diumenge, 11 de desembre del 2011

Toma! 38 km.! Iujuuuuuuuuuuu!


Doncs sí, he fet una passa de gegant aquest diumenge i m'han sortit 38 km. de ruta. Estic tant contenta com cansada, per dir la veritat, tot i que no ha estat una ruta dura.

No he anat sola, aquest cop m'ha acompanyat el meu germà. La veritat és que no devia anar massa malament perquè no hem parat de xerrar, bé, hi ha hagut un parell de pujades, una d'elles la mataora, en les que he esbufegat més que parlat, jejeje... Per cert, avui la mataora ja ho ha estat un pelet menys, qualsevol dia la mataora seré jo! :)



El recorregut avui ha començat, com de costum, a la Plaça Karl Marx i fins a Vista Rica ha estat igual que el de dijous passat. M'he trobat força bé, en general, a les pujades, ja us dic, anàvem xerrant la majoria del temps. Han passat dos dies des de que vaig sortir l'últim cop i suposo que el descans a les cames m'ha anat bé, tot i que tinc unes agulletes mortals de les peses als pectorals! Mare meva..., sort que a la bici ni les notava.

A partir de Vista Rica, en comptes de baixar per Can Borni, hem tirat cap a Vallvidrera i allà, pujant per un carrer força pendent on el Rox em donava un pendent de l'11%, hem tirat cap el Coll del Portell i d'allà, per una pista que fa un parell o tres de puja i baixa, hem arribat a la Plaça Mireia. Així com altres vegades hem parat al bar que hi ha allà a fer una birra i unes braves o un bon entrepà, avui hem decidit continuar cap a la ctra. de les Aigües i fer la ruta d'una atacada. A partir d'aquí, i despés d'una rampa picadeta però curta, ja s'enfila la ctra. de les Aigües que avui tancava la ruta. Hem fet els aproximadament 9 km. sortejant runners, bikers, families, gossos... per cert, de poc que no em menjo un que anava com un boig esumant tot el que trobava, en fi que, com sempre, Collserola estava petada de gent. Tant de bo pogués sortir entre setmana. Ho vaig fer algun cop quan acabava d'arribar a Barcelona i encara no havia trobat feina i la veritat és que la diferencia és brutal. Lamentablement ens hem de conformar amb sortir el cap de setmana amb la incomoditat que això representa en moltes ocasions.

Aquí teniu les dades de la ruta que recupero ja del meu Rox.


Salut!

dijous, 8 de desembre del 2011

Canvi revisat, pila al Rox i jo, petada!


Per fi he portat el canvi a revisar. Dimecres a la tarda vaig treure'm la mandra del damunt per portar la bici a una botiga, que hi ha a prop de casa meva, de la que no diré el nom, a veure si el sr. amo tenia a bé permetre'm tenir l'honor de revisar-me el canvi. I dic "permetre'm tenir l'honor" perquè el paio sembla que t'estigui fent el favor de la teva vida agafant-te la bici, i encara em volia fer venir l'endemà a buscar-la. Senyor! per revisar un canvi? En fi, després de fer-me esperar una hora, em vaig endur la bici revisada amb l'esperança que canvies com cal.


La segona novetat de la setmana ha estat que ja he posat pila al meu ciclocomputador (gràcies César!), sense portar-ne anava com cega. A més a més, vaig reemplaçar-lo pel gps mentre no tenia pila, però fa un parell de sortides es va trencar el suport per la bici i ja no el puc portar a la vista, cosa que fa molt incòmode consultar-lo.  


Aquesta setmana que he acabat feta caldo. Córrer, les peses, 3 dies de bici... Indubtablement, he aprofitat al màxim els dies de festa, tot i no haver fet pont cap dels dies feiners.

Dimarts vaig sortir per la tarda i, avui dijous, al matí. Ha fet un matí esplèndit, i això s'ha notat en que els camins estaven plens de gent . El recorregut que estic fent aquests dies és sempre el mateix. Una volta d'uns 25 km. aproximadament. 


El recorregut


Començo a tenir la sensació que podria fer 10 km. més sense acabar trencada, però encara no ho he provat, potser el diumenge vinent.

Avui, tot i haver descansat ahir dimecres, he anat petada i, sorprenentment, he fet la mitjana més alta des de que he començat a sortir de nou, per tant, deu ser que estic anant a millor. De totes maneres, hi ha parts del recorregut, que havia fet abans de la lesió, que em recorden lo malament que estic de forma, sobretot una pujada, no massa llarga que algú havia batejat com "la mataora" i que si recordeu vaig descriure un cop...


"Continuem pujant, ara ja per pista. La pujada és suau encara i anem alternant trams plans amb algun de baixada. Sento comentaris al fons del "gran grup" que diuen....
- subiremos por "La Mataora" Juan?
- sí sí, por "La Mataora"
- buf!, ya vereis, ya.... "La Mataora".....
..... i jo penso...... ostres! com deu ser "La Mataora" no?
Al cap d'uns kilòmetres, en els quals he aprofitat per explicar la meva gesta d'ahir a l'Erola jejeje...., al cap d'uns kilòmetres, deia, en Joan m'adverteix....
- Nuri! después de esa curva empieza "La Mataora"! Sube piñoneeeeeees......
- valeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
..... i jo que pujo pinyons com una boja just abans de la corba. Començo "La Mataora" i penso..... doncs no sembla tant dolenta, així que baixo tots el pinyons que he pujat. Hem sento forta, no dic que no sigui una tramet de pujada una mica picat, de fet, té algun punt amb pendents d'entre el 10% i el 12% (sent sincera, rampes que fa uns mesos em feien tremolar les cames),però avui sembla que res no em porti feina. El ritme tant tranquil que portem fa que tingui les cames fresques i rampes que acabaria pujant amb el 22 avui les he fet amb el 32, de fet no he posat plat petit més que en un tram on m'ha avisat en Joan que el posés per pujar uns pedrots, que finalment no he pujat, bé, sí, però no pedalant jejeje...... potser si hagués deixat plat mitjà, tenint més tracció...... bé, tant és, anem al tema, que m'he trobat de conya! jajaja!! I.... com que m'he avançaaaaat.... doncs m'aturo a fer alguna foooooooto..... pal recueeeeerdo.... jejeje."

Doncs sí, així de fàcil pujava jo la mataora fa un parell d'anys, Cóm passa el temps i quantes coses han passat des de llavors... Ara, la mateixa rampa, d'escassos 750 m., l'haig de fer a plat petit i estirant de manillar per poder-la acabar, esbufegant de mala manera. Espero, d'aquí a uns mesos, poder-vos explicar que torno a pujar-la xiulant. Al menys avui he pogut canviar sense problemes!


La mataora en dades


Poc després ja es pren el desviament cap a Vista Rica i s'enfila la tornada per Can Borni que, avui, amb tanta gent, ha estat una baixada molt tranquil.la. La tornada a casa me l'he hagut de prendre també amb moooooolta calma, de la gentada que hi havia pels carrers de Gràcia, per on acostumo a tornar. És el que tenen els dies festius :(.


Alguna foto per testimoniar la sortida i poca cosa més és el que us puc ensenyar. De manera que, fins la propera, que serà diumenge!


Salut!


Camí cap a Vista Rica

Ep!

Des del portal

diumenge, 4 de desembre del 2011

Necessito revisar el canvi



Aquesta setmana ja he fet una ruta més betetera, per fi! Després de dues sortides amb poca "txitxa", he pogut provar-me una mica més. La conclusió ha estat que, tot i que vaig molt a poc a poc, vaig fent pujades al meu tran tran i estic contenta. Avui em sentia a mi mateixa dir-me "molt bé Núria! ànim guapa!" mentre encarava una pujada que, en veure-la, he estat temptada d'evitar, jejeje... com que surto sola algú m'ha d'animar :P

Com sempre, he pujat des de la plaça Karl Marx que, de moment i fins que em trobi més forta, seguirà sent el meu punt d'inici de ruta. Així doncs he pujat la ctra. Alta de Roquetes, potser una mica millor que els altres dies, cosa que m'anima. A veure si un dia em veig amb ganes de pujar per la pista que em plantaria a dalt sense fer la volta per la carretera, de manera que de seguida deixaria l'asfalt. 

Doncs bé, he continuat, després del Coll de la Ventosa, cap al Forat del Vent, la intenció era anar fent fins arribar a Vista Rica i d'allà cap a Can Borni. He anat vorejant la muntanya, des de on tenia unes bones vistes a Barcelona, tot i que amb el dia que ha fet es veies força encalitjada.

Aquest recorregut ja l'havia fet en alguna ocasió abans de tenir tots els problemes d'esquena que he patit i recordo haver fet les pujades que anava trobant amb facilitat, plat mitjà i bon ritme. Avui de plat mitjà, res de res, i per postres amb problemes amb el canvi. Vaig canviar casette i cadena i no li he trobat el punt al cable, afluixo i tenso sense deixar-lo bé i, sense ànim de que serveixi d'excusa, perquè no m'amago del fet que no estic gens en forma, m'ha jugat un parell de males passades tot pujant per un parell de zones més fortes on m'ha fet posar peu a terra perquè no havia manera de que engranés.

Una de les pujades on m'ha passat, la que em portava cap a Vista Rica. Aquesta me l'he mirat un parell de cops abans de fer-la i fins i tot he estat temptada de baixar cap a la gossera per evitar-la, però finalment m'he decidit i he començat a pujar, plat petit evidentment, però amb ganes. Quan, als pocs metres, he hagut de pujar un pinyó ha començat a donar-me estrabadetes a cada pedalada i, justa que anava, he hagut de baixar-me de la bici i caminar uns metres fins una zona més adient per tornar a enganxar. La veritat és que la pujada m'ha fet esbufegar una bona estona, però ha valgut la pena, m'he sentit molt satisfeta de fer-la. Després la baixada cap a Vista Rica, que semblava les rambles de bikers que pujaven i gent que anava caminant, ha estat una primera presa de contacte amb pistes més trencades. No em sento gaire confiada encara, però a mida que vagi fent espero que la cosa canviarà.

Ja només quedava el petit tram de carretera fina a l'explanada de Can Borni i baixada a la ctra. de les Aigües i cap a casa. 

En definitiva, satisfeta del dia d'avui i animada per continuar. Ara començo a pensar que no em costarà tant com creia tornar a encarar sortides més llargues i dures, només cal que tingui paciència.

Us deixo mapa del track, per si us voleu distreure fent una ullada a les dades i demés.


Si tot va bé, aquesta setmana faré alguna sortida més, que tenim dies de festa per davant!

Salut!