No hi ha manera...

Fa un mes vaig apuntar a l'agenda, amb tota la meva il.lusió, que el dia 1 d'octubre ja podria sortir a fer una volta de reconeixement amb la bici després de més d'un any sense tastar-la. Avui ja és 24 d'octubre i encara no he pogut muntar.

Esperava que l'operació de la mà tingués una recuperació més ràpida, però no hi ha manera. Ara haig de fer rehabilitació a veure si la rigidesa que encara tinc i els dolors residuals que queden acaben de marxar. Creieu-me si us dic que ja estic una mica farta de tants dolors i tantes hòsties... Mai m'hagués imaginat que em trobaria millor de l'operació de l'esquena que no pas de la del canell.

Mentre això millora, vaig entrenant en allò que puc, que, de moment, és el cardio. Vaig a córrer gairebé 5 dies a la setmana, tot i que encara no puc aguantar corrents tota l'estona, vaig fent tot el que puc i ja estic notant la millora. He provat també de començar a entrenar de nou al gimnàs, tot i que la mà molesta. El resultat és que vaig feta caldo però contenta, perquè noto que l'entrenament comença a donar fruit i em sento cada cop una mica millor.

Ja veieu, la cosa no va com esperava, i la sorpresa de l'operació de la mà ha fet que es retardi tot massa temps pel meu gust. Espero que la rehabilitació doni resultat i aviat pugui penjar la primera foto muntada de nou sobre la meva bici. De moment, us deixo algunes fotos del cel tant maco que estem tenint els darrers dies a Barcelona.

Aquesta és d'avui, el dia en que faig els 40 XD

Salut!