divendres, 16 d’octubre de 2009

M'encanta Collserola!!

Sí!! És una llàstima no tenir-la més a la vora, perquè Collserola és molt guapa. Aquest ha estat el tercer cop que hi he pedalat i, com sempre, m'ha encantat. De l'últim cop feia uns anyets ja i aprofitant que demà és el Pilar i no s'ha d'anar a currar, ens hem decidit a deixar-nos guiar per Collserola de la mà d'un expert, el meu germà, en Joan.

 

Hem fet una ruta curteta, d'uns 30 km, amb poc més de 600 m. de desnivell. Tenint en compte que ahir vaig fer la Challenge Sant Celoni, no està gens malament i, a més, el ritme que hem portat ha estat força còmode per mi i ha anat molt bé per fer moure les cames però sense forçar-les.

Us seré sincera, no conec gens Collserola. Dit això, us podeu imaginar que en aquesta crònica no us puc donar massa detalls sobre el recorregut que hem fet. Us he posat un mapa on hi ha el track dibuixat, de manera que aquells que conegueu la zona us podeu orientar, i els que no us quedaríeu igual, per tant..... :P

 

El que sí puc fer és explicar alguna que altre cosa que ha anat passant i com m'he anat trobant. 

 

Avui érem en Joan, la Inma, l'Adolfo i jo mateixa. D'entrada hem començat a pujar força suau per Torre Baró (això sí que ho sé, jejeje....), hem anat a poc a poc a un ritme amb el que la Inma es trobés el més còmode possible, es tracta de passar-ho bé! Tot i el ritme suau ha patit una rampa al bessó, res que una mica d'estirament i un gel no arreglin.

 

Continuem pujant, ara ja per pista. La pujada és suau encara i anem alternant trams plans amb algun de baixada. Sento comentaris al fons del "gran grup" que diuen....

 

- subiremos por "La Mataora" Juan?

- sí sí, por "La Mataora"

- buf!, ya vereis, ya.... "La Mataora".....

 

..... i jo penso...... ostres! com deu ser "La Mataora" no?

 

Al cap d'uns kilòmetres, en els quals he aprofitat per explicar la meva gesta d'ahir a l'Erola jejeje...., al cap d'uns kilòmetres, deia, en Joan m'adverteix....

 

- Nuri! después de esa curva empieza "La Mataora"! Sube piñoneeeeeees......

- valeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee

 

..... i jo que pujo pinyons com una boja just abans de la corba. Començo "La Mataora" i penso..... doncs no sembla tant dolenta, així que baixo tots el pinyons que he pujat. Hem sento forta, no dic que no sigui una tramet de pujada una mica picat, de fet, té algun punt amb pendents d'entre el 10% i el 12% (sent sincera, rampes que fa uns mesos em feien tremolar les cames), però avui sembla que res no em porti feina. El ritme tant tranquil que portem fa que tingui les cames fresques i rampes que acabaria pujant amb el 22 avui les he fet amb el 32, de fet no he posat plat petit més que en un tram on m'ha avisat en Joan que el posés per pujar uns pedrots, que finalment no he pujat, bé, sí, però no pedalant jejeje...... potser si hagués deixat plat mitjà, tenint més tracció...... bé, tant és, anem al tema, que m'he trobat de conya! jajaja!! I.... com que m'he avançaaaaat.... doncs m'aturo a fer alguna foooooooto..... pal recueeeeerdo.... jejeje.

D'esquerra a dreta la Inma, un espontani, en Joan i l'Adolfo.

Després de coronar, comencem a baixar una miqueta i ara anem per aquí, ara per allà.... com veieu tinc claríssim per on vaig passar!! jajaja... El cas es que en Joan em va portar a fer un corriol de put****** mare!!!! una baixadeta molt divertida, de la que lamentablement no tinc document gràfic, cachis! però m'ho vaig passar pipa fent-la. Llàstima que de tant en tant pujava algun biker i s'havia d'anar amb compte als trams sense visibilitat. Això sí, el pitjor, trobar-te una senyora empenyent pendent amunt per les pedres i les arrels un cotxet de nen, però senyora!!! amb la de camins amples i fàcils que hi ha per passejar una criatura!! Ai senyor..... bé, deixem-ho estar.

 

Després del corriol vam anar a petar a un xiringo on ens vam trobar amb vells coneguts bikers que feien un petit descans, digueu-li..... avituallament líquid ; ) Allà vam xerrar una mica però de seguida vam tirar milles cap al lloc on pensàvem dinar una mica, el Torrent Can Coll.

 

Qué dir de Can Coll que no s'hagi dit ja! Aquell xiringo, ple de gent fent-se la carn a la brasa....., amb aquella fumera que es va escampant per tot arreu..... i el xivarri.... en definitiva, un lloc "dominguerillu" però m'he menjat una torrada de truita de patates..... mmmmm....

 

Després de dinar i reposar una bona estona, tornem a les bicis per fer els pocs kilòmetres que queden.

Comencem baixant una mica i anem fent puja i baixa fins agafar un camí molt maco, de pujada i sobretot molt tranquil. És ple de fulles per terra i força humit. El pendent no és fort en cap moment, el màxim que em dona el gps és d'un 11%, de manera que em dedico a gaudir-lo, m'aturo un moment i faig alguna foto. La sensació tant bona que tinc em fa estar molt bé, m'encanta aquesta mena de camins.

El camí ens acaba portant a una pista que dona a la carretera del cementiri, la creuem, i continuem baixant.

Quan ja queda poc que baixar en Joan, aprofitant un tramet divertit a la pista, ens fa una demostració de salts, que aquest cop si que he documentat.

I així, sense adonar-nos, ja hem arribat. Ara toca carregar les bicis al cotxe i tornar cap a casa. Ha estat un dia agradable que de ben segur repetirem perquè..... m'encanta Collserola!

Salut!

2 comentaris:

  1. Pues mira, yo tampoco conozco bien Collserola, solo he estado allí una vez para una trialerada que organizaron unos de Foromtb.
    Pero unos amigos del bttBadalona, han hecho una ruta que se dice: Volta a Collserola. EL track está colgado en el wikiloc. Son unos 70kms saliendo desde Badalona, supongo que yendo en coche hasta allí saldran menos kms, y es toda por pistas. Tengo ganas de hacerla alguna vez, a ver si puedo conocer un poquito mas de esa montaña.
    Saludos guapa!

    ResponElimina
  2. Pues lo buscaré porque si algún día vuelvo por allí con mi hermano puede estar bien.
    Saludos, espero que ya te emcuentres mejor!!

    ResponElimina