diumenge, 4 de desembre de 2011

Necessito revisar el canvi



Aquesta setmana ja he fet una ruta més betetera, per fi! Després de dues sortides amb poca "txitxa", he pogut provar-me una mica més. La conclusió ha estat que, tot i que vaig molt a poc a poc, vaig fent pujades al meu tran tran i estic contenta. Avui em sentia a mi mateixa dir-me "molt bé Núria! ànim guapa!" mentre encarava una pujada que, en veure-la, he estat temptada d'evitar, jejeje... com que surto sola algú m'ha d'animar :P

Com sempre, he pujat des de la plaça Karl Marx que, de moment i fins que em trobi més forta, seguirà sent el meu punt d'inici de ruta. Així doncs he pujat la ctra. Alta de Roquetes, potser una mica millor que els altres dies, cosa que m'anima. A veure si un dia em veig amb ganes de pujar per la pista que em plantaria a dalt sense fer la volta per la carretera, de manera que de seguida deixaria l'asfalt. 

Doncs bé, he continuat, després del Coll de la Ventosa, cap al Forat del Vent, la intenció era anar fent fins arribar a Vista Rica i d'allà cap a Can Borni. He anat vorejant la muntanya, des de on tenia unes bones vistes a Barcelona, tot i que amb el dia que ha fet es veies força encalitjada.

Aquest recorregut ja l'havia fet en alguna ocasió abans de tenir tots els problemes d'esquena que he patit i recordo haver fet les pujades que anava trobant amb facilitat, plat mitjà i bon ritme. Avui de plat mitjà, res de res, i per postres amb problemes amb el canvi. Vaig canviar casette i cadena i no li he trobat el punt al cable, afluixo i tenso sense deixar-lo bé i, sense ànim de que serveixi d'excusa, perquè no m'amago del fet que no estic gens en forma, m'ha jugat un parell de males passades tot pujant per un parell de zones més fortes on m'ha fet posar peu a terra perquè no havia manera de que engranés.

Una de les pujades on m'ha passat, la que em portava cap a Vista Rica. Aquesta me l'he mirat un parell de cops abans de fer-la i fins i tot he estat temptada de baixar cap a la gossera per evitar-la, però finalment m'he decidit i he començat a pujar, plat petit evidentment, però amb ganes. Quan, als pocs metres, he hagut de pujar un pinyó ha començat a donar-me estrabadetes a cada pedalada i, justa que anava, he hagut de baixar-me de la bici i caminar uns metres fins una zona més adient per tornar a enganxar. La veritat és que la pujada m'ha fet esbufegar una bona estona, però ha valgut la pena, m'he sentit molt satisfeta de fer-la. Després la baixada cap a Vista Rica, que semblava les rambles de bikers que pujaven i gent que anava caminant, ha estat una primera presa de contacte amb pistes més trencades. No em sento gaire confiada encara, però a mida que vagi fent espero que la cosa canviarà.

Ja només quedava el petit tram de carretera fina a l'explanada de Can Borni i baixada a la ctra. de les Aigües i cap a casa. 

En definitiva, satisfeta del dia d'avui i animada per continuar. Ara començo a pensar que no em costarà tant com creia tornar a encarar sortides més llargues i dures, només cal que tingui paciència.

Us deixo mapa del track, per si us voleu distreure fent una ullada a les dades i demés.


Si tot va bé, aquesta setmana faré alguna sortida més, que tenim dies de festa per davant!

Salut!


6 comentaris:

  1. Enhorabuena por tu recuperación, me alegro que vallas sobre ruedas,animo guapa y sigue así que pronto estarás hecha una maquina, besos!!!

    ResponElimina
  2. Gracias Cipri! Una máquina no seré, pero me conformo con volver a estar como antes y a partir de ahí mejorar lo que pueda!

    Saludos!

    ResponElimina
  3. me alegro mucho nena, estas dos ultimas cronicas son una muy buena noticia...de verdad, me alegro y venga, que pronto arrasaras con todo...

    ResponElimina
  4. Gracias guapetona! La verdad es que estoy contenta de poder salir al fin. Además ésta semana con los días de fiesta voy a salir bastante!

    Un abrazo!

    ResponElimina
  5. Vaya vaya, parece que la cosa va en serio. Me alegro por tí, lo necesitas.
    Felicidades y a seguir así.

    ResponElimina
  6. Pues sí Txarly, eso parece. Ahora sólo falta que no me vuelva a tocar la mala suerte con ninguna lesión...

    Buenas rutas!

    ResponElimina