps fins l'ermita i a partir d'allí faríem un tram totalment verge pels dos amb el que pretenia enllaçar amb Maçanet.
Tot perfecte fins l'ermita. Així doncs ara a descobrir! Comença una pista estreta i trencada, és força humida també per les pluges que hem tingut els últims dies. La pista va baixant divertida fins que ens toca desviar-nos a l'esquerra per un corriol molt estret que discorre entre herbes altres però sense problemes de pas. Aquest ens acosta al riu Tordera i el resseguim ara de nou per camí ample fins trobar el pont per on suposadament hem de creuar per tirar cap a Maçanet.
Per accedir al pont no hi ha cap rampa, així doncs hem de carregar les burres a l'espatlla i pujar les escales, tot travessant una cadena. Travessem i a l'altre banda trobem una mena de gàbia amb la porta tancada amb un pany, assh.... em penso que ja hem anat prou lluny...
Trobem un operari i li demano si ens deixa passar, però diu que no pot ser i nosaltres, per no discutir amb ell, girem cua. Un cop de nou a l'altre banda del riu, i per no tornar pel mateix camí, com que som sota la pista que torna a la urbanització decidim pujar per allí. Tenim al voltant de 1,5 km fins allà, dels quals 1,3 son de pujada, al principi pesadeta però després es fa bé. Ara em trobo de conya, pujo sense problemes i a bon ritme.
Quan som dalt de nou en comptes de tornar cap a Tordera pel mateix camí recordo una altra alternativa que vaig estar mirant dies enrere i cap allà que anem. Baixem fins la benzinera i agafem un camí que queda a l'esquerra i passa pel Museu de Fogars de la Selva, deixa a la dreta l'altre urbanització i comença a baixar, primer asfaltat, després camí de terra, tot deixant a banda i banda algunes cases aïllades. 
Quan gairebé ja som al final d'aquest camí, a l'alçada de Can Garrigueta, una gossa, potser més espantada que nosaltres, ens dona un ensurt quan surt corrents bordant cap a nosaltres, passa de llarg de mi i s'encara amb en Paco que s'ha aturat per no esverar-la més. Sort de l'amo que era a la vora i l'ha cridat de seguida, però.... senyors, tinguin els seus gossos de manera que no puguin sortir de la finca, perquè poden tenir algun ensurt greu. 
Refets de la trobada amb la gossa arribem al camí de tornada cap a Tordera, passant pel P.I. Pla de la Júlia fins la carretera. Travessem i prenem el caminet a la dreta que ens deixa a Tordera. Com es costum tornarem pel camí del riu, però abans ens aturem al bar La Sardana a prendre alguna cosa fresqueta que sempre va bé.
Vora de 39 km. molt guapos. No és en absolut una volta dura, tot i que gairebé no deixes de pedalar, i a més és força amena, perfecte per fer kilòmetres sense anar de cul.
Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada