diumenge, 27 de novembre de 2011

Provant de millorar


Dissabte vaig tornar a sortir en bici. Bàsicament vaig repetir la mateixa ruta que la setmana anterior, tot i que la vaig fer un xic, molt poc, més llarga i una mica més divertida perquè vaig fer una baixada per pista que em va tornar les sensacions que tant de temps tenia oblidades. 

Haig de reconèixer que, després de tot aquest temps sense muntar i amb la poca seguretat que em dona l'estat del meu canell dret, no em sento sobre la bici igual que quan la vaig haver de penjar per la lesió d'esquena. Noto que haig de tornar a agafar el tacte dels frens, les suspensions, però, sobretot, haig de tornar a mesurar-me. 

Després del temps passat, en que he perdut la forma, no sóc capaç de valorar d'una ullada si una pujada la faré amb comoditat o, si pel contrari, em penediré d'haver-la provat, si una baixada divertida no acabarà fent-me més mal al canell del que ara sento encara..., vaja, no és com començar de zero però s'assembla. A més a més, la penjada de la bici va coincidir amb el meu trasllat a Barcelona i no em conec Collserola gairebé gens. Els camins del Montnegre, que tant havia trepitjat, serien ara ideals per tornar a fer bones sortides, però el fet de no conèixer gaire el terreny que ara tinc per davant em fa sentir una mica perduda a l'hora de planejar una ruta. Sort que tinc il.lusió per tornar a sortir en bici i, tot i que a estones m'enfado amb mi mateixa, continuo pensant en com allargar la propera sortida sense morir en l'intent!


La ruta que he fet aquesta setmana no té massa que explicar, de manera que no us avorriré amb massa lletra més. Això sí, us deixo unes fotos per il.lustrar una mica la sortida i el track. Espero que la propera sigui més interessant!


Salut!








divendres, 25 de novembre de 2011

Altre cop a la muntanya. Turó de l'Home i Les Agudes.


Divendres tenia festa a la feina. Després dels dies tant esgotadors que estic passant a la feina, i els que tinc per davant, sense veure cap recompensa per part de l'empresa, vaig decidir agafar-me un dia de festa per poder compartir una excursió en bona companyia.

Com que hi havia ganes d'anar al Montseny des de feia temps i està força a prop de Barcelona vam fer cap a Santa Fe del Montseny per pujar al Turó de l'Home i Les Agudes. Una volta molt maca que vam trobar donant uns tombs pel Wikiloc.

Entre anar a recollir el cotxe, que havíem llogat, i dos autocars que vam enganxar a la carretera que puja fins a Santa Fe, la veritat és que no vam arribar gaire d'hora, però com que no és una excursió molt llarga, en prou feines 9 km. en total, no calia patir pel temps.


Un cop a l'aparcament de la Font de Passavets i d'haver omplert els camels amb l'aigua de la font vam començar a pujar cap al Turó de l'Home. El camí és ample entre el bosc de faigs. Una llàstima haver enganxat ja totes les fulles a terra, perquè ens vam perdre el paisatge de tardor, però tot i així també tenia el seu encant. El Montseny és molt maco a qualsevol època de l'any.



Pujant pel bosc de la Fageda Gran
La pujada no és dura, de fet és una excursió ben senzilla, tot i que si no estàs prou en forma... Jo vaig començar de menys a més, al principi anava bastant matada a un ritme per sobre del que podia fer còmodament, però a mida que anava escalfant ja em vaig trobar millor i com qui diu la pujada al Turó de l'home va estar feta en un moment, si no comptem, és clar, l'últim tram que és més dret i em va fer treure els colors i de quina manera :P.


Al cim del Turó de l'Home s'estava de vici, tocant-me el sol a la cara, gaudint d'un paisatge fantàstic amb vistes, fins i tot, als cims nevats del Pirineu, i endrapant un entrepà boníssim! Afortunadament no hi havia gairebé gent. Pujant només vam trobar una parella i a dalt, algunes persones més que havien arribat en cotxe, però sent divendres vam estar força tranquils.


Vistes del Pirineus des del cim del Turó de 'Home
Propera parada, Les Agudes.


El camí cap a Les Agudes és gairebé planer, ara baixa un pel, ara puja una mica, en definitiva, és d'aquells que es poden fer xiulant, excepte l'últim tram, que és ben picadet i que em torna a fer esbufegar de valent. 65 m. de desnivell en una distància de menys de 300 m. amb un pendent aproximat de gairebé el 30% que vaig trigar 20 minuts en fer! D'acord, no seria el Puigmal, però em va donar feina :P.


A dalt altre cop unes bones vistes, entre elles la del Pantà de Santa Fe. Només la companyia d'una parell d'escaladors que estaven esperant la resta de companys mentre menjaven un bon tros de pa amb embotit i formatge.


Després d'una estona vam començar a baixar. Un camí força pendent en gran part de la baixada, amb l'inconvenient que l'enorme quantitat de fulles dels faigs que formaven una espesa capa, de gairebé un pam, al terra, no ens deixaven veure que teniem a sota i fins i tot em van fer relliscar més d'un cop, amb aterratge inclòs. 


Finalment arribem de nou a l'aparcament. Després d'haver gaudit d'un dia fantàstic, amb bona temperatura, la muntanya i, sobretot, la calma que es respirava. Necessitava desconnectar de la ciutat, el transit, la feina i les coses que ens preocupen al dia a dia i ho vaig aconseguir. 


Pel que fa a l'estat de forma... és encara nefast pel meu gust. Sóc conscient del molt temps que feia que no entrenava amb regularitat, per tant no em preocuparé encara. Ara toca entrenar el millor que pugui, al menys tinc la tranquil.litat de que no em quedaré clavada en qualsevol moment amb una lumbàlgia o una ciàtica severes, i això nois... és el rècord guinessss....


Aquí teniu la ruta al wikiloc





Salut!


P.D.: Les meves disculpes per la mala qualitat de les fotos.

dissabte, 19 de novembre de 2011

La primera de moltes més :)



Avui tinc motius per estar contenta. He fet la meva primera sortida en bici després d'haver passat gairebé 18 mesos sense ni ensumar-la. Que cóm ha estat? Doncs tenint en compte que no estic en el que es diria "un gran estat de forma", ha anat prou bé.

He sortit tard, s'ha de dir, però com que les calorades de l'estiu queden ja lluny, a no ser que es pretengui fer una ruta llarga, l'únic inconvenient de sortir tard és el trànsit que hi ha a Barcelona, tot i ser dissabte. No és un inconvenient menor, la veritat. M'emprenyen els cotxes, autobusos... tot i que entenc que jo els dec emprenyar a ells també, i així m'ho fan saber, colla de m*******! De manera que estem en pau.

La ruta avui havia de ser el més suau possible. La veritat és que, dels poc menys de 19 km. que he fet, la majoria han estat per ciutat. No puc dir que hagi gaudit massa amb les característiques de la ruta, però sí pel fet que ja puc començar a fer kilòmetres per anar agafant, mica en mica, la forma de nou. Sóc conscient que em costarà, sobretot pel fet que el canell molesta i està una mica rígid, de manera que no em refio gaire de fer camins molt "beteters". Això sí, he trepitjat pista, tot i que molt poqueta estona. Qui no es conforma és perquè no vol...

Pel que sí estic satisfeta és de com m'he trobat després de tant de temps. He fet un desnivell discret, uns 360m., però els he fet més còmode del que esperava, plat mitjà gairebé tot el recorregut i, a més a més, ara em trobo de conya i hauria pogut fer més km., llàstima del poc temps que tenia. Ja veureu que he fet una mitjana bastant ridícula, però, al cap i a la fi, la sensació que tinc és bona en general. D'alguna cosa havien de servir tots els km. que he fet caminant des de em vaig recuperar de l'operació de l'esquena.

No he fet ni una foto! Seré ximple! Inauguro la nova etapa i no immortalitzo el moment... bé, per la propera espero deixar testimoni gràfic. Ara us haureu de conformar amb xafardejar una mica el recorregut que he fet. Res de l'altre mon, cert, però per ser el primer dia no està del tot malament. Vosaltres què dieu?

Salut!

diumenge, 13 de novembre de 2011

Xopa, però contenta.



Avui m'he llevat sense saber massa bé què volia fer. No sabia si anar a caminar/córrer a Collserola o al Parc del Guinardó, potser anar al gimnàs...

Mentre esmorzava he estat fent una ullada al blog d'un company biker i de sobte he pensat que podia portar la bici a rentar de pas que em feia la primera volta des de fa gairebé 1 any i mig. Tenia ganes de provar, sobretot, com va el canell després de més de dos mesos d'haver-me operat.

Abans de sortir tocava fer un repàs a les pressions de la forquilla i l'amortidor i de les rodes, que estaven totalment desinflades. Recuperar del calaix la roba ciclista que feia tant de temps que no em posava i buscar les eines i les coses que habitualment porto a la motxilla. No aniria a fer ruta, però no estava de més portar-les per si necessitava ajustar alguna coseta. La intenció era fer una volta per Barcelona després de rentar-la per treure'm una mica el mono també, tot i que rodar entre cotxes no és la meva idea de sortir en bici.

Tot i que, quan estava enfeinada amb els preparatius ha començat a plovisquejar una mica, no li he donat importància i he continuat enllestint-ho tot per sortir. Poc em pensava que cauria tanta aigua més tard.

Baixar i pujar la bici de casa meva és tota una odissea. Per si fos poc amb l'espai tant just del rebedor de casa, l'ascensor és molt estret (dona l'ample just del manillar de la bici) i l'amplada del replà és mínima, gairebé just per obrir la porta de l'ascensor. Com que no m'agrada haver d'estar traient i posant la roda cada cop, me les empesco per baixar-la sencera, però us puc assegurar que haig de fer mil miracles i posturetes per poder-ho fer.

Quan per fi arribo al vestíbul de l'escala, després d'una hora entre preparatius diversos, resulta que està plovent a bots i barrals! Per sort he agafat el goretex i després de tot el que he estat fent decideixo sortir igualment, potser no duri massa la pluja i pugui fer la volteta que tenia pensada.

No ha estat així, cada cop plovia més i he arribat al rentat de cotxes ben xopa ja. Tot i que no m'ha anat malament perquè la pluja ha estovat la brutícia i després la bici ha quedat ben neta :)





He esperat una mica a veure si afluixava i en un moment en que semblava que plovia menys he aprofitat per tornar cap a casa. M'he posat encara més xopa i en arribar al portal he deixat un bon bassal a l'entrada :P.

No ha faltat avui la veïna que em deia si la bici no li farà malbé l'ascensor, que amb la milionada que els va costar... ai senyor, que les rodes son de goma senyora! jejeje...

Ja us podeu imaginar com he posat el pis d'aigua, però la veritat és que he arribat contenta d'haver pogut, per fi, fer una volta, encara que molt curta i passada per aigua, sobre la meva bici.

La mà no m'ha molestat, portava una canellera a més a més dels guants i anava subjecta. És clar que he estat molt poca estona i per ciutat, però crec que puc començar a fer alguna sortida suau i sense gaires sotracs pel canell. Ara la bici ja està a punt si fa o no fa, tot i que una revisió no li aniria malament, així que espero poder fer la meva primera sortida el dissabte vinent!

Ah! i de l'esquena, ni recordar-me'n! ;)

Serà veritat que s'ha acabat la sequera biker?

Salut!