Hou...Hou...Hou....!!

 

M'heu de perdonar per haver trigat tant en penjar aquesta crònica. Els dies de festes i altres temes m'han tingut una mica ocupada, però diuen que més val tard que mai, així que aquí us la deixo. A que ara una crònica dels nadals sona a una cosa mooooooolt passada? jejejeje.....

Diumenge després de Nadal vam reunir-nos una bona colla de bikers per fer una sortida una mica especial. Es tractava de ser quants més millor per fer una mica de gresca. I vaja si vam ser gent! Mes de 20 bikers camí de la famosa ermita perduda d'en David. Alguns amb gorrets de Pare Noel, i d'altres, com jo, vam decidir que qui anés engalanada fos la burra, així que res més adient que unes banyetes de ren per emular en Rudolph. Oi que està maca?

Doncs allà estàvem tots fent-la petar ara amb uns ara amb altres, mentre esperàvem que arribés tothom per marxar a la recerca de l'Ermita Perduda, que no és una altra que la Capella de Can Vilar.

No aprofundiré en els detalls de la ruta perquè en aquest cas el que comptava era la gresca i passar-ho bé un munt de bikers, alguns d'ells els amics Jabalí Bikers de Sant Cebrià amb qui feia molt que no ens havíem tornat a veure, i d'altres bikers del Club BTT Pineda, les Ginetes i els Amics BTT de Palafolls que son els promotors de la idea.

Com és natural sent un grup tant nombrós hi havia gent de tots els nivells així que de tant en tant, als llocs estratègics de la ruta, tocava fer una aturada de reagrupament i esperar a que arribés tothom mentre l'anàvem fent petar i fèiem fotos i vídeo.

Per fi vam arribar a l'ermita, en prou feines 4 parets en runes, després de pujar un camí força trencat i estret que ens obligava a anar d'un en un i que en algun tramet picava una pel de més, però molt guapo.

Allà, fotos i més fotos, gresca i també ganes de pillar un bon esmorzar!! Per tant tots a les burres de nou i directes a Can Lucas per mullar-ho.

Un dia molt divertit amb tots els companys i dels que de tant en tant agrada repetir.

Salut!

El 25 de desembre... amunt...amunt...amunt...

Bé, potser tant amunt... tant amunt.... no hem anat, només una mica eh... jejeje  

Avui ens hem llevat amb un dia esplèndid. Lluïa el sol després de tres dies de pluja intermitent i l'ambient estava net i clar, jo estava molt més espavilada després d'un refredat que encara es fa notar, però ja no mata, demà dissabte sembla que tornarem a tenir pluja i per rematar ahir nit vam sopar una mica més del que seria habitual, per tant..... avui calia moure el cul aprofitant que els elements estaven de la nostra part.

No ha calgut matinar. Poc abans de les 11 h. hem sortit camí de Calella. Volem pujar fins a Sant Andreu per la carretera de l'hospital, baixar a Pineda i si tenim ganes i forces pujar a Quatre Camins i d'allà cap a Tordera i a casa. 

Avui les rieres estaven plenes, així que anar tot el trajecte fins a Calella per la platja no ha estat possible. A Malgrat hem hagut d'agafar el carrer paral.lel a la via de tren i per allà hem continuat fins que hem creuat la via entre Santa Susanna i Pineda. A partir d'aquí hem anat sense problemes fins a Calella. 

La pujada per la carretera de l'hospital l'hem fet, si fa o no fa, com sempre. Avui, al contrari del dia anterior, no em sento les cames tant estupendes, imagino que el sopar de la nit anterior alguna cosa te a veure, això i el refredat que m'ha tingut kao aquesta setmana. També he sortit amb una bona lumbàlgia a sobre, tot i que no la notaré fins que arribi gairebé a Tordera, de moment el calmant que he pres abans de sortir deu estar fent es seu efecte.

Per fi se'ns acaba la carretera i comencem a trepitjar pista, quines ganes! Avui el terra esta ben humit, s'agrairà en baixar, però el cert és que pujant sembla que ens enganxem una mica en algun tram més moll, la nevegal 2.10 al darrera també contribueix a que tinguem aquesta sensació, no ens enganyarem. Tot i així abans d'adonar-nos ja som a la Plaça Sant Andreu. Després d'una mini aturada per comprovar que la roda de l'Adolfo esta bé i per alliberar el meu nas d'alguns habitants.... diguem-li... taponadors, comencem a baixar cap a Pineda. Baixada ràpida i força pendent en algun tram que ja tenim el "plaer" de conèixer en sentit contrari.

Quan arribem a Can Pallofa sense dir aquesta boca és meva, girem a l'esquerra per pujar altre cop, aquesta vegada cap a Quatre Camins. No puc dir que hagi tingut bones sensacions pujant, però és cert que no m'he trobat malament. Així doncs dono per força bona la pujada tenint en compte que avui no ha estat, ni de lluny, el dia que millor m'he trobat sobre la bici. Un cop dalt ens queden un parell o tres de "trampes" abans de començar a baixar de debò cap a Tordera, però un cop superades i veient-me baixant de Vallmanya amb aquella alegria es pot dir que avui tot el peix està venut. Uns pocs kilòmetres fins a casa, una dutxeta i un bon àpat i a esperar que no passin tants dies fins a la propera sortida.

Salut!

No em ve de gust desafiar el fred!!!!

Doncs que voleu que us digui? Que aquest diumenge no em vaig poder llevar tant d'hora? Que estava cansada? O potser que al llit s'estava molt calentona? Una mica de cada cosa. Encara arrossegava manca de son d'una farra que vaig tenir divendres, i a més fotia un fred que pelava! Així que quan va sonar el despertador el vaig aturar i vaig pensar que les muntanyes no marxen enlloc i podria sortir més tard.

Efectivament, quan vaig sortir a les 12 del matí les muntanyes m'estaven esperant. Ja no feia un fred mortal, tot i que al balcó de casa el termòmetre marcava 2º, i jo estava molt espavilada, així que em vesteixo de guerra full equip per no passar fred i cap a la muntanya.

La ruta ha estat una ben coneguda. Vallmanya, Quatre Camins, Pineda, pujada a Sant Pere de Riu i Santa Susanna. No ha estat llarga ni dura. Avui, no se per quina incomprensible raó, em trobo molt i molt bé. Les cames em vam soles. Faig tot el camí fins el kiwis amb plat gran i quan poso mitja ho faig amb pinyons baixos. He aprofitat aquest "estat de gràcia" per provar-me una mica i he tingut unes sensacions increïbles. Ai.... llàstima que això no pugui ser sempre.... Vallmanya, que sempre havia pujat al el 22 i el 34, avui ha caigut amb el 26!! Però que em passa?!? Ja se que a molts de vosaltres no us deu semblar gran cosa, però per mi és un pas endavant i estic molt contenta. Amb les meves bones sensacions arribo a Quatre Camins i després de baixar per la banda de Pineda li dic a l'Adolfo.... et va bé pujar Sant Pere de Riu? Com que em contesta que si doncs amunt. Bones rampes de fins el 24%, tot i que asfaltades, que es deixen fer al tran tran, ja sabeu.....

Baixadeta ben ràpida fins Santa Susanna i cap a casa. Per haver sortit tant tard ha estat prou bé ;)

Salut!

Kilòmetres i més kilòmetres.......

Així és. Porto un parell de setmanes fent més kilòmetres que el 69, o eren més voltes que el 29 .....? Bé, tant és. El cas és que, igual que la setmana passada, dilluns vaig sortir a rodar jo soleta. De casa fins a la pujada a Vallmanya i d'allà a Calella pel passeig i tornar a casa. En total uns 55 km. intentant rodar suau per no carregar les cames, encara que llavors la que es carrega és la zona lumbar, que ara se m'està queixant força (:() 

Tot i així, dimarts torno a sortir. Aquest cop no vaig sola, com que és festa anem amb l'Albert i el Francesc a Maçanet. No volem anar massa lluny perquè avui toca dinar a casa de mamuchi, que és el seu sant i així tenim tots plegats excusa per estar una estona junts. Per cert, molt divertit remenar fotos antigues de quan una era petita, mireu quina monada.... (:D)

Durant la pujada a Maçanet tinc la sensació de no anar massa bé, les cames no estan responent com voldria. Com que hem dit que esmorzariem a Tordera, en arribar a Maçanet no ens aturem. La baixada, força ràpida com és habitual, em diverteix força i de seguida estem a Can Dieta, tot just son les 10 del matí. Una truita de carxofes molt bona em deixa la panxeta contenta, i una bona birra em refresca la gola, poc més es pot demanar.

A les 11:30 h. ja som a casa. Perfecte, dutxa, engalanament i cap a Barna.

I per completar el cicle, dimecres una sortideta nocturna. Aquest cop hem estat un bon grup i per fi ha vingut en Pere que tenia tantes ganes de sortir amb els llums nous.

Com que en aquesta ocasió sortíem més tard, en comptes de fer la volta acostumada, Quatre Camins-Pineda-tornada per passeig, hem dit de baixar per Santa Susanna per fer més via. Bona idea, no només hem guanyat mitja horeta ben bona de temps, sinó que he gaudit de la baixadeta, que m'agrada més que per Pineda (:P)

La propera sortida serà dissabte, de manera que tinc dos dies per descansar el cos i esperar que la lumbàlgia em marxi. Jo per si de cas, l'ajudo possant-me una pomada i escalfor amb la manta elèctrica. Ai senyor..... semblo una iaieta....

Salut!

 

Tourmalet o Far de Tossa de Mar.

Després d'una setmana farcideta de km., ja porto uns 130 km., el dissabte em disposo a fer els 50  que tenim entre anar i tornar de Tossa de Mar. És el segon cop que vaig a Tossa, un recorregut amb algunes rampes fortes i una mica trencacames, però molt maco. Recordo estar a Tossa el primer cop que vaig anar i haver pensat en que la tornada deu ser criminal. És una sensació que crec que tindré cada cop que hi vagi, tot i que després en les dues ocasions he tornat molt millor del que esperava.  Com de costum ens hem trobat a les 8 del matí i de seguida sortíem cap a Tossa. Hem portat un ritme força constant i entre rampots, pujades i baixades hem anat fent el camí. M'he trobat força bé, tenint en compte que quan surto amb els nois sempre vaig obligada, és a dir, acabo portant un ritme més alt del que, anant sola, portaria, i en aquesta mena de rutes, que son de puja i baixa, encara més. Tot i així estic contenta de com ha anat. El primer cop vaig fer gairebé totes les pujades amb plat petit i amb les rampes "pepino" vaig patir de valent. Avui només ha calgut posar el 22 als percentatges més durs, però la resta s'ha deixat fer amb el 32.

Un cop a Tossa pugem al far. Mai havia pujat, però sabia que era un tram de poc més de mig kilòmetre i, com acostuma a passar, amb un pendent gens menyspreable. Hem començat a pujar, l'un darrera l'altre, a un ritme força alt, passant entre mig d'un munt d'avis que pujaven a peu. Així que anàvem pujant els avis ens han començat a animar i anaven dient...... " mira mira, si sembla el Tour! " jajajaja! Ha estat molt divertit, alguns d'ells inclús es posaven a un cantó i ens feien palmes per animar-nos com si fóssim en Contador i l'Armstrong coronant un port. 

Hem arribat dalt esbufegant de tant ràpid que hem pujat. Certament el fet que t'animin sembla que et dona ales per arribar abans. Allà hem fet algunes fotos. Les que us ensenyo son gentilesa d'en Francesc, que les ha fet amb el seu super mòbil. Ja sabeu que jo tinc la càmera espatllada.

Per rematar l'anècdota, un dels avis s'ha volgut fer una foto amb nosaltres i algun altre també ens ha "retratat", com diuen ells, per tenir un record més de la seva excursió a Tossa.

Després d'una estoneta dalt al Far, hem anat baixant, amb molta cura i a poc a poc per no tenir cap entrebanc amb els que encara anaven pujant o baixant a peu i hem buscat un lloc en fer l'esmorzar, avui, per no variar, hi havia gana. Una estona de tertúlia, i cap a casa. Com esperava pensant en que la tornada seria criminal, sobretot la última baixada, que ara tocarà pujar, i que mentre la baixava em feia tremolar de pensar en remuntar-la, jejeje..... Comencem la tornada força bé. No hem menjat gaire per no portar els estomacs massa plens, doncs per pujar és gairebé com un suïcidi. Tal i com no esperava, m'he trobat molt bé, inclús m'atreviria a dir que millor qua a l'anada. La pujada que tant temia s'ha deixat fer i he gaudit com una nana de les baixades.

En general em tingut bona temperatura, inclús he anat més abrigada del que hauria calgut, però tampoc m'he sentit incòmode. Com us deia, 50 km molt interessants i dignes de repetir-se aviat.

Salut!