dilluns, 7 de desembre de 2009

Tourmalet o Far de Tossa de Mar.

Després d'una setmana farcideta de km., ja porto uns 130 km., el dissabte em disposo a fer els 50  que tenim entre anar i tornar de Tossa de Mar. És el segon cop que vaig a Tossa, un recorregut amb algunes rampes fortes i una mica trencacames, però molt maco. Recordo estar a Tossa el primer cop que vaig anar i haver pensat en que la tornada deu ser criminal. És una sensació que crec que tindré cada cop que hi vagi, tot i que després en les dues ocasions he tornat molt millor del que esperava.  Com de costum ens hem trobat a les 8 del matí i de seguida sortíem cap a Tossa. Hem portat un ritme força constant i entre rampots, pujades i baixades hem anat fent el camí. M'he trobat força bé, tenint en compte que quan surto amb els nois sempre vaig obligada, és a dir, acabo portant un ritme més alt del que, anant sola, portaria, i en aquesta mena de rutes, que son de puja i baixa, encara més. Tot i així estic contenta de com ha anat. El primer cop vaig fer gairebé totes les pujades amb plat petit i amb les rampes "pepino" vaig patir de valent. Avui només ha calgut posar el 22 als percentatges més durs, però la resta s'ha deixat fer amb el 32.
Un cop a Tossa pugem al far. Mai havia pujat, però sabia que era un tram de poc més de mig kilòmetre i, com acostuma a passar, amb un pendent gens menyspreable. Hem començat a pujar, l'un darrera l'altre, a un ritme força alt, passant entre mig d'un munt d'avis que pujaven a peu. Així que anàvem pujant els avis ens han començat a animar i anaven dient...... " mira mira, si sembla el Tour! " jajajaja! Ha estat molt divertit, alguns d'ells inclús es posaven a un cantó i ens feien palmes per animar-nos com si fóssim en Contador i l'Armstrong coronant un port. 
Hem arribat dalt esbufegant de tant ràpid que hem pujat. Certament el fet que t'animin sembla que et dona ales per arribar abans. Allà hem fet algunes fotos. Les que us ensenyo son gentilesa d'en Francesc, que les ha fet amb el seu super mòbil. Ja sabeu que jo tinc la càmera espatllada.
Per rematar l'anècdota, un dels avis s'ha volgut fer una foto amb nosaltres i algun altre també ens ha "retratat", com diuen ells, per tenir un record més de la seva excursió a Tossa.
Després d'una estoneta dalt al Far, hem anat baixant, amb molta cura i a poc a poc per no tenir cap entrebanc amb els que encara anaven pujant o baixant a peu i hem buscat un lloc en fer l'esmorzar, avui, per no variar, hi havia gana. Una estona de tertúlia, i cap a casa. Com esperava pensant en que la tornada seria criminal, sobretot la última baixada, que ara tocarà pujar, i que mentre la baixava em feia tremolar de pensar en remuntar-la, jejeje..... Comencem la tornada força bé. No hem menjat gaire per no portar els estomacs massa plens, doncs per pujar és gairebé com un suïcidi. Tal i com no esperava, m'he trobat molt bé, inclús m'atreviria a dir que millor qua a l'anada. La pujada que tant temia s'ha deixat fer i he gaudit com una nana de les baixades.
En general em tingut bona temperatura, inclús he anat més abrigada del que hauria calgut, però tampoc m'he sentit incòmode. Com us deia, 50 km molt interessants i dignes de repetir-se aviat.
Salut!

2 comentaris: