dimecres, 24 d’agost de 2011

Bisturí? Sí, gràcies.

Hola a tots,
Ara ja fa un temps que no he publicat res. No és que hagi passat del bloc, sinó que no hi havia massa de bo a explicar. Alguns que em coneixeu ja sabeu que em van diagnosticar una hèrnia discal L5-S1 que m'estava deixant cada cop més K.O. A conseqüència d'això fa un any llarg que no he muntat en bici i la meva activitat física s'ha limitat a fer alguna visita al gym quan la lesió m'ho ha permès, poques vegades, per dir la veritat. De manera que, cansada de no poder fer una de les coses que més m'agraden, i de que la meva qualitat de vida quedés minvada, després de mesos de donar-hi voltes, vaig seguir el consell dels metges i vaig decidir operar-me.
Vaig anar a la consulta d'un neurocirurgià per informar-me de quines eren les opcions que hi havia i em vaig decidir per la pròtesi de disc, doncs és la que més garanties d'èxit ofereix i sense perdre la mobilitat natural de la columna. De manera que el dia 20 de juny m'operaven per fí, després de gairebé dos anys, des d'octubre del 2009, amb lumbàlgies molt fortes i ciàtiques de gairebé no poder caminar.
M6-L Disc Cutout
Vaig anar a quiròfan molt tranquil.la i seguríssima de que després de l'operació no sentiria cap dolor, fora del propi de la ferida i poc més. La realitat va ser que em feien mal fins i tot les pestanyes! Quan em van ajudar a aixecar-me del llit al dia següent de l'operació pensava que em caurien els budells per terra, quina sensació!
Els primers 2 o 3 dies van ser horribles. No tenia forces per res, no menjava gaire i això encara em deixava més dèbil, però tant aviat vaig tenir més gana em vaig refer i 5 dies després d'operada ja era a casa.
Ara ja han passat dos mesos de l'operació i es podria dir que estic totalment recuperada, amb un lleuger dolor residual que espero marxi aviat. Ja he començat a entrenar fent caminades que, poc a poc, van sent més llargues, i també he començat amb el gimnàs. De moment vaig petada! jejeje... això de començar de nou és duret, però vaig notant la millora, així que estic contenta.
I per a començar a fer bici? Doncs tant aviat rebi un cassete nou i la cadena, que estan molt precaris, començaré a pedalar, així que aviat tornareu a tenir notícies meves :D.
De moment aquí us penjo una caminada que he fet avui per Collserola.
Salut!

6 comentaris:

  1. Muchisimo ánimo en la recuperación. Ya verás como muy pronto estarás dando guerra otra vez por la montaña.
    Suerte campeona.

    Txarly.

    ResponElimina
  2. Muchas gracias Txarly. Espero poder empezar pronto. En cuanto resuelva una tendinitis en la muñeca derecha que me acompaña desde hace 3 meses! No salgo de una que estoy en otra... y también de bisturí :S.

    Un saludo!

    ResponElimina
  3. Gràcies també a tú Jordi! Sóc molt bona nena, jejeje, faig cas del metge en tot!

    Salut!

    ResponElimina
  4. Con 2 H...

    Mucho valor le has hechado, espero que ahora todo sean flors i violes...


    Saludos desde Esparta de Montserrat...

    ResponElimina
  5. Gracias Mosquito! (jejeje... muy bueno tu nick)

    Yo también lo espero! Para ello se ha hecho :).

    Un saludo!

    ResponElimina