dilluns, 16 de novembre de 2009

Una companyia inesperada.

Aquesta és la Bruna. Una gosseta força jove que avui, poc s'ho esperava, ha estat la guardiana de 4 bikers camí d'Hostalric. Avui de bon matí ens hem trobat on sempre el Ramon, la Gineta Mª Angeles (tota una sorpresa), l'Adolfo i jo. Hem sortit camí de Tordera amb la intenció de anar fins Hostalric pel, últimament tant recorrent, camí de Fogars en la seva variant anti-obres. No entraré en massa detalls sobre el recorregut per no repetir-me, doncs en anteriors cròniques teniu ja una descripció.  

Quan tot just havíem de prendre el camí de la variant, surt fletxada cap a nosaltres i bordant, una gossa. La nostra reacció primera és la normalment més habitual quan veiem un gos mentre fem bici, la d'espantar-nos una mica doncs acostumen a seguir-te enganxats als peus amb el perill de poder-te fer caure i inclús fer-se mals ells mateixos. Però de seguida ens adonem que no té males intencions, més aviat sembla que vulgui jugar. Tot i així li cridem que marxi, doncs, a més a més, sembla que ens vol seguir. Anem fent, sempre vigilant que no es creui pel mig, i comprovem que, en efecte, la gossa ens segueix. Com que no aconseguim que marxi ens resignem i tirem endavant. 

No se com es diu la gossa, així que començo a dir-li Billie. I així van passant els kilòmetres amb la Billie davant i darrera nostre, vigilant que estiguem tots i esperant-se a que vingui l'últim, no sigui cas que ens perdem! Quin encant de gosseta. Sincerament, el que semblava que havia de ser emprenyador, esdevé una anècdota simpàtica. 

Quan arribem a la urbanització de Fogars la Gineta té una avaria diguem que ....... inusual, se li ha sortit una biela! Bé, doncs s'haurà d'arreglar. En Ramon, que la veritat és un manetes, es posa mans a l'obra. Com que no tenim la clau de la mida adeqüada ens hem de buscar una mica la vida i amb un tros de càmera, que acostumo a portar per sol.lucions McGiver, aconseguim poder roscar-la posant-la al voltant d'una clau de mida inferior. Apa! Resolt. Bé, resolt...... resolt..... el que es diu resolt......

La Gineta munta i seguim ruta, però a les poques pedalades ens diu..... " Ostres! No pedalo bé! "

Ens quedem per uns segons sorpresos i de seguida en Ramon s'adona, entre riures :), que no ha posat la biela en l'angle correcte, jejeje..... ai.. quins mecànics estem fets... Torna a desmuntar la biela i col.locala com toca. Bé, no ha estat greu, i ha donat a la Billie la oportunitat de descansar una mica, la pobreta porta una quants kilòmetres.

Amb la biela al seu lloc i com déu mana, tornem a muntar. Ara cap a l'ermita de Sant Cebrià de Fogars, baixant pel corriolet divertit que vaig trobar i que m'encanta. A l'ermita creuem el pontet per seguir camí i en poc ja som gairebé a Hostalric.

Tement que en agafar la carretera algun cotxe pugui agafar la Billie o que aquesta provoqui alguna mena d'ensurt a algun conductor, ens afanyem per despistar-la i que no ens segueixi carretera amunt al poble. Tema tancat, ja no tenim la gosseta, així que pujem pel poble fins al lloc on ens volem aturar a esmorzar.

Un bon esmorzar.... una estoneta de descans i tertúlia.... i ara toca tornar. Desfarem pràcticament el mateix camí que fins ara hem fet. 

Vinga Hostalric avall! Quina baixadeta més agraïda. Rotonda i de nou cap al polígon per agafar el camí a l'ermita.

No pot ser! Aquell gos que està estirat a l'ombra, és la Billie? Jajaja! Doncs sí! I quan ens veu se li posen les orelles ben tibades, s'aixeca i s'afegeix al grup de nou, més contenta que un gínjol. Ha estat potser més d'una hora allà esperant-nos. No em digueu que no és fantàstica.

Reconeixem que se'ns ha fet molt simpàtica, i anem tirant de tornada però a un ritme no massa fort perquè pugui seguir-nos i no es cansi tant. 

Ara va amb un, ara amb un altre. Sempre vigilant que estiguem tots els que hem de estar. Nosaltres anem amb compte de que no se'ns creui pel mig i ella va fent. A més, com que ara ens vindrà una pujadeta li anirà perfecte per no haver de córrer massa.

Passada la urbanització l'Adolfo punxa, però no una punxadeta de res, nooooo...... és una punxada que fa que surti una bona quantitat del líquid segellant de la tubeless. El forat és força gros, però el líquid que encara queda fa la seva feina. Inflem la roda una mica més, doncs a més de líquid ha perdut aire, i comprovem que ha deixat de perdre. És la primera punxada des de que portem el tubeless i la veritat és que és comodíssim, i la roda ha tornat a Palafolls sense perdre aire ni donar cap problema.

Per fi arribem a la casa d'on havia sortit disparada la Billie aquest matí. Cridem unes persones que hi havia per allí i ens diuen que la gosseta és del veí, és llavors quan esbrinem que es diu Bruna, molt més maco que Billie, oi? Agafen la gossa, que tenia toooooota la intenció de continuar seguint-nos, i nosaltres continuem camí cap a casa.

La veritat és que ha estat una ruta ben maca, i molt entretinguda amb tot plegat.  I..... alguna cosa em diu que tornarem a veure la Bruna. Vosaltres que dieu?

Salut!

1 comentari:

  1. A mi tb s'em va sortir una vegada la biela a la K2 que tenia. La vaig haver de portar al mecànic ja que t'ho han de fer a una màquina especial que te la deixa cargolada de collons de forma que no torni a sortir-se`n. Nosaltres varem poder arreglar la biela amb una clau de 8mm. Have a nice riding

    ResponElimina