diumenge, 31 de gener de 2010

Rodando voy..... Rodando vengo....

Així és. Tot i que em trobo molt millor de la lesió de l'esquena per fer vida normal, no és així per anar en bici. Tant aviat el terreny comença a pujar amb duresa, cosa no gens estranya al Montnegre i rodalies, també em comença de nou el dolor. Per tant, com que no vull que això acabi sent etern, hauré de resignar-me, durant una temporadeta, a fer sortides més rodadores, tal i com he fet aquest cap de setmana.
Dissabte 30-01-10 Avui anem sols l'Adolfo i jo i hem sortit una mica tard, però no tenim cap presa. Anem cap a Calella per rodar una mica i segons tinguem ganes pujar la carretera de l'hospital. El dia és força agradable malgrat la mica de vent que fa, tenim un bon sol i bona temperatura. 
Prenem el passeig i anem fent. El mar ens regala unes vistes relaxants i molt agradables. Estem tant a tocar que donen ganes d'aturar-se un moment i no em puc estar de fer-ho i disparar 4 fotos.
Sense cap presa continuem fins arribar a Calella i un cop allà fem la pujada de l'hospital cap a Hortsavinyà. En general he pujat còmodament, excepte en un tram on, no se perquè, m'he trobat cansada, però de seguida he tornat a tenir bones sensacions i així ha estat fins el final. Mentre pugem recordo la pista que hi ha i per la que es pot tornar a baixar a Calella. Com que mai l'hem fet i no tenim intenció d'anar massa més amunt, decidim baixar per allà. Els primers trams son molt picats, recordo haver-los pujat i son realment durs. A mida que anem baixant el pendent es suavitza i fins i tot hi ha trams tant suaus que sembla que planegin, sembla ;).
De nou a Calella, tornem a casa pel mateix lloc que hem vingut. Avui no hi ha esmorzar, no ho fem mai quan anem sols, tot i que ens hauria agradat trobar un xiringo de platja obert per gaudir una estona del dia tant agradable que ha fet tot prenent una birreta.
Diumenge 31-01-10
Avui sortim amb els nois. Porten idea de pujar per l'Erola fins anar a trobar un corriol que en Jose ha vist al Youtube. Així doncs, un cop hi som tots, marxem de Palafolls cap a Pineda, per on començarem a pujar, Quatre Camins, Coll de Porc, i camí de l'Erola.
Aquest matí, ho haig de reconèixer, ja no he sortit de casa amb gaires ànims, sentia mandra. Com que molts cops, quan tenim mandra, es passa tant aviat et mous, doncs no he fet cas, però pel que sembla, no me la he pogut treure de sobre. Anant cap a Pineda ja m'ha semblat que els nois anaven una mica massa ràpid, però bé, de vegades em passa a mi això, així que he continuat pensant que ja els agafaria, com així ha estat. Anem fent, com que se que quan les rampes més fortes comencin m'agafaran, he pillat un ritme bo amb el que estava còmoda i m'he avançat. Evidentment els nois no s'han ni immutat, saben de sobres que m'enganxen a la pujada. 
Efectivament, de seguida que la cosa s'ha posat més dreta han començat a passar-me, cosa normal fins aquí. El que ja no era tant normal és que anés a menys de 160 pulsacions amb plat petit i el 30 i no tirés, i no estava, ni de lluny, a les rampes més dures de la pujada a Quatre Camins, en prou feines arribava a Can Riu.
Tinc fred, estic com cansada i a sobre comença a fer-me mal l'esquena, no anem bé. Començo a pensar que haig de tornar enrere, em sento dir-ho i no m'ho crec, tornar enrere? M'ho penso una mica i em proposo arribar al menys fins a Quatre Camins i tornar des de allí, però per més que vulgui fer-ho avui l'ànim no m'acompanya. Mai ho havia fet, però avui he reculat, algun cop ha de ser el primer. 
Arribo fins a Can Riu on veig els nois esperant i els dic que marxo. Ells continuen amunt i jo quedo en trobar-me amb ells a Can Dieta. El camí que em queda fins allà és més llarg que si arribés fins a Quatre Camins, però serà tot de baixada i pla.
Torno pel passeig fins a Malgrat. El dia avui no és tant agradable com dissabte, hi ha núvols i fa més vent i fred, però el mar continua oferint un paisatge preciós que no em puc estar de fotografiar. Tinc la sort que el sol em toqui una mica a través d'una escletxa entre els núvols. La veritat és que convida a estar-s'hi una estona, buscar un bon lloc i seure a gaudir de la calma i contemplar el cel, avui amb tant de caràcter, i com s'arrissa de tant en tant el mar. Llàstima que he quedat amb els nois, perquè m'hi hauria estat una estona. 
Amb tota la pena del meu cor, segueixo cap a Can Dieta. He arribat uns 10 minuts abans que els nois. Avui és una mica tard i al principi em posen pegues per poder agafar la taula, però finalment accedeixen, faltaria més! som clients habituals!! 
Tant aviat arriben, fem un bon esmorzar i m'expliquen què tal ha estat el corriol, que pel que sembla, és força tècnic i han hagut de fer algun tram que altre a peu. Més val això que acabar a terra. 
Aquest cap de setmana, amb tot, he acabat amb prop de 80 km. Al menys anirem movent les cames, que no se'ns adormin!!!!
Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada