dijous, 18 de juny del 2009

Via Verda 2009 Ripoll - Girona. O..... de com una ruta gairebé "familiar" pot esdevenir tota una odissea!!!

Tot va començar en conèixer en David, un membre de la colla dels JABALÍ BIKERS de Sant Cebrià de Vallalta (us recomano visitar el seu blog), que destil.la entusiasme pels quatre cantons. Ens va convidar a compartir amb ell i els seus companys de colla la Via Verda de Ripoll a Girona i no ens vam poder estar. Amb tot preparat, ciclocomputador, GPS (amb el track de la ruta per seguir una variant que m'havien recomanat), la càmera de fotos i la de vídeo, molts gels recuperadors i encara més ganes, vam sortir en direcció a l'estació de Granollers Centre a les 5:45h de la matinada del diumenge 14 de juny, on ens haviem de trobar amb els que serien els nostres companys de ruta. A l'hora prevista ens vam trobar tots a l'aparcament de vora l'estació i vam fer les presentacions pertinents. D'entrada semblaven tots bona gent (fet que no vam trigar a confirmar) i el dia prometia ser agradable. A les 7 del matí teniem una temperatura una mica alta i vam pensar que potser ens faria patir al llarg del dia. Tot i així, i segons teniem previst, vam fer cap fins a l'estació de Granollers-Canovelles on agafariem el primer tren cap a Ripoll a les 7:41h.
                                   Esperant el tren que ens duria fins a Ripoll Una hora i poc després ja erem a Ripoll disposats a començar la nostra ruta. Bé, disposats.......
                                   Km 0 i primera punxada!! Mal presagi? Una punxadeta sense més importància i, ara sí, comencem. Els primers km. transcòrren per la Ruta del Ferro que ens durà fins a Sant Joan de les Abadesses. Durant aquest tram ja vam veure com li donen a les cames els Jabalí Bikers!!! Mare meva...... que patirem! I anant narinant en un tres i no res ja hi erem. Propera estació.... el Coll de Sentigosa, de 1055 m d'alçada, on segons haviem parlat, agafariem el desviament per la variant per pista forestal fins a Olot. Vam fer la pujada fins al Coll sense cap problema, nosaltres al nostre tran tran, i els companys Jabalís com a fletxes!! Aquí toca fer menció especial al company Diego que està fet un fieras i va avançar inclús a uns ciclistes de carretera que sembla ser que no s'ho van pendre massa bé, jejeje..... Bé, en arribar a dalt del Coll ens estaven esperant fent-nos reverències i aplaudint-nos!! És el que té arribar els últims, ;). Ens fem les fotos de rigor i emprenem la baixada per la famosa "variant", en principi una pista forestal sense més, però que més endavant ens descobriria la seva cara més......... emocionant.... Anàvem baixant ben estiradets. El terreny era pedragós però sense cap complicació. Quan portàvem uns km. una branqueta del terra va foradar la coberta i la càmera d'una de les rodes d'en David. Ostres! i ara què?
                            Compte amb les branquetes!!! Foraden cubertes! En David patint..... "em torno a Ripoll.... :("
           Ni McGiver ho haguès fet millor....som uns craks!
          Ole!!! Cap a Girona falta gent!! No passa res! Entre tots es va arreglar el tema i vam seguir endevant. Bona la reparació, que va aguantar perfectament la resta de la ruta. Uns km. més i arribem al Collet de la Llebre on em vaig despistar una mica i en comptes d'agafar el camí a la dereta de baixada, vam tirar amunt tot recte. Els nois, com que van tant bé sobre la bici, van començar a pujar a bon ritme, i nosaltres, per no perdre el costum anar fent al nostre tran tran.... Jo estava força extranyada de que s'haguès de pujar tant, sabia que havia alguna rampeta, però això era una pujada continuada, així que m'aturo i comprovo al GPS que m'havia equivocat. Intentem avisar per mòbil als nois, però no hi havia cobertura, així que, mentre jo em quedava allà revisant el track per veure on m'havia confós i tornar al camí bó.....,
            La soledat de la biker..... mentre s'espera a que vinguin els nois. Vaig tenir una mica d'embolic amb la variant..... :p
l'Adolfo pujava a buscar-los per fer-los baixar, quina putada! Al cap d'una estona comencen a arribar i després de molt mirar i remirar anem fins la cruïlla on ens haviem passat de llarg. Vam comprovar que hi havia un pal de senyalització al que li mancàven els cartells indicadors, i més a baix, al camí, vam trobar una tanca de filferro amb un cartell on posava CAMÍ PARTICULAR. No vull ser mal pensada, però em sembla molt sospitós que manqui, precisament, la senyalització que dona al camí "particular", que deu passar per la finca d'algú, però en cap cas es pot tancar al tràfic de persones o vehícles que estiguin autoritzats a la zona. Bé, encarem la baixada pel tram correcte. Quién dijo miedo?? Quina baixadeta! Totes les pedres del món, un pendent gens menspreable, basals de fang on inclús es va quedar alguna bici enganxada. Tram trialer molt tancat de vegetació (on alguna esgarrapadeta ens vam emportar)....Vaja, els ingredients perfectes per gaudir d'una baixada al més pur estil BTT. Després d'uns 6 km. tornada a la civilització. I seguim via fins a Olot on enganxem amb la Via Verda Olot-Girona. Ara ja, sense pèrdua, anar empassant km. fins el restaurant La Casilla, que es troba just a la ruta del carrilet, on teniem taula reservada. En aquest punt estàvem desitjant arribar per menjar alguna cosa, buits del tot, les cames rodaven de pura inèrcia, portàvem 60 km. sobre de les burres.
            El descans dels guerrers.
            Comentant la famosa "variant"....ai...portarà cua! jajaja...
            El pitjor ja ho han passat i s'han portat com unes campiones. Tres visques per la meva Princesa Endurera!! Amb la panxa contenta (i alguna coseta més de tanta birra..... ;p) tornem a pujar sobre les bicis per acabar la nostra ruta. Després d'una pujadeta de res de 500 m. fins el Coll de Bas, comença la baixada cap a Girona. Molt suau, amb un percentatge de desnivell d'un 1%, per tant no deixes mai de pedalar, però no baixes de 30-35 km/h. així que els km. van caient com a mosques fins arribar més o menys a Anglès, on ens quedarien prop de 20 km, però que es farien eterns, per les ganes d'arribar d'una banda, i pel poc interès que ofereixen la zona i el terreny, molt planer, de l'altre. Girona!!!! Ja hi som! A la fí hem arribat i fem camí cap a l'estació on agafarem el tren fins a Granollers on tenim els cotxes aparcats. He dit Granollers????? Perdó!! He volgut dir...... Barcelona!!! Cóm?!?!?!?!?!? Sí. Barcelona. Després de la odisea de la ruta, pujar las burras al tren, que va costar lo seu....,
Tren cap a Granollers???? No tindriem tanta sort. Directe a Barna! jajaja...per veure'ns les cares en veure passar de llarg l'estació de Granollers Centre.
per després adonar-nos que teniem un lloc enooooorme per deixar-les fins i tot ben agafadetes.......
            Però si és més gran que casa meva gairebé!
doncs, sí, després de tot això s'ens va quedar una cara de ximples que era per flipar en veure com el tren passava de llarg de l'estació de Granollers-Centre. Ens ho vàrem pendre amb molt bon humor, potser uns més que d'altres, tant que mig vagó es moria de riure de veure la situació, jajaja...tots movilitzats amb les motxilles..., els cascos.... i tot plegat, comentant que haviem de fer jugada per baixar a corre cuita les 8 bicis i de sobte.............. osti!!!!! que el tren no para!!! Cóm que no para?!?!?!? jajajaja..... boníssim!! Doncs bé, aquí ens teniu,
            Relaxadets.
cap a Barcelona. Vam arribar al Clot i allí vam esperar el següent tren
             Al Clot, esperant el tren que ens duria a la fi a Granollers.
que, aquest cop sí, ens va deixar a......dang...ding...dong... propera estació......Granollers-Centre!!!! Per fí, cansats però contents, fem via cap els cotxes on ens acomiadem fins la propera ruta i segurs d'haver conegut una gent estupenda amb la que sens dubte encara ens queda compartir alguna que altre aventura.... ;). Una salutació a tots els Jabalí Bikers i en especial als que van compartir km amb nosaltres. David
             Super David! Pur estusiasme. Jordi
Andres
Juanjo Diego i....
.... Joan
Encantada de conèixer-vos a tots vosaltres!!!
I aquí teniu el vídeo de la Via Verda cedit pels Jabalí Bikers. Gràcies Jordi!!

VIA VERDE 2009 from JABALI BIKERS on Vimeo.

Per fí tinc el vídeo editat!! Espero que us agradi.

Via Verde 2009 from nena on Vimeo.

Si algú està interessat en el track d'aquesta ruta, pot aconsseguir-lo clikant l'enllaç a les meves rutes de Wikiloc.

6 comentaris:

  1. el placer de haber compatido la via verde es mutuo. te prometí buen ambiente y asi lo hubo... a cuidar a la PRINCESA! y que nunca le falte gasolina!

    David jabali bikers

    ResponElimina
  2. Ostres un blog, tu si que vals nena.

    Be, molt guapa la crónica, Aquesta gent del Jabalí bikers molan molt.

    Marta(femina)

    ResponElimina
  3. Gràcies Marta! A veure si per la propera vegada que tinguem tractes amb els Jabalí Bikers pots venir tu també.

    ResponElimina
  4. ja , ja ,ja ,quan miro la meva foto sento al Pepe Rubianes,!!DAME PLASER,DAME PLASERRR !!!!
    pensava que era video i jo fent una performance...
    jo ara entrare en temporada baixa bikera,pero ja tinc ganes de tornar a compartir camins ambvosaltres again.Congratulations per la page,muac!!! Jordi

    ResponElimina
  5. Sempre que volguis!! ja ho saps....
    Gràcies de nou.

    ResponElimina