Doncs que voleu que us digui? Que aquest diumenge no em vaig poder llevar tant d'hora? Que estava cansada? O potser que al llit s'estava molt calentona? Una mica de cada cosa. Encara arrossegava manca de son d'una farra que vaig tenir divendres, i a més fotia un fred que pelava! Així que quan va sonar el despertador el vaig aturar i vaig pensar que les muntanyes no marxen enlloc i podria sortir més tard.
Efectivament, quan vaig sortir a les 12 del matí les muntanyes m'estaven esperant. Ja no feia un fred mortal, tot i que al balcó de casa el termòmetre marcava 2º, i jo estava molt espavilada, així que em vesteixo de guerra full equip per no passar fred i cap a la muntanya.
La ruta ha estat una ben coneguda. Vallmanya, Quatre Camins, Pineda, pujada a Sant Pere de Riu i Santa Susanna. No ha estat llarga ni dura. Avui, no se per quina incomprensible raó, em trobo molt i molt bé. Les cames em vam soles. Faig tot el camí fins el kiwis amb plat gran i quan poso mitja ho faig amb pinyons baixos. He aprofitat aquest "estat de gràcia" per provar-me una mica i he tingut unes sensacions increïbles. Ai.... llàstima que això no pugui ser sempre.... Vallmanya, que sempre havia pujat al el 22 i el 34, avui ha caigut amb el 26!! Però que em passa?!? Ja se que a molts de vosaltres no us deu semblar gran cosa, però per mi és un pas endavant i estic molt contenta. Amb les meves bones sensacions arribo a Quatre Camins i després de baixar per la banda de Pineda li dic a l'Adolfo.... et va bé pujar Sant Pere de Riu? Com que em contesta que si doncs amunt. Bones rampes de fins el 24%, tot i que asfaltades, que es deixen fer al tran tran, ja sabeu.....
Baixadeta ben ràpida fins Santa Susanna i cap a casa. Per haver sortit tant tard ha estat prou bé ;)
Salut!
0 comentaris:
Publica un comentari