Dissabte em van portar per una ruta nova per mi. Pujarem fins a Can Carreras, va dir-me en Pere, i jo vaig pensar, molt bé. Però de molt bé res! jajaja. La pujada aquella és infernal per una pobre aficionada com jo, i tot i que les meves cames cada cop pugen rampes més dures no estan, encara, preparades per pujades com aquelles. Bàsicament el major inconvenient no és el pendent, he pujat pendents semblants, sinó l'estat del terreny. Son camins plens de reguerots i pedres com punys,, totes soltes on perds tracció fàcilment si no portes una marxa llargueta. I clar, jo no la portava, principalment perquè no podia :S.
Això sí, les vistes, tot i que la foto no fa gens de justícia (amb el sol de cara....) són molt guapes. Es veia el mar que a aquelles hores del matí estava encalmat, amb el sol reflexant-se a la superfície.
Doncs com deia, la pujada fins a Can Carreres te algun tram dur però vaig anar fent fins arribar a la urbanització. A partir d'allà venia una mica de pujada i ja baixada fins a Sant Andreu.
Durant la pujada de tant en tant m'agafaven unes fiblades a la mà esquerra, concretament als dits polze i l'índex. Eren fortes però pujant anava fent. Quan va tocar baixar la cosa ja va canviar. Agafar-me al manillar em feia força mal, i frenar ja no us explico. Com vaig poder vaig anar fent, baixant amb cura i intentant no embalar-me gaire per no haver de fer cap frenada forta, però tot i així em feia mal. En arribar a Sant Andreu ens vam aturar i en Pere, que porta de tot, em va posar una crema i va immobilitzar-me el canell i el dit per tal de que pogués acabar la ruta en les mínimes bones condicions possibles.
Vam baixar les rampes de Sant Andreu en direcció a Pineda fins a Can Pallofa, sempre amb cura. La pomada anava fent el seu efecte, ara fred, ara calor, i notava que em calmava el dolor, així que, al menys baixant, ja em sentia més segura.
Un cop a Can Pallofa, com que la ruta se'ns feia una mica curta, vam tornar a pujar, aquest cop cap a Quatre Camins. Aquesta pujada és picadeta a partir del trencall cap a Can Soler, però la vaig fer més còmodament del que esperava, independentment de la mà. Així que el mal gust de boca que em va deixar la pujada de Can Carreres me'l vaig passar pujant a Quatre Camins. I d'allí vam tornar fins a Tordera per Vallmanya. Una mica d'esmorzar a Can Dieta, per no perdre el costum, i cap a Palafolls.
Finalment la mà l'haig de portar immobilitzada uns dies. Tinc una tendinitis de Quervain. Intentaré ser bona minyona a veure si es passa aviat.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada