diumenge, 13 de novembre de 2011

Xopa, però contenta.



Avui m'he llevat sense saber massa bé què volia fer. No sabia si anar a caminar/córrer a Collserola o al Parc del Guinardó, potser anar al gimnàs...

Mentre esmorzava he estat fent una ullada al blog d'un company biker i de sobte he pensat que podia portar la bici a rentar de pas que em feia la primera volta des de fa gairebé 1 any i mig. Tenia ganes de provar, sobretot, com va el canell després de més de dos mesos d'haver-me operat.

Abans de sortir tocava fer un repàs a les pressions de la forquilla i l'amortidor i de les rodes, que estaven totalment desinflades. Recuperar del calaix la roba ciclista que feia tant de temps que no em posava i buscar les eines i les coses que habitualment porto a la motxilla. No aniria a fer ruta, però no estava de més portar-les per si necessitava ajustar alguna coseta. La intenció era fer una volta per Barcelona després de rentar-la per treure'm una mica el mono també, tot i que rodar entre cotxes no és la meva idea de sortir en bici.

Tot i que, quan estava enfeinada amb els preparatius ha començat a plovisquejar una mica, no li he donat importància i he continuat enllestint-ho tot per sortir. Poc em pensava que cauria tanta aigua més tard.

Baixar i pujar la bici de casa meva és tota una odissea. Per si fos poc amb l'espai tant just del rebedor de casa, l'ascensor és molt estret (dona l'ample just del manillar de la bici) i l'amplada del replà és mínima, gairebé just per obrir la porta de l'ascensor. Com que no m'agrada haver d'estar traient i posant la roda cada cop, me les empesco per baixar-la sencera, però us puc assegurar que haig de fer mil miracles i posturetes per poder-ho fer.

Quan per fi arribo al vestíbul de l'escala, després d'una hora entre preparatius diversos, resulta que està plovent a bots i barrals! Per sort he agafat el goretex i després de tot el que he estat fent decideixo sortir igualment, potser no duri massa la pluja i pugui fer la volteta que tenia pensada.

No ha estat així, cada cop plovia més i he arribat al rentat de cotxes ben xopa ja. Tot i que no m'ha anat malament perquè la pluja ha estovat la brutícia i després la bici ha quedat ben neta :)





He esperat una mica a veure si afluixava i en un moment en que semblava que plovia menys he aprofitat per tornar cap a casa. M'he posat encara més xopa i en arribar al portal he deixat un bon bassal a l'entrada :P.

No ha faltat avui la veïna que em deia si la bici no li farà malbé l'ascensor, que amb la milionada que els va costar... ai senyor, que les rodes son de goma senyora! jejeje...

Ja us podeu imaginar com he posat el pis d'aigua, però la veritat és que he arribat contenta d'haver pogut, per fi, fer una volta, encara que molt curta i passada per aigua, sobre la meva bici.

La mà no m'ha molestat, portava una canellera a més a més dels guants i anava subjecta. És clar que he estat molt poca estona i per ciutat, però crec que puc començar a fer alguna sortida suau i sense gaires sotracs pel canell. Ara la bici ja està a punt si fa o no fa, tot i que una revisió no li aniria malament, així que espero poder fer la meva primera sortida el dissabte vinent!

Ah! i de l'esquena, ni recordar-me'n! ;)

Serà veritat que s'ha acabat la sequera biker?

Salut!

7 comentaris:

  1. Me alegro que la recuperación vaya viento en popa. Lástima de la lluvia que te haya privado de dar alguna vuelta mas, pero esto hace que la próxima vez la cojas con más ganas.
    Un saludo y mucho ánimo.

    ResponElimina
  2. Pues sí Txarly, parece que ya se le ve el final a ésto.

    Muchas gracias!

    ResponElimina
  3. hola nena,cuanto me alegro de volverte a verte tan contenta,casi ya no me acordaba de como era la princesita tan querida y tan mimada por ti..estoy deseando poder de nuevo ver una fotografia tuya rodando,contenta y feliz pedaleando por esos guapos caminos que seguro habra por esa zona.un abrazo nena..!!!

    ResponElimina
  4. Gracias gineta! A ver si pronto cuelgo una crónica las de verdad :D

    Biciraptors, gràcies pels ànims!

    ResponElimina
  5. ja t'estic veient dissabte ! verge Montserrat, plaça del nen de l'aro, parc del guinardó amunt i ja has fet el cim. A gaudir de les vistes de Bcn i a triar el camí de baixada ó potser direcció al parc guell.
    Si desde el cim, mires a l'esquerra, enrecordat del montnegre,jeje !!!
    Salut i pedals, Nuria !!!

    ResponElimina
  6. Hola guapo! Em recordo moltíssim del Montnegre. Trobo molt a faltar els camins que feia allà, sortir de casa i trepitjar pista als 5 minuts, poder pedalar al costat del mar ben d'hora al matí... Ja veus que miro molt sovint cap el Montnegre.

    Pujar al Guinardó... Has has vist quines rampes té! No sé jo si després de tant de temps les pujaria... :P

    Salut i pedals Jordi! Una abraçada!

    ResponElimina