dilluns, 29 de juny de 2009

Increïble!!! Sant Martí de Montnegre.

Però totalment cert!!

El diumenge a les 7:30 h. del matí sortiem una colla de 9 bikers cap a Sant Martí de Montnegre. Erem la Marta, el Pedro, el Jose, el David, l'Enrique, en Pere, el Félix, l'Adolfo i jo mateixa. Amb les ganes que s'acostumen a posar només sortir, vam anar fent fins a Pineda de Mar desde on començariem a pujar en direcció a Quatre Camins.

Com alguns sabreu la pujada comença ben suaveta i un cop ens desviem a Can Pallofa i desapareix l'asfalt, la pista comença a empinar-se força, donant com a resultat un pendent mitjà d'algo més del 8%, no gens menyspreable. A mitja pujada vam tenir la primera aturada forçada, i es que la Marta va punxar.

Res que uns bikers experimentats com nosaltres no poguem resoldre i més amb la inestimable ajuda d'en Pere!!

En aquest punt tres de nosaltres, l'Enrique, el Pedro i jo vam anar pujant cap a Quatre Camins perque el nostre ritme acostuma a ser més lent i així anàvem fent. Vam coronar tranquil.lament i com no, ens vam fer la foto de rigor.

Poc a poc van anar apareixent la resta de companys i un cop reagrupats i recuperat l'alè dels últims a pujar, vam començar el primer mortirolo de la jornada, el Coll de Porc. No per ser més dur que l'anterior pujada, doncs amb els números a la mà son molt semblants, però les sensacions a les cames són unes altres, més intenses. Aquí casdascú va anar pujant al seu ritme. Alguns com a fletxes, d'altres com podiem.... jejeje, encara que haig de dir que és el segon cop que pujo Coll de Porc i estic molt contenta de com vaig pujar. Quina diferència quan ja coneixes una pujada!!!

De nou reagrupament i...... cap a l'Erola!! Això sí que són rampes!! Mare meva! Vaig tenir unes paraules amb algunes d'elles i es van deixar fer, fins una mica més amunt d'on acaba la zona de l'empedrat, on, per més que vaig apretar les dents, per més que em vaig agafar amb força al manillar i que vaig tirar de cames al màxim..... no va poder ser, la mega rampa del 33% va ser massa per mi. Heu llegit bé, 33%. Gairebé mig kilòmetre amb un pendent mitjà d'un 25%, increïble. I el pitjor de tot és que per tornar a enganxar sobre la bici has de buscar algun lloc més favorable, que no planer, perque no hi ha forma. Així que vaig pujar una miqueta a peu fins que vaig poder enganxar i continuar pujant, ara ja sense aturades, fins a l'Erola.

I com no..... inmortalitzem el moment, que no és per menys!!

En aquest punt, l'Enrique va tornar cap a casa, una mica cansat per les dures rampes del dia. I a la resta ja només ens quedava una apretadeta més fins a l'Esplai on, evidentment......... jejeje...

i deprés anar fent puja i baixa, més baixa que puja, fins arribar a Sant Matí, on vam tenir el plaer de trobar-nos amb els amics Jabalí Bikers de Sant Cebrià amb qui l'Adolfo i jo vam compartir la Via Verda de fa un parell de setmanes. Amunt Jabalís!!!!!!

D'esquerra a dereta, Andrés, Adolfo, Joan, Juanjo, nena, David, Pedro, Jordi.

Com és norma a les nostres sortides ara tocava esmorzar al restaurant de Sant Martí. Tots menys la Marta que va baixar amb els Jabalís perque tenia una mica de presa. Així que aquí ens teniu.....

D''esquerra a dereta Pedro, Pere, David, Félix, jo mateixa, Adolfo i Jose.

amb les birres....el vi....els txurrascos i les truitetes..... mmm.... La veritat és que haviem fet gana i les llesques de pà torrat amb tomàquet entren de maravella!! Per cert, magnífiques vistes desde allí dalt, encara que una mica encalitjades de tanta calor que feia.

Doncs bé, després d'esmorzar i fer-nos, com no, la foto de rigor, vam tornar a pujar a les burres per encarar la tornada.

D''esquerra a dereta Pere, David, Jose, Pedro, nena, Adolfo, Félix

Com que l'últim tram fins a Sant Martí ens havia fet baixar, ara el teniem de pujada, així que xino xano i cap amunt, per sort el camí era bastant ombrívol i ademés es deixava fer. Vam anar desfent el mateix camí que haviem fet d'anada fins a Quatre Camins. Alguns vam baixar amb una mica de cura perque les pistes estan molt seques i sueltes i no és difícil fer alguna derrapada. A partir de Quatre Camins vam baixar cap a Santa Susanna pel camí de la riera que està fet caldo!!! Havia baixat fa molt temps i recordava que era una baixada divertida, però ara està fatal, moltíssima més pedra i sorra suelta, s'ha d'anar amb compte. I.... és clar, amb tanta pedra.........

...... doncs sí, punxadeta d'en David. Així que ja ens teniu de nou desmuntant roda i canviant la càmara per continuar tirant avall. Ja veieu que el Félix va fer la feina dura, i és que és un paio disposat a tot!! ;)

Amb tot enllestit vam seguir fins Santa Susanna i d'allà cada ovella al seu corral. Una bona ruta de 52 km. prou intensos dels que us deixaré algunes dades aviat.

Demà tinc sortideta suau amb la Susanna i l'Adam, per treure una mica el "mono" i perque la Susanna vagi agafant el ritme amb la bici. La propera amb la colla probablement serà aquest dissabte. En tindreu notícies..... ;).

Per cert! Estem intentant reclutar l'Ori, a veure si s'anima! I avui diria que he convençut un nou biker perque s'afegeixi a les nostres escapades, però això es confirmarà.

Muaks!

divendres, 26 de juny de 2009

Mini kedada femenina del fòrum BIKE. Women's power al Coll de Port.

Vaaaaaaaaal...... l'Adolfo també venia...... jajaja!!

El dimecres, dia de Sant Joan, tres valents, la Marta, l'Adolfo i jo mateixa, sense haver gairebé dormit i desafiant les adversitats vam sortir a pedalar a les 8:00 h. del matí, camí de Tordera i sense rumb fixe.

El matí era fresquet i això a l'estiu s'agraeix moltíssim, i encara que va estar nubolat durant tota la ruta gairebé, desprès si que vam apatir una micona de calor. Com deia, vam sortir cap a Tordera on vam agafar el camí senyalitzat com a GR-92, en un principi asfaltat, però de seguida s'agafa una pista que porta fins el cap de munt de la urbanització Les Ferreres, i allí comença una pista ben estreta i divertida que entre baixades i una bona pujada ens porta als peus de Sant Miquel de Vallmanya on tenim unes rampes de fins el 14%!! 

Un cop superats els primers 500 m. vam anar fent per pista trencacames fins a Quatre Camins, on vam enfilar la pujada de gairebé 2 km. fins a Coll de Porc, novament amb rampes infernals per les meves cames de fins el 16% que vaig pujar al meu tran tran però esbufegant.

I.... com que tot el que puja.... ha de baixar... jejeje.... doncs cap a baix tot déu!! Una baixada divertidíssima, primer per la Urbanització Can Solé (una mica amagadeta....) amb uns pendents increïbles, i després per un corriol molt divertit del que vam sortir, una mica esgarrapats, a una pista de pujada que ens duria de nou a Quatre Camins, i poc després enfilàvem una pista estreta plena de saltets on vaig tenir una mica d'ensurt amb una triple derrapada de la roda del redera, una d'elles també amb derrapada al devant, de la que em vaig sortir com la crack que sóc!! ;-). I tot això, per descomptat, gaudint d'un ambient de pur Montnegre que no té preu.

Aquesta baixada ens va portar fins al camí que fa cap a Tordera i d'allí tornada cap a casa. En total, gairebé 40 km. de pur BTT que vam gaudir a tope!

Aquí us deixo uns gràfics amb les dades de la ruta, però haig de fer un parell d'aclariments. La mala sort i un despiste van voler que passessin dues coses..... la primera, no vaig activar degudament el meu Rox i els primers 5 o 6 km. de ruta no vam quedar enregistrats, la segona...... la fortuna va voler que al GPS se li acabessin les piles uns 12 km. abans d'arribar a casa.

Per tant..... cap dels dos perfils està complert, però la part important de la ruta ha quedat ben enregistrada per tots dos aparells.

Aquestes son les dades del Rox.

I aquestes les del GPS

Salut! La propera...... Sant Martí de Montnegre!!!! Espero.... :s

dilluns, 22 de juny de 2009

Sospitosos habituals

I us demanareu..... què diu aquesta ara! Doncs mireu, he pensat que no podia deixar de presentar-vos els companys de pedalades més habituals.

Començaré per l'Adolfo, amb qui comparteixo la gran majoria dels km. que faig. Tots dos al nostre tran tran arribem a tot arreu. Els últims? Potser sí. Però sempre arribem ;-).

Anem pel següent. Ell és en Joan, un dels meus germans petits. Petit en edat, és clar, perque en tamany...... bé, ja ho veieu!! Un biker a qui no se li pot seguir l'estela de baixada!! Mare meva, quina por..... :-s 

Per cert! Merci per la salutació al xat!!! Bé, al tema, que em disperso... 

Fent tandem amb en Joan tenim la seva dona, la Inma. Amb ella hem fet poquetes rutes per ara, però aviat ens tornarem a veure les cares.... jejeje. Inmaaaaaaa.... ya vas entrenando??? Ai....que em donarà canya!!

I per ser justa, haig de fer presentar-vos també la colla de bikers amb la que acostumem a sortir últimament, i amb qui estem fent unes rutes molt xules que ja aniré penjant. Són la colla del Palafolls Gym, de qui tenim nodrida representació en aquesta foto. No estan tots el que són, però si són tots els que estan.....

.....bé, potser puc posar alguna altre foto.....

Ara sí, diria que no m'he descuidat ningú!! Bé, falta la Susanna, a veure si torna a venir amb nosaltres algún dia!! En qualsevol cas, els anireu coneixent a tots a mida que aneu seguint les cròniques. Mai se sap, sempre pot afegir-se algú més.....

Si abans ho dic..... Ja tenim nova companya de rutes, la Marta, companya del fòrum BIKE. De moment avui ha estat la primera sortida junts (el Cabrerès no el compto que no li vam veure ni la matrícula!), però sospito que aquesta ha estat la primera de moltes.

Salut!

diumenge, 21 de juny de 2009

Cap de setmana de secà.

Ei..... com anem? Bé, aquest cap de setmana no hi ha hagut ruta. Altres feines m'han reclamat l'atenció i no ha estat possible, però...... no passaran gaires dies fins la propera. Ja tinc ganes de tornar a pedalar!!!

Vull aprofitar per donar-vos a tots les gràcies per l'acollida que està tenint el blog. Als companys de fòrum de Bike, als Amics BTT Palafolls, a les Ginetas Bikers, i, molt especialment, als Jabalí Bikers que han inspirat, sense saber-ho, aquest blog.

Fins aviat! Salut!

dijous, 18 de juny de 2009

Via Verda 2009 Ripoll - Girona. O..... de com una ruta gairebé "familiar" pot esdevenir tota una odissea!!!

Tot va començar en conèixer en David, un membre de la colla dels JABALÍ BIKERS de Sant Cebrià de Vallalta (us recomano visitar el seu blog), que destil.la entusiasme pels quatre cantons. Ens va convidar a compartir amb ell i els seus companys de colla la Via Verda de Ripoll a Girona i no ens vam poder estar. Amb tot preparat, ciclocomputador, GPS (amb el track de la ruta per seguir una variant que m'havien recomanat), la càmera de fotos i la de vídeo, molts gels recuperadors i encara més ganes, vam sortir en direcció a l'estació de Granollers Centre a les 5:45h de la matinada del diumenge 14 de juny, on ens haviem de trobar amb els que serien els nostres companys de ruta. A l'hora prevista ens vam trobar tots a l'aparcament de vora l'estació i vam fer les presentacions pertinents. D'entrada semblaven tots bona gent (fet que no vam trigar a confirmar) i el dia prometia ser agradable. A les 7 del matí teniem una temperatura una mica alta i vam pensar que potser ens faria patir al llarg del dia. Tot i així, i segons teniem previst, vam fer cap fins a l'estació de Granollers-Canovelles on agafariem el primer tren cap a Ripoll a les 7:41h.
                                   Esperant el tren que ens duria fins a Ripoll Una hora i poc després ja erem a Ripoll disposats a començar la nostra ruta. Bé, disposats.......
                                   Km 0 i primera punxada!! Mal presagi? Una punxadeta sense més importància i, ara sí, comencem. Els primers km. transcòrren per la Ruta del Ferro que ens durà fins a Sant Joan de les Abadesses. Durant aquest tram ja vam veure com li donen a les cames els Jabalí Bikers!!! Mare meva...... que patirem! I anant narinant en un tres i no res ja hi erem. Propera estació.... el Coll de Sentigosa, de 1055 m d'alçada, on segons haviem parlat, agafariem el desviament per la variant per pista forestal fins a Olot. Vam fer la pujada fins al Coll sense cap problema, nosaltres al nostre tran tran, i els companys Jabalís com a fletxes!! Aquí toca fer menció especial al company Diego que està fet un fieras i va avançar inclús a uns ciclistes de carretera que sembla ser que no s'ho van pendre massa bé, jejeje..... Bé, en arribar a dalt del Coll ens estaven esperant fent-nos reverències i aplaudint-nos!! És el que té arribar els últims, ;). Ens fem les fotos de rigor i emprenem la baixada per la famosa "variant", en principi una pista forestal sense més, però que més endavant ens descobriria la seva cara més......... emocionant.... Anàvem baixant ben estiradets. El terreny era pedragós però sense cap complicació. Quan portàvem uns km. una branqueta del terra va foradar la coberta i la càmera d'una de les rodes d'en David. Ostres! i ara què?
                            Compte amb les branquetes!!! Foraden cubertes! En David patint..... "em torno a Ripoll.... :("
           Ni McGiver ho haguès fet millor....som uns craks!
          Ole!!! Cap a Girona falta gent!! No passa res! Entre tots es va arreglar el tema i vam seguir endevant. Bona la reparació, que va aguantar perfectament la resta de la ruta. Uns km. més i arribem al Collet de la Llebre on em vaig despistar una mica i en comptes d'agafar el camí a la dereta de baixada, vam tirar amunt tot recte. Els nois, com que van tant bé sobre la bici, van començar a pujar a bon ritme, i nosaltres, per no perdre el costum anar fent al nostre tran tran.... Jo estava força extranyada de que s'haguès de pujar tant, sabia que havia alguna rampeta, però això era una pujada continuada, així que m'aturo i comprovo al GPS que m'havia equivocat. Intentem avisar per mòbil als nois, però no hi havia cobertura, així que, mentre jo em quedava allà revisant el track per veure on m'havia confós i tornar al camí bó.....,
            La soledat de la biker..... mentre s'espera a que vinguin els nois. Vaig tenir una mica d'embolic amb la variant..... :p
l'Adolfo pujava a buscar-los per fer-los baixar, quina putada! Al cap d'una estona comencen a arribar i després de molt mirar i remirar anem fins la cruïlla on ens haviem passat de llarg. Vam comprovar que hi havia un pal de senyalització al que li mancàven els cartells indicadors, i més a baix, al camí, vam trobar una tanca de filferro amb un cartell on posava CAMÍ PARTICULAR. No vull ser mal pensada, però em sembla molt sospitós que manqui, precisament, la senyalització que dona al camí "particular", que deu passar per la finca d'algú, però en cap cas es pot tancar al tràfic de persones o vehícles que estiguin autoritzats a la zona. Bé, encarem la baixada pel tram correcte. Quién dijo miedo?? Quina baixadeta! Totes les pedres del món, un pendent gens menspreable, basals de fang on inclús es va quedar alguna bici enganxada. Tram trialer molt tancat de vegetació (on alguna esgarrapadeta ens vam emportar)....Vaja, els ingredients perfectes per gaudir d'una baixada al més pur estil BTT. Després d'uns 6 km. tornada a la civilització. I seguim via fins a Olot on enganxem amb la Via Verda Olot-Girona. Ara ja, sense pèrdua, anar empassant km. fins el restaurant La Casilla, que es troba just a la ruta del carrilet, on teniem taula reservada. En aquest punt estàvem desitjant arribar per menjar alguna cosa, buits del tot, les cames rodaven de pura inèrcia, portàvem 60 km. sobre de les burres.
            El descans dels guerrers.
            Comentant la famosa "variant"....ai...portarà cua! jajaja...
            El pitjor ja ho han passat i s'han portat com unes campiones. Tres visques per la meva Princesa Endurera!! Amb la panxa contenta (i alguna coseta més de tanta birra..... ;p) tornem a pujar sobre les bicis per acabar la nostra ruta. Després d'una pujadeta de res de 500 m. fins el Coll de Bas, comença la baixada cap a Girona. Molt suau, amb un percentatge de desnivell d'un 1%, per tant no deixes mai de pedalar, però no baixes de 30-35 km/h. així que els km. van caient com a mosques fins arribar més o menys a Anglès, on ens quedarien prop de 20 km, però que es farien eterns, per les ganes d'arribar d'una banda, i pel poc interès que ofereixen la zona i el terreny, molt planer, de l'altre. Girona!!!! Ja hi som! A la fí hem arribat i fem camí cap a l'estació on agafarem el tren fins a Granollers on tenim els cotxes aparcats. He dit Granollers????? Perdó!! He volgut dir...... Barcelona!!! Cóm?!?!?!?!?!? Sí. Barcelona. Després de la odisea de la ruta, pujar las burras al tren, que va costar lo seu....,
Tren cap a Granollers???? No tindriem tanta sort. Directe a Barna! jajaja...per veure'ns les cares en veure passar de llarg l'estació de Granollers Centre.
per després adonar-nos que teniem un lloc enooooorme per deixar-les fins i tot ben agafadetes.......
            Però si és més gran que casa meva gairebé!
doncs, sí, després de tot això s'ens va quedar una cara de ximples que era per flipar en veure com el tren passava de llarg de l'estació de Granollers-Centre. Ens ho vàrem pendre amb molt bon humor, potser uns més que d'altres, tant que mig vagó es moria de riure de veure la situació, jajaja...tots movilitzats amb les motxilles..., els cascos.... i tot plegat, comentant que haviem de fer jugada per baixar a corre cuita les 8 bicis i de sobte.............. osti!!!!! que el tren no para!!! Cóm que no para?!?!?!? jajajaja..... boníssim!! Doncs bé, aquí ens teniu,
            Relaxadets.
cap a Barcelona. Vam arribar al Clot i allí vam esperar el següent tren
             Al Clot, esperant el tren que ens duria a la fi a Granollers.
que, aquest cop sí, ens va deixar a......dang...ding...dong... propera estació......Granollers-Centre!!!! Per fí, cansats però contents, fem via cap els cotxes on ens acomiadem fins la propera ruta i segurs d'haver conegut una gent estupenda amb la que sens dubte encara ens queda compartir alguna que altre aventura.... ;). Una salutació a tots els Jabalí Bikers i en especial als que van compartir km amb nosaltres. David
             Super David! Pur estusiasme. Jordi
Andres
Juanjo Diego i....
.... Joan
Encantada de conèixer-vos a tots vosaltres!!!
I aquí teniu el vídeo de la Via Verda cedit pels Jabalí Bikers. Gràcies Jordi!!

VIA VERDE 2009 from JABALI BIKERS on Vimeo.

Per fí tinc el vídeo editat!! Espero que us agradi.

Via Verde 2009 from nena on Vimeo.

Si algú està interessat en el track d'aquesta ruta, pot aconsseguir-lo clikant l'enllaç a les meves rutes de Wikiloc.