diumenge, 4 d’octubre de 2009

Però què té Maçaneeeeeeeeeet!!!

Ja ho veieu. Dos dies després i altre cop pujant a Maçanet. Què ho fa? La resposta és senzilla. No matxuca les cames, vas fent una pujada constant però amb molt poques rampes "dures", plat mitjà i a tirar milles.

Doncs quan les cames estan tocades, com és avui el cas degut al sobre esforç d'ahir per l'avaria, és millor plantejar fites petites. Sortir en bici sí, però no a qualsevol preu, no és intel.ligent.

Així que quan ens vam trobar al matí tot el grup i en veure que estaven convençuts que volien anar a la Creu de Canet (on, per cert, no hi he anat encara i li tinc ganes)  vaig pensar que era millor no castigar les meves cames amb les rampes de Sant Andreu. Sort que no em vaig fer la valenta, perquè inclús a la pujada de Maçanet sentia dolor als quàdriceps.

Érem tres bikers camí de Maçanet. En Pedro va venir amb nosaltres, i sort, perquè el seu canvi no anava gaire fi i cada dos per tres li canviava sol i no parava de fer creks i criks tota l'estona. En aquestes condicions no ho hauria passat gens bé pujant a Sant Andreu. Es nota que Sant Andreu és un dels meus punts negres? jejeje...

Vam anar fent força bé tot i que les cames em molestaven quan la pujada era una mica més forta, ja m'ho esperava. I així entre els criks del canvi del Pedro i el meu mal de cames vam arribar amunt i ara tocava la baixadeta divertida fins a Maçanet. 

Un cop allà vam buscar un lloc per esmorzar, un bar on havíem estat en una sortida anterior. Vam haver de fer varies voltes i preguntar un parell de cops fins que al final el vam trobar. Una estona de relax, omplir uns dipòsits i buidar uns altres i tornem cap a Palafolls.

Vam aturar-nos, a la baixada, a fer un parell de fotos per poder amenitzar-vos la crònica :-) Quin detall eh....!

Quins tres bikers! jejeje

I després continuar ja sense aturar-nos fins arribar a casa. Una sortida tranquil.la, però més val això que quedar-se a casa sense fer res oi?

De pas, avui, estrenava punys. Els que venien de serie quan vaig comprar la bici ja estaven fets caldo, gastats i inclús s'estava aixecant la goma. Així que dissabte, aprofitant la visita al taller per la reparació del cable, vaig comprar-li aquest parell de punys amb els que la meva princesa està encara més maca, si es que és possible estar-ho més, jejeje.

Avui no us poso cap gràfica perquè d'una banda em vaig quedar sense piles al gps i, tot i que les vaig canviar en adonar-me, la ruta ja no es va gravar sencera, i d'altre no sé que nassos li va passar al meu Rox, però va deixar de gravar uns 10 km. de ruta, crec que devia ser perquè el sensor estava força brut de pols, amb lo qual les dades obtingudes no són fiables en cap dels dos casos. No m'ho tindreu en compte oi? ;)

Per dissabte vinent tenim la Challenge Palafolls - Sant Celoni - Palafolls, així que la setmaneta serà suau en quant a entrenaments per estar pletòrica de forces el dissabte. Tindreu notícies!!

Salut!

2 comentaris:

  1. Como la cuida ehhhh, puños nuevos...cables...jejeje, se nota que es mimada!!

    Saludosss

    ResponElimina
  2. siiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!
    se porta como una campeona! se lo merece.... :)

    ResponElimina