dissabte, 23 de gener de 2010

Roure de Santa Maria. La Zona Zero.

Després d'una setmana de més repòs i tota mena de coses per fer desaparèixer la meva lumbàlgia, dissabte decidim sortir en previsió de que diumenge el temps no ens ho deixi fer. Com que no poden afegir-se la gran majoria de companys avui només serem 3, l'Adolfo, l'Albert i jo mateixa. Avui volem anar a veure com ha quedat el Roure de Santa Maria i donar-li el nostre comiat directament. La pujada la fem des de Calella per la Font dels Amics. Els que l'heu fet sabeu que la pujada es fa eterna, amb trams força llargs de percentatges del 12% al 15%. Sort que és una bona pista, amb bon pis i no hem trobat que estigués massa enfangada, fora d'algun lloc molt puntual.

Mentre vaig pujant intento regular-me tot el que puc, i, inclús en els moments en que la pujada em dona una mica de treva, abaixar les pulsacions, que es disparen més del desitjat en rampes com aquestes. A mitja pujada els companys s'aturen un moment per estirar una mica l'esquena, jo m'estimo més posar-me de peu sobre la bici i així relaxar la postura, he agafat un ritme "còmode" i no em vull aturar.

Continuem amunt. En aquest punt ja es tenen moltes ganes que s'acabi la pujada, però encara ens queda una estona de sacrifici fins al trencall que ens apropa a Sant Maria, i un cop allà tenim 1 km. ben bo amb més rampes emprenyadores, per dir-ho suau, jejeje.... 

Just al trencall, trobo que els nois, que m'havien agafat uns metres, s'han aturat de nou, i aquí si que decideixo aturar-me jo també. Tinc l'esquena demanant a crits una mica de descans, així que l'estiro i intento relaxar-la una mica. Un parell de minuts han estat suficients per fer-ho, tornem amunt que ja no ens queda gaire. Aquest últim kilòmetre se'ns fa llarg a tots, però l'Albert, que és el primer cop que puja per aquí, té especials ganes de que acabi. Al poc, acabem de pujar i anem fent, pel camí tant humit i agradable, per pla o pujant molt suau, fins arribar al trencall que porta al Turó Gros i a partir del qual el camí comença a baixar clarament fins que ens fa gairebé ensopegar amb la Zona Zero.

Aquest és el corriol que surt de darrera del roure, li tinc ganes.....

Ja ho veieu. Només arribar trobem un munt de fang i la meitat del roure que va caure cap al camí encara sense enretirar. L'altra meitat, la més grossa, continua també allà on va caure, però en aquest cas no destorba pel pas. La veritat és que no pensava que encara hi fos. Faig unes quantes fotos a la soca trencada. És una pena que hagi caigut, però veient l'estat en que estava, tota buida i podrida, només era qüestió de temps que això passés. El roure ha estat una referència pels bikers del Montnegre i el fet que ja no estigui en peu no farà que deixi de ser-ho. Sempre més, quan passem per allà, ens recordarem, i sempre més continuarem anant a "l'arbre" encara que en el seu lloc no quedi més que una soca buida.

Com que encara ens queda una mica per arribar a Sant Martí, on volem esmorzar, i ja hem estat una bona estona rondant l'arbre, tornem a pujar a les burres per anar cap a allà. La baixada fins a la pista de Sant Martí te una mica de fang i s'ha d'anar amb compte en algun lloc, però tot i així anem rapidets.

Faig alguna foto de les vistes que tinc camí de Sant Martí, i de seguida hi som. Realment ja tenim gana , així que, a menjar. Avui fa rasca dins el restaurant, així que ja em perdonareu el careto de la foto, jejeje....

No esperem massa per marxar. Tots tres hem agafat una mica de fred. Ens enganxem una estona a la llar de foc i un cop ens trobem millor tornem cap a les burres. Ens queda encara camí per arribar, i la tornada fins a l'Esplai després d'esmorzar ens l'hem de prendre amb calma si no volem que ens sorti el pa amb tomàquet disparat.

Un cop allà comencem a decidir per on fer la baixada, que finalment hem fet per l'Erola i la riera de Santa Susanna. A la baixada de l'Erola, poc abans de Coll de Porc, un dels nois ha caigut. La típica caiguda de mala sort quan un es relaxa un moment per anar a agafar el bidó o qualsevol cosa així. Ha anat d'un pel que jo no hagi caigut amb ell, doncs jo anava pocs metres darrera d'ell, però per aquelles coses que de vegades ens passen, he vist la caiguda abans que es produís i he frenat el suficient i a temps per no caure jo també. Afortunadament la caiguda no ha tingut conseqüències greus en ruta que li hagin impedit continuar, tot i que pel que sembla ara llueix un hematoma força gros. Esperem que li passi aviat. 

Després de l'ensurt hem continuat baixant, Coll de Porc, i la riera, que estava força perillosa per la quantitat de fang que hi ha, així que avui, en lloc de ser una baixada de "iujuuuu!!!", ha estat una baixada de "ui ui ui....", però bona com sempre ho és ;).

En poques paraules, una bona ruta de poc més de 55 km. on hem gaudit de gairebé tot el que ens dona aquest esport. 

La part menys bona de tot plegat ha estat que la meva lumbàlgia s'està deixant notar una mica de nou, després de la pujada d'avui era d'esperar, així que m'he perdut la concentració de bikers d'avui a Sant Genís a la recerca de le Roques d'en Vinyals i, pel que m'ha arribat, uns corriols guapíssims, que espero poder trepitjar aviat.

Per mostra del fang que tenim per aquí, una foto de la meva princesa just abans de la sessió d'spa que es mereixia.

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada