dimecres, 19 d’agost del 2009

Deures pendents.

Hola macos.

Ja sé que fa un munt de dies que no us dic res de nou, però no és perque no tingui coses a explicar, sino perque no disposo de gaire temps per connectar-me.

Hi ha hagut algunes rutes en bici, algunes d'elles interessants i un parell més d'ascencions de muntanya. 

Tant aviat em sigui possible les penjaré. Segurament tinc jo més ganes que vosaltres!!! ; )

Petons a tots i....

Salut!

dimecres, 5 d’agost del 2009

Tornem al Puigmal.... després de més de 10 anys!!!

Tal com ho llegiu. Haviem pujat un sol cop al Puigmal i d'això feia més de 10 anys. En aquella ocasió vam pujar desde Núria, desde on la pujada és molt més fàcil, llevat dels últims 200 m. de desnivell que es fan per tartera i fent ziga-zagues per salvar el pendent.

Ara l'hem pujat desde les pistes d'esquí de Er-Puigmal, al cantó francès de la muntanya i desde on hi ha tres itineraris d'ascensió, un de més "planer" encara que més llarg, i dos que pujen força drets. Doncs bé, vam pujar pel segon més pendent i vam baixar pel més pendent de tots. Nosaltres som així...

Vam començar a pujar ben d'hora al matí, eren prop de les 8 h. A aquesta hora feia més aviat fred quan vam arribar a les pistes de Er-Puigmal a més de 2000 m. d'altitud, i s'imposava no treure's el polar. Afortunadament durant el tram més dur de  l'ascensió no ens cal treure'ns-el perque anem tota l'estona arrecerats per l'ombra que ens fa la mateixa muntanya.

Al principi es puja molt bé, anem seguint el curs d'un riu, el pendent és suau i el terreny herbós. Però quan ens allunyem del riu allò comença a pujar força dret, i el terreny es torna més solt. Travessem algún tram de tartera i anem fent sempre amunt per uns pendents que a mida que s'acosten al coll es van fent més drets cada cop, semblen veritables parets!!

A mí la pujada s'em fa una mica dura, tinc l'ermorzar a mig camí entre l'estómac i la gola i em sento força malament. En canvi l'Adolfo sembla que puja sense problemes. Tot i això anem a bon ritme i per fí arribem al Coll d'Er a 2699 m. d'altitud. 

Ens aturem una estona per fer moooooltes fotos, pendre un gel que em fa recuperar, i gaudir de les impresionants vistes que ens ofereix el coll a banda i banda.

A partir d'ara anirem carenant fins que ens falten els últims 100 m. de desnivell on el camí es torna a posar força dret.

En la foto de dalt, al fons, podeu apreciar la forta pujada que hi ha, inclús s'endevina el camí que serpenteja pendent amunt cap el coll.

El vent, que ens va acompanyar durant tot el camí, era més fort a mida que ens acostàvem al cim. El sol pica de valent, però l'aire fred que ens castiga fa que ens haguem de deixar els polars posats.

Per fi arribem a dalt i les vistes son impresionants. No som els únics que hem pujat, com podeu imaginar, tant desde Er com desde la banda de Núria, i el cim sembla les rambles, plè de nanos que imaginem són d'algún esplai i altres grups de gent, inclús algú que ha pujat en solitari. Així dons no ens costa trobar algú que ens faci una foto per donar fe de la nostra ascensió.

Passada una estoneta comencem a baixar, primer buscant un lloc arrecerat del vent per menjar una mica abans d'encarar la baixada fins les pistes. 

Després de l'entrepà i una beguda fresqueta, continuem camí. Al principi la baixada és fa sense problemes, però aviat comença el tram més dur de tota la jornada. Baixem per terreny molt solt i trencat amb un pendent fortíssim. Sort que hem portat els pals que ens ajuden molt durant la baixada. 

Si pujant era jo qui anava incòmode, ara era l'Adolfo el que patia. Les cames noten el fort pendent i els genolls pateixen una mica.

Anem baixant així durant uns 400 m. de desnivell fins arribar de nou al corriol que resseguiex el riu. Desde allí ens queda l'últim tram da baixada, força suau, encara que les nostres cames ja ens demanen arribar.

Han estat gairebé 1000 m. de desnivell que hem baixat en una hora i mitja! Us podeu fer una idea de la baixada tant espectacular que té aquesta muntanya.

Tenim previstes altres ascensions que ja us aniré relatant. Mentres, que gaudiu de l'estiu.

Salut!

Refugi Cortal d'en Vidal. Bona ruta per començar les vacances.

Bé, sóc a la Cerdanya, i només arribar ja he fet la primera ruta interessant. Hem sortit del camping Pirineus l’Adolfo i jo amb la intenció d’arribar fins a Urús, i un cop allí decidir si pujem fins el Refugi del Cortal d’en Vidal.

Com de costum, anem cap a la Torre del Remei i enfilem cap a Talltorta, Soriguerola i Sanavastre. Fins aquí portem un bon ritme. A base de plat gran anem rodant sense problemes, és d’hora encara i anem força frescos, de fet la primera baixada per la carretera ens ha fet agafar una mica de fred, és nota on som.

A partir de Sanavastre comencem a pujar, en direcció a Mossoll. El pendent es suau i asfaltat així que anem fent fins arribar a la carretera que porta a Prats i Sansor i d’allí trenquem a l’esquerra cap a Das i Urús. A partir de Das trobem alguna rampa més forta però de moment les salvem de maravella, les nostres cames cada dia van millor i això ho notem en moments així, de fet, les rampes del Montnegre són les responsables d’aquesta millora. En aquest punt estem seguint una part del GR-150, que deixarem tant bon punt ens desviem cap el refugi.

Ja som a Urús. Portem uns 20 km. desde que hem sortit. Sense ni tan sols aturar-nos ni dir-nos res, continuem cap amunt en direcció al Refugi dels Ordiassos. Al principi la pujada és asfaltada i, tot i que tenim alguna rampeta, no deixem el plat mitjà. Després d’aproximadament 1,5 km per fi desapareix l’asfalt i trepitgem els primers metres de pista de la jornada. Ja era hora!

Fem una aturadeta técnica just abans d’una baixada que hi ha al principi. Desde allí es pot veure el peatje del Túnel del Cadí. Fem les primeres fotos del dia. Encara que no és el primer cop que pujem per aquí, sí que és el primer cop que ho fem amb les burres i estem força entusiasmats per fer-ho.

Bona baixadeta, però molt suelta!!

Després de la baixadeta comencem l'ascenció fins al primer refugi, el dels Ordiassos, a 1456 m. d'altitud. Ens arribem al refugi per refrescar-nos una mica i fer alguna foto més. Fins ara hem fet les rampes més dures del dia, encara que no ens han fet en cap moment treure el plat mitjà. 

Ara prenem el camí que ens durà fins a dalt de tot on acaba la pista i on trobarem el refugi del Cortal d'en Vidal. A partir d'aquí la pista, que és tancada a la circul.lació, és més pedregosa i és un xic més difícil pedalar, però tot i així es deixa fer molt bé. Les rampes són força suaus i continuu amb plat mitjà fins arribar al refugi.

Han estat uns 7 km de pujada desde Urús que hem gaudit força. Som a 1659 m. d'altitud i tenim la recompensa d'unes vistes magnífiques...... 

.......i la companyia de les vaques que pasturen pels voltants.

Després d'una estona al refugi, i després de veure que hi havia una vaca que ens mirava amb "carinyu...." decidim que ha arribat el moment de tornar.

Com que el terreny és força trencat baixem amb cura. No volem repetir l'experiència de l'estiu passat, quan l'Adolfo va caure i es va fer una luxació de colze que ens va tenir tot el mes en secà.

Arribem a Urús de nou, on no podem evitar aturar-nos a la font per refrescar-nos una mica. Son dos quarts de dotze i ja fa una caloreta..... sort que de baixada no la patim tant.

A partir d'aquí, tornada al punt de sortida. Han estat 53 km. i 973 m. de desnivell acumulat força agradables i arribem amb el bon gust de boca d'haver arribat fins dalt del refugi sense cap esforç agònic. 

Propera sortida, el Puigmal. Primera ascenció després de dos anys sense fer muntanya. Ja us explicaré ; )

Salut!