diumenge, 11 de desembre de 2011

Toma! 38 km.! Iujuuuuuuuuuuu!


Doncs sí, he fet una passa de gegant aquest diumenge i m'han sortit 38 km. de ruta. Estic tant contenta com cansada, per dir la veritat, tot i que no ha estat una ruta dura.

No he anat sola, aquest cop m'ha acompanyat el meu germà. La veritat és que no devia anar massa malament perquè no hem parat de xerrar, bé, hi ha hagut un parell de pujades, una d'elles la mataora, en les que he esbufegat més que parlat, jejeje... Per cert, avui la mataora ja ho ha estat un pelet menys, qualsevol dia la mataora seré jo! :)



El recorregut avui ha començat, com de costum, a la Plaça Karl Marx i fins a Vista Rica ha estat igual que el de dijous passat. M'he trobat força bé, en general, a les pujades, ja us dic, anàvem xerrant la majoria del temps. Han passat dos dies des de que vaig sortir l'últim cop i suposo que el descans a les cames m'ha anat bé, tot i que tinc unes agulletes mortals de les peses als pectorals! Mare meva..., sort que a la bici ni les notava.

A partir de Vista Rica, en comptes de baixar per Can Borni, hem tirat cap a Vallvidrera i allà, pujant per un carrer força pendent on el Rox em donava un pendent de l'11%, hem tirat cap el Coll del Portell i d'allà, per una pista que fa un parell o tres de puja i baixa, hem arribat a la Plaça Mireia. Així com altres vegades hem parat al bar que hi ha allà a fer una birra i unes braves o un bon entrepà, avui hem decidit continuar cap a la ctra. de les Aigües i fer la ruta d'una atacada. A partir d'aquí, i despés d'una rampa picadeta però curta, ja s'enfila la ctra. de les Aigües que avui tancava la ruta. Hem fet els aproximadament 9 km. sortejant runners, bikers, families, gossos... per cert, de poc que no em menjo un que anava com un boig esumant tot el que trobava, en fi que, com sempre, Collserola estava petada de gent. Tant de bo pogués sortir entre setmana. Ho vaig fer algun cop quan acabava d'arribar a Barcelona i encara no havia trobat feina i la veritat és que la diferencia és brutal. Lamentablement ens hem de conformar amb sortir el cap de setmana amb la incomoditat que això representa en moltes ocasions.

Aquí teniu les dades de la ruta que recupero ja del meu Rox.


Salut!

12 comentaris:

  1. esto si que empieza a oler a grandes batallas..!!!

    ResponElimina
  2. Hola Nena, gran ruta, que pronto te parecerá corta...
    Saludos. Fernando.

    ResponElimina
  3. Gràcies Jordi! Un honor venint de tu! Jejeje...

    Fernando, espero que tengas razón, tengo ganas de volver a hacer km y km.

    Jajaja! Gineta, no sólo grandes sino que se dejen!

    ;-)

    ResponElimina
  4. Hola Nena, Feliz Navidad y feliz año nuevo, lleno de nuevas y grandes rutas. Un abrazo. Fernando.

    ResponElimina
  5. Muy buena ruta, Nena; se ve que estás en forma; he leido por ahí que has tenido una lesión en la espalda, pero por lo que se ve, estás totalmente recuperada, de lo cual nos alegramos todos. Recibe un abrazo y que tengas un buen año.

    ResponElimina
  6. Muchas gracias Salvador. Yo no le llamaría estar en forma a lo mio, pero bueno, le pongo ganas para conseguirlo :).

    Cierto, he padecido una hérnia discal de la que me operaron éste verano y por fin estoy casi bien. Gracias de nuevo.

    Buenas rutas!

    ResponElimina
  7. Bueno, lo más importante es que todo haya salido bien; lo demás es secundario; hay tiempo para todo todo, hasta para coger la forma; un saludo.

    ResponElimina